El sentit de la vista és el sentit humà més evolucionat i ens permet conèixer i relacionar-nos amb l´entorn: a través dels ulls rebem informació sobre la llum, el color, la forma, la distància, la posició i el moviment dels objectes. I a mida que els rep, el cervell s´encarrega d´anar processant aquests senyals. Però a més de processar, el cervell també interpreta. Així per exemple, ens trobem que hi ha coses que ens "entren" pels ulls -aliments que sabem que ens agraden o no només veure el seu color o el seu aspecte-. O com ens emocionem al comtemplar la bellesa d´un paisatge natural o ens posem contents al veure un arc de Sant Martí. També esta clar que la visió d´un entorn ordenat ens transmet tranquil.litat i la visió d´un entorn caòtic ens posa nerviosos... en resum, el cervell interpreta les dades que rep a través dels ulls i les transforma en informació i en emocions.
Per això, si vius en una ciutat plena de colors, és més fàcil que et sentis feliç que no pas si vius en una ciutat fosca i gris... I per això m´encanta l´Urban Knitting!!!
L´Urban Knitting o Yard bombing
és un moviment d´art urbà, street art,
consistent a decorar mobiliari urbà amb peces de colors vius teixides a ganxet
o amb punt de mitja. Es folre o es decora una estàtua, una paperera, una
farola, un edifici gran o un conjunt d´arbres i s’aconsegueix una paisatge urbà
alegre i ple de vida, que crida l’atenció de tothom. Aquesta acció pot tenir un caràcter reivindicatiu o no, però en qualsevol cas, és una manera de
donar calor i color a les ciutats, d’humanitzar els entorns freds i grisos, de fer bonic el carrer lletjot de tota la vida o de posar llum i alegria a la nostra rutina diària i al
nostre anar i venir travessant la ciutat amb pressa per arribar a temps a la feina o a
recollir els nens.
Pel que fa als orígens de l´Urban Knitting o el Yard bombing sembla ser que el moviment va sorgir a Houston al 2005 quan Magda Sayeg va decidir teixir el tirador de la porta de la seva botiga de llanes amb colors roses i liles. Animada pel rebombori i la gran acollida que va tenir la seva iniciativa –que va agradar a tothom- es va dedicar a seguir teixint la ciutat. I així va començar a folrar la city grisa amb colors vius i llampants. Hi ha molts altres propulsors d´aquest art, destacant ente ells l´Olek, una artista polaca amb una obra colorida, imaginativa i prolífica.
Segurament aquesta tècnica de posar colors als carrers us recorda als grafittis, però l´Urban Knitting és un moviment molt més respectuós
amb l’entorn, doncs tot es fa cobrint amb llanes i fils diferents elements del
carrer i passat un temps, es pot retirar sense haver deixat cap petjada. A més,
fer mitja o fer ganxet esta de moda, perquè és un eficaç mètode anti-estrés i per què ha deixat de ser una cosa de iaies per convertir-se en una activitat
col·lectiva, divertida, moderna i creativa i per tot arreu proliferen grups organitzats
que es reuneixen setmanalment per teixir i xerrar tots junts.
Així, els grups Urban Knitting s´han anat escampant a diferents països i s´han establert a les ciutats pincipals. A Barcelona, clar que si, en tenim un... T´hi apuntes?
Ho trobo xulíssim!!!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada