Por al compromís: psicosis ?

Val. Perfecte. Coneixes un noi. T´agrada i tu a ell. Comenceu a quedar. Per fer un café, per sopar, per anar al cine… Us passeu les hores xerrant, rient o abraçats. Un dia us trobeu uns amics seus i te´ls presenta. Un altre dia et diu que et vol presentar el seu germà. Un dissabte el convides a la festa d’aniversari de la teva germana. Cada dia passeu més nits l´un a casa de l’altre. I un dia et proposa que potser hauríeu de fer un pensament, que potser podríeu viure junts… I de sobte, la banda sonora romàntica que havies escoltat dins el teu cap des de que el vas conèixer, es transforma en la música terrorífica i inquietant de Psicosis. El teu estómac s’encongeix. Sents que alguna cosa ha canviat. Estàs confosa. I comences a pensar que potser aquest noi tampoc no es tan meravellós. I comences a buscar-li tots els defectes del món –els que té i el que no té -. I comences a creure que per estar amb ell et perdràs moltes coses, que tu encara has de tenir moltes experiències, que en realitat no necessites una parella estable, que no vols renunciar a la teva llibertat i que total, totes les històries tenen un principi i un final, i que tots els principis són bonics i tots els finals són terribles i que no saps si vols tornar-ho a passar malament i... tens un problema greu i és diu POR!.

En principi, la por no és un sentiment negatiu perquè és un mecanisme de defensa que crea la nostra ment quan percebem una situació de risc. El problema apareix quan resulta que la situació de “risc” és en realitat un estímul positiu, com ara plantejar-te un projecte de futur amb algú que t´agrada. En aquest cas, estaríem parlant d’una por irracional i aquesta mena de por té sempre com a base la inseguretat.

Per què apareix? Fins ara t´havies protegit dins d´una bombolla, gran i rodona, on et trobaves la mar de bé. Però amb la proposta d´aquest noi, la bombolla i el teu apreciat espai perillen i penses que això desestabilitzarà la teva seguretat. Tens por a la intimitat. Tens por que et coneguin de debò. Tens por a decebre o a que et decebin. I la primera solució que et ve al cap és evitar allò que t´esta provocant malestar així que comences a posar-li pegues a tot, en un intent de justificar la teva indecisió. I mira que aquest noi t´agrada!. Però com que et sents fràgil i amenaçada, t’allunyes, quan en realitat l´amenaça a la teva estabilitat no ve de fora, ve de dins. L´amenaça ets tu. I fugint continuaràs arrosegant el problema...

Bé, i què has de fer per no fugir més?. En primer lloc adonar-te’n que tens un problema i que el tens tu – assumeix les teves limitacions emocionals-. En segon lloc, la por es venç encarant-la, així que res de fugir amb la cua entre les cames. Deixa de repetir patrons: si t’interessa aquest home, queda’t i lluita contra les teves inseguretats. Parla amb la teva ment, fes-li veure que segueixes tenint el control, que no passa res, que tot estarà bé... En tercer lloc, autoestima – a aquestes alçades de la vida, no se si us heu adonat que aquest és l´ingredient clau per a tenir una existència feliç-. I en darrer lloc, parla-hi, confia´t, comunica´t, expressa´t...

Pensa que a banda de la personalitat que té cadascú i de les experiències que ha viscut - que han anat modificant la seva manera d´estimar-,  la majoria de persones que tenen por al compromís han rebut una sobreprotecció afectiva quan eren nens o bé han tingut una educació molt permissiva o massa rígida: sempre hi havia un adult que els marcava el camí i no els deixava desenvolupar les seves pròpies eines per valer-se per si mateix. D´adults és converteixen en uns grans conqueridors emocionals. Són encantadors, seductors... són persones que atrauen perquè tenen una gran carència afectiva però quan es veuen dintre d´una relació, es paralitzen. Experimenten molta por quan perceben que poden perdre el control, quan s’ensumen canvis o veuen perillar la seva “zona de seguretat”. Sovint, per evitar  aquesta por a la intimitat, s´enganxen a una relació tòxica sense futur, dins la qual es senten molt desgraciades i al mateix temps, i contradictòriament, segures. De vegades van encadenant una relació tòxica rera l´altra, tot maleint en veu alta la seva mala sort i acumulant més fracassos i més por al compromís a mida que passa el temps, perquè les experiències viscudes modelen el nostre estil afectiu. I per si tot això no és suficient, val a dir que actualment vivim una època on s´exalta el desig i les ganes d´estar enamorat però en canvi, es contempla el compromís afectiu  com una comdemna a cadena perpetua de la que tothom vol escapar.

En fi, sigui com sigui, si vols et pots curar i deixar de fugir. I crec que val la pena arriscar-se, no?. Tot el que sigui per estar bé o per estar millor, sigui benvingut... així que prou d´excusses, de sabotejar-te a tu mateix, de culpar els demés i de maleir el teu destí. Soluciona-ho. Enfronta les teves pors! 

(Dedicat a una amiga petitona)