"Wish list" de pel.lícules

Doncs aquesta és la llista de pelis que vull veure ja - s´accepten recomanacions per ampliar el llistat-:

ARGO “Tensa, emocionant i sovint obscurament còmica”: Aclamada per la critica i nominada a tots els premis haguts i per haver (als Oscars, als BAFTA, als Globus d´Or, al Premi dels sindicats dels Directors de EEUU, al Premi del Sindicats d´Actors…). Dirigida i protagonitzada per Ben Affleck  i coproduïda per George Clooney. La peli és una interpretació totalment lliure de la participació de l´ex agent de la CIA Tony Méndez al  històric rescat de sis diplomàtics nord-americans durant els primer mesos de la crisi dels ostatges a Iran: com a tapadera per entrar a Iran, creen un estudi de cinema fals i notifiquen al govern la intenció de gravar una peli de ciència ficció fantàstica a l´estil de Star Wars



BESTIES DEL SUR SALVATGE  “Una perfecta pel·lícula imperfecta, plena de llacunes i d´excessos, però al mateix temps, suggestiva i commovedora": Em va picar la curiositat perquè la imatge de la cartellera et remet directament a la històrica foto de la nena vietnamita que corre fugint d´una explosió de napalm, feta pel fotògraf d´Associated Press, Huyih Cong Nick Ut,  al juny de 1972 i que sempre m´ha resultat impactant. Diuen que la peli, òpera prima de Benh Zaitlin, és insòlita, apocalíptica i fantàstica, mítica i antropològica… Narra la història d´un conjunt de persones que viuen a una zona del sud amenaçada d´inundació permanent pel desglaçament dels pols en constant lluita amb un natura cruel i despietada, i ho fa des de la mirada d´una nena de sis anys, la Hushpuppy



LOLA VERSUS “Sobre com trobar-se a una mateixa en aquesta complicada vida contemporània”: Aquesta me la va recomanar un amiga. Hi hauríem d´anar, no?. La Lola és una jove entusiasta, amb una bona feina que esta a punt de casar-se quan el seu promés l´abandona 3 setmanes abans del casament. A punt de fer 30 anys, sent que ho ha perdut tot. I després de varies humiliacions sentimentals, uns quants errors laborals i un quants despropòsits existencials provocats pel consum d´alcohol, la Lola s´adona que no sap què fer amb la seva vida i entén que s´haurà d´esforçar molt, perquè en realitat només ella pot controlar el seu destí.

I sense desplaçar-me de casa... a la que tingui una estoneta lliure veuré una altra vegada  BLADE RUNNER, la peli de pelis -tot i que ja té uns anyets doncs es va estrenar al 1982-. Esta basada en la novel.la de Philip K. Dick, ¿ Sueñan los androides con ovejas eléctricas?. Com ja sabeu, la història transcorre en una versió distòpica de la ciutat de Los Angeles (EEUU) durant el mes de novembre de 2019. Gràcies als avenços de la enginyeria genètica, una poderosa empresa va crear un robot anomenat Nexus 6, un ser d´aparença humana però superior a l´home en força i agilitat, els Replicants. Són robots insensibles, no experimenten emocions i treballen com esclaus fent feines perilloses a colònies exteriors a la Terra. Després d´una rebel.lió sagnant d´un equip de Nexus 6 a Mart, se´ls declara il.legals i unes brigades especials de la policia, els Blade Runners, reben la missió de liquidar tots aquells robots que no han acatat ordres i s´han refugiat a la Terra. Es considera que això no és una execució sinó que es tracta d´una retirada. Comença la persecució als Nexus 6, però resulta que paral.lelament, els Replicants pateixen una curiosa evolució emocional i van experimentant sentiments humans in crescendo: primer tenen desig de viure, després desig de llibertat, després ira, odi, frustració i agressivitat, després experimenten por, desig d´identitat pròpia, identificació de pertinença a un grup i companyerisme, posteriorment desig de ser estimats i desig carnal, pena, llàstima, dolor ètic i moral, pietat, amor als altres  i fins i tot certa empatia per l´enemic.

En el moment de l´estrena, la pel.lícula no va tenir un gran èxit als EEUU però va triomfar a la resta del món i aviat es va convertir en una peli de culte entre els cinèfils i el món acadèmic, que destaquen l´ambientació fosca aconseguida amb els  efectes especials, la originalitat del guió, la descripció detallada d´un futur en decadència... La cinta té un alt nivell de paranoia en la manifestació del poder i el control sobre l´individu. Mítica l´escena i la frase: Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu... atacar naus en flames més enllà d´Oriò. He vist raigs C brillar en l´obscuritat a prop de la porta Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes a la pluja. És hora de morir.



Ains, quines ganes d´anar corrent a casa, estirar-me al sofà amb un paquet de filipinos al costat i veure la peli sense interrupcions... Rut, recordes la primera vegada que la vam veure juntes???.