Books, books, books!!!!

Són uns dels millors invents de la humanitat. Et permeten somiar, t´acullen, t´abriguen i et fan riure i plorar... els llibres!. Llegir serveix per ampliar-se un mateix, per tenir experiències que no tindrem, per conèixer vides de persones que mai coneixerem i visitar èpoques i moments que no són els nostres. Amb els llibres aprens. Et revelen secrets. Descobreixes que hi ha coses que t’agraden quan en realitat no les has provades mai.  Et permeten viatjar sense moure't, sense fronteres -ni lingüístiques, ni corporals, ni territorials ni temporals-. Vas on vols i tornes quan vols.  Al llegir reflexionem, reinterpretem, coneixem punts de vista diferents i obrim la ment a altres realitats...  Poques coses m´agraden més que llegir!

Us penjo algunes de les meves darreres "fugides":

L´estiu que comença de Sílvia Soler

 

La seva autora diu que és una novel.la on no passa res concret i on passa de tot. Potser és perque el que realment passa a la novel.la és la vida, els primers 50 anys de la Júlia i l´Andreu, amics des de ben petits, perquè les seves mares eren molt amigues, com germanes. La novel.la té un punt de nostàlgia, i us diré que a estones m´ha fet plorar, però també transmet bon rotllo i et fa sentir la felicitat que sovint s´amaga rere els petits moments quotidians. El vaig llegir en un sol dia i em va deixar un gust dolç... i un increïble olor de mar i olor de Badalona.

La vida imaginaria de Mara Torres

  

"La vida es una mierda. Que yo no digo siempre, digo ahora. Que yo no digo que la vida sea una mierda desde que nací, yo digo estos días, estas semanas, estos meses. Estos en los que abro la ventana por las mañanas y me da igual si el pruno que hay enfrente está florido o se ha podrido. Estos meses que no tienen color, que ni siquiera son en blanco y negro, sino que son planos. Como las hojas del calendario, como las mañanas en el curro, como las tardes en las que me tiro en este sofá y miro atentamente la pared hasta que todo está emborronado y tengo que parpadear porque se me ha nublado la vista.

Yo nunca pienso si_no_es_ahora_cuándo/ si_no_eres_tú_quién, cómo me dijiste tú aquel día. Nunca lo pienso. A mí lo que me gusta imaginar es que un día nos encontraremos en una ciudad cualquiera, una ciuda en la que no vivimos. Tendría que ser una ciudad donde no existiera ni una sola posibilidad de encontrarte, dónde no te esperara ni tú me esperaras a mi, aunque ya sé que esto último tendría más lógica porque hace bastante tiempo que tú no me esperas... ¿Joder! Ya estoy dramatizando. Paso de dramatizar. Estábamos en una ciudad dónde encontrarnos.

Tendría que hacer frío. París valdría, por ejemplo. Sí, París estaría bien"


Hi ha començaments de llibre que t´enganxen, potser per la seva simplicitat, potser perquè et sembla que han escrit coses que tu havies pensant i sentit abans. Perquè, qui no vol trobar-se amb la persona estimada a París?. Perquè tothom té una vida imaginària, aquella que voldria tenir en realitat. Una vida paral.lela on fugir quan les coses no van del tot bé per aquí. Imagina. Imagina´t tot el que vulguis...

Misión olvido de María Dueñas
 

Fugint d´una separació matrimonial dolorosa, la professora Blanca Perea marxa a fer un treball d´investigació a una universitat de Califòrnia, on coneixerà un munt de gent nova -cosa que li permetrà distreure´s de la seva crisi personal- i on es dedicarà a desenredar un nus d´intrigues i secrets al voltant del llegat d´un professor ja mort. Misión Olvido és la història de tres històries diferents, però que amb el temps, quedaren interconnectades. M´agrada molt l´escriptura impecable d´aquesta autora... té una manera d´escriure que t´atrapa i fa que te´n vagis a dormir mooolt tard, llegint, llegint...

 

El nom del vent i El temor d´un home savi de Patrick Rothfuss

 

Aquest dos llibres formen part de la trilogia "Crònica de l´assasí de reis", narració èpica que té lloc a un món fantàstic ambientat a l´Edat Mitja. El primer llibre -El nom del vent- em va fascinar i em van venir unes ganes boges de conèixer el Kotve i viure al seu món. A la segona part -El temor d´un home savi- la història em va acabar d´atrapar i en meravellava la capacitat de l´autor per crear un univers paral.lel tan fantàstic, al igual que va fer Tolkien en el Hòbbit o Ende a La història interminable. I ara ja no puc esperar. No aguanto més. Necessito llegir JA la tercera part de la trilogia... Quan surt a la venda el tercer llibre per favor??