La "relativitat· del temps

  

Recordeu quan fa uns anys quedaves amb algú i al final no us trobàveu? Com que no hi havia mòbils, si un arribava una mica tard, no podia avisar i potser l´altre es cansava d´esperar i marxava. O bé quedaves en un lloc poc indefinit "ens veiem a l´ajuntament" i resulta que no hi havia manera de trobar-se, perquè tu esperaves asseguda a un banc i l´altre s´esperava davant del cinema i quan veies que les agulles del rellotge anaven avançant, et posaves nerviosa i decidies donar una volta per la plaça a veure si el veies i ell decidia el mateix, de manera que tots dos donàveu voltes i no us arribàveu a trobar mai? De vegades quan ja estaves a punt de tornar cap a casa, ensopegaves amb ell o de vegades marxaves i quan arribaves a casa et deien "fulanito t´acaba de trucar" i potser el trucaves al fix i tornaveu a quedar o potser ho deixàveu estar per un altre dia... Doncs si ara això de viure sense mòbil ens sembla llunyà podeu imaginar com era la vida abans dels rellotges?. 

Per exemple, els romans no dividien el dia en 24 hores sinó que el dividien en fraccions de temps que no sempre tenien la mateixa durada. Així el dia començava amb la sortida del sol  i fins que es feia fosc comptaven 12 parts de temps numerades per ordinals - hora prima a la sortida del sol, hora segona, hora tertia, a mig matí hora sexta, migdia hora nona ...- i la nit començava amb la posta de sol i es dividia en 4 torns de guàrdia o vigília d´unes 3 hores cadascuna, fins que tornava a sortir el sol.

Com que les nits i els dies tenen diferent duració segons l`època de l´any, les hores d´un dia no duraven igual a les hores del dia següent, ni la durada de les hores del dia era la mateixa que la de les hores de la nit. Amb aquestes condicions, els romans no podien donar tanta importància com nosaltres al temps i per citar-se amb algú s´havien de conformar amb unes quantes indicacions generals com ara, quedem ante meridiem (pel matí) o a quedem l´hora suprema (final de la tarda, més o menys a la posta de sol)... I encara més. Sembla que quan parlaven d´un moment, es referien a una porció de temps d´una duració aproximada d´un minut i mig -però segurament cadascú tenia la seva pròpia manera de calcular els minuts-. Així que quedar amb algú i trobar-lo esdevenia una quimera gairebé impossible: havies de molt ser pacient i creuar els dits si quedaves per anar a veure un espectacle al circ... Imagineu la pila de malentesos que deurien haver!. 

Tot i que si ho penseu bé, també devia haver-hi un munt d´avantatges. Com ara no esta localitzat mai i que ningú et demanes explicacions. I si te les demanaven, podies contestar sense concretar massa i ningú et podia retreure que no estiguessis dient la veritat. Pels adolescents, l´hora màxima d´arribada a casa per la nit devia ser molt flexible i més encara segons l´època de l´any (igual podies arribar a les 3 que a les sis de la matinada). Els de RRHH es devien tornar bojos, perquè tothom entraria a treballar ante meridiem, però mai seria una hora exacta. Escaquejar-se devia ser fàcil i donar llargues a les persones amb les que no volies quedar, també. Els típics amics impuntuals del quart d´hora -als que sempre se´ls ha d´esperar entre 10 i 15 minuts- en temps dels romans no es considerarien impuntuals i si havies de fer gestions a un mostrador i el funcionari romà et deia "esperi un moment" sabies que l´espera duraria com a mínim un minut i mig.

El que està clar doncs, és que el temps és un concepte amb moltes particularitats. Per exemple, és molt comú sentir a dir que el temps flueix... Però a través de què? I a quina velocitat ho fa? Plató deia que el temps era una il.lusió, i jo no sé si tenia raó, però esta clar que el temps és relatiu. I també que depén de l´espai i del moviment, cosa que es pot demostrar imaginant una escala mecànica: si et mous a la velocitat de la llum -res no es mou més ràpid que la llum- pots estar al principi i al final de l´escala al mateix temps, sense importar si et mous d´un esglaó a l´altre o si et quedes aturat. També és possible celebrar la nit de cap d´Any un munt de vegades: només cal que viatgis amb avió la nit del 31 de desembre en direcció contrària a la franja horària i ja tornes a ser a l´any passat!. En fi, tot plegat força confuns i més si tenim en compte que la comptabilització del temps també depèn de com decidim mesurar-lo col.lectivament i dels nostres calculs personals -de vegades un minut se´t fa etern i d´altres amb 24 hores no en tens prou-. Per cert, un moment, ara vinc!