También esto pasará

Un poderoso emperador convocó a los sabios de su corte y les pidió que encontraran una frase que sirviera para todas las situaciones posibles. Los sabios estuvieron deliberando durante meses, tras los cuáles se personaron ante el emperador y le presentaron su propuesta: "También esto pasará". 

También esto pasará. ¡Ciertamente sirve para todas las ocasiones!. Porque por más situaciones horribles que te toque enfrentar, la vida seguirá su curso. Y a la noche le precederá el día. Y aunque a veces te pueda parecer insultante, el mundo seguirá girando... Hasta que un día te des cuenta de que ya pasó. 
Pasó a la historia, al olvido, se convirtió en una anécdota o tal vez en una experiencia vital. Pero pasó.

Porque nada dura eternamente. Porque estamos en constante cambio. Porque sabes que a lo largo de los años tendrás que adaptarte a nuevas realidades. Porque los sentimientos desaparecen o evolucionan o se transforman. Porque la vida es un ciclo que nunca se detiene. Recuérdalo siempre: la pena y el dolor pasan. Y la alegría y la euforia también. 
 

Así que no te rindas, no te detengas, no tengas miedo, no desfallezcas. Esto que te está sucediendo también pasará.

 

 

Et paralitza la por als canvis?

Ho va dir Darwin: "No és l´espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel.ligent, sinó aquella que respon millor als canvis". 

És allò d´adaptar-se o morir. Allò de no ser rígid, ni  amb un mateix ni amb l´entorn. No quedar-te paralitzat quan s´acosten "canvis" -qualsevol tipus de canvi- que saps que afectaran la teva zona de confort, saber reaccionar, ser fort i flexible al mateix temps, com el bambú, no aferrar-te al que sempre has estat o al que sempre has tingut -malgrat que saps que ha arribat l´hora de tancar etapes i d´obrir-ne de noves-.

És normal tenir por als canvis, perquè els humans som reticents a abandonar allò que ens és còmode -perquè és el que coneixem i el que controlem-. Però la vida és una constant transformació que no es deté mai: la natura, les persones, el món, l´univers sencer estan sempre en moviment, canviant, fluint i evolucionant. I, de la mateixa manera, nosaltres, com a individus, no ens podem quedar aturats, perquè també ens transformen, travessem diferents etapes vitals i sovint ens veiem obligats a introduir canvis a la nostra rutina habitual per readaptar-nos: canviar de casa, de ciutat, separar-te, madurar, començar una nova relació, deixar una feina perquè et sents atrapat -o perquè t´acomiaden-, tenir un fill -i després decidir si en vols tenir més-, envellir... 

Els canvis SEMPRE són un repte, una nova oportunitat, però de vegades ens provoquen vertigen i ens envaeix una desagradable sensació d´inseguretat. I sents que si dones una passa més cauràs per un precipici, així que et paralitzes. Com enfrontar aquestes pors?

Por al compromís: psicosis ?

Val. Perfecte. Coneixes un noi. T´agrada i tu a ell. Comenceu a quedar. Per fer un café, per sopar, per anar al cine… Us passeu les hores xerrant, rient o abraçats. Un dia us trobeu uns amics seus i te´ls presenta. Un altre dia et diu que et vol presentar el seu germà. Un dissabte el convides a la festa d’aniversari de la teva germana. Cada dia passeu més nits l´un a casa de l’altre. I un dia et proposa que potser hauríeu de fer un pensament, que potser podríeu viure junts… I de sobte, la banda sonora romàntica que havies escoltat dins el teu cap des de que el vas conèixer, es transforma en la música terrorífica i inquietant de Psicosis. El teu estómac s’encongeix. Sents que alguna cosa ha canviat. Estàs confosa. I comences a pensar que potser aquest noi tampoc no es tan meravellós. I comences a buscar-li tots els defectes del món –els que té i el que no té -. I comences a creure que per estar amb ell et perdràs moltes coses, que tu encara has de tenir moltes experiències, que en realitat no necessites una parella estable, que no vols renunciar a la teva llibertat i que total, totes les històries tenen un principi i un final, i que tots els principis són bonics i tots els finals són terribles i que no saps si vols tornar-ho a passar malament i... tens un problema greu i és diu POR!.

En principi, la por no és un sentiment negatiu perquè és un mecanisme de defensa que crea la nostra ment quan percebem una situació de risc. El problema apareix quan resulta que la situació de “risc” és en realitat un estímul positiu, com ara plantejar-te un projecte de futur amb algú que t´agrada. En aquest cas, estaríem parlant d’una por irracional i aquesta mena de por té sempre com a base la inseguretat.

Per què apareix? Fins ara t´havies protegit dins d´una bombolla, gran i rodona, on et trobaves la mar de bé. Però amb la proposta d´aquest noi, la bombolla i el teu apreciat espai perillen i penses que això desestabilitzarà la teva seguretat. Tens por a la intimitat. Tens por que et coneguin de debò. Tens por a decebre o a que et decebin. I la primera solució que et ve al cap és evitar allò que t´esta provocant malestar així que comences a posar-li pegues a tot, en un intent de justificar la teva indecisió. I mira que aquest noi t´agrada!. Però com que et sents fràgil i amenaçada, t’allunyes, quan en realitat l´amenaça a la teva estabilitat no ve de fora, ve de dins. L´amenaça ets tu. I fugint continuaràs arrosegant el problema...

Bé, i què has de fer per no fugir més?. En primer lloc adonar-te’n que tens un problema i que el tens tu – assumeix les teves limitacions emocionals-. En segon lloc, la por es venç encarant-la, així que res de fugir amb la cua entre les cames. Deixa de repetir patrons: si t’interessa aquest home, queda’t i lluita contra les teves inseguretats. Parla amb la teva ment, fes-li veure que segueixes tenint el control, que no passa res, que tot estarà bé... En tercer lloc, autoestima – a aquestes alçades de la vida, no se si us heu adonat que aquest és l´ingredient clau per a tenir una existència feliç-. I en darrer lloc, parla-hi, confia´t, comunica´t, expressa´t...

Pensa que a banda de la personalitat que té cadascú i de les experiències que ha viscut - que han anat modificant la seva manera d´estimar-,  la majoria de persones que tenen por al compromís han rebut una sobreprotecció afectiva quan eren nens o bé han tingut una educació molt permissiva o massa rígida: sempre hi havia un adult que els marcava el camí i no els deixava desenvolupar les seves pròpies eines per valer-se per si mateix. D´adults és converteixen en uns grans conqueridors emocionals. Són encantadors, seductors... són persones que atrauen perquè tenen una gran carència afectiva però quan es veuen dintre d´una relació, es paralitzen. Experimenten molta por quan perceben que poden perdre el control, quan s’ensumen canvis o veuen perillar la seva “zona de seguretat”. Sovint, per evitar  aquesta por a la intimitat, s´enganxen a una relació tòxica sense futur, dins la qual es senten molt desgraciades i al mateix temps, i contradictòriament, segures. De vegades van encadenant una relació tòxica rera l´altra, tot maleint en veu alta la seva mala sort i acumulant més fracassos i més por al compromís a mida que passa el temps, perquè les experiències viscudes modelen el nostre estil afectiu. I per si tot això no és suficient, val a dir que actualment vivim una època on s´exalta el desig i les ganes d´estar enamorat però en canvi, es contempla el compromís afectiu  com una comdemna a cadena perpetua de la que tothom vol escapar.

En fi, sigui com sigui, si vols et pots curar i deixar de fugir. I crec que val la pena arriscar-se, no?. Tot el que sigui per estar bé o per estar millor, sigui benvingut... així que prou d´excusses, de sabotejar-te a tu mateix, de culpar els demés i de maleir el teu destí. Soluciona-ho. Enfronta les teves pors! 

(Dedicat a una amiga petitona)

Pors irracionals

 

Classe d´anglès. Fa anys que estudies aquest idioma i en gramàtica te´n surts prou bé. Et toca fer la teva presentació. Et suen les mans. Et tremola la veu. Saps exactament el que vols dir i com ho has de dir. Però en lloc de parlar amb normalitat, en lloc  de fer un discurs més o menys coherent, comences a balbotejar, augmenta el teu ritme cardíac, et balanceges sobre el mateix peu de manera mecànica i reiterada, et toques els cabells. Rius nerviosa. No hi ha manera. Mires al terra buscant la inspiració necessària. T´agradaria estar a qualsevol altre lloc lluny d´aquí i d´aquest profe de pell rosa i cabell taronja que et diu que tornis a començar. Per un segon somrius. Estas imaginant que un meteorit gegant impacta contra la terra i heu de suspendre la presentació. Tens pànic a parlar un idioma estranger i creus que ningú pateix tant com tu. Però no ets un cas únic. Fins i tot hi ha programes d’intervenció psicològica - Psicospeaking- destinats a resoldre casos com el teu i que estan obtenint resultats molts satisfactoris. 

Un altre cas... Fa anys que et vas treure el carnet de conduir. Et va costar  molt esforç, temps i diners, però ni quan vas tenir el paperet rosa a la cartera, vas respirar tranquil - en el fons sabies que mai conduiries amb normalitat -. Avui t´has proposat agafar el cotxe i anar fins a la platja. Si tothom pot, tu també! Penses en tot el que hauràs de fer pel camí:  dur el volant, calcular distàncies, mirar pels miralls retrovisors, observar la resta de conductors, incorporar-te a l´autopista, aturar-te al peatge, estacionar al passeig quan arribis a la platja... Buf!. Definitivament no saps si podràs. Et tremola el cos sencer, transpires, et fa mal el cap, tens taquicàrdies i ansietat. Quan més hi penses, pitjor. Se´t seca la gola i tens nàusees. Serà millor deixar-ho estar. Ja conduiràs un altre dia... Potser no ho saps, però tens amaxofobia, és a dir, por a conduir un vehicle. Tampoc ets únic. El 33% dels conductors ho poden arribar a patir en algun moment de la seva vida i hi ha teràpies per a la dessensibilització sistemàtica i la exposició graduada, que ajuden a superar el teu temor.

Però, ¿per què aquest pànic? ¿per què aquest terror irracional?.

Una fòbia és una por intensa i específica a objectes, criatures, animals i situacions concretes. Qui no la pateix no ho entén i creu que no hi ha per tant, però la persona que si la pateix, quan s'enfronta a aquest objecte o situació, experimenta una intensa ansietat de forma immediata. Evidentment hi ha diferents tipus de fòbies i cadascuna afecta en major o menor grau la vida quotidiana de l´individu: algunes fòbies impedeixen a qui la pateix dur una vida normal i d´altres en canvi, gairebé no tenen incidència, sobretot si l´individu té molt poc contacte amb el que li provoca la por. Però en qualsevol cas, quan tenim identificada aquesta por irracional,  el primer que se´ns ocórrer es  evitar la situació que ens provoca la fòbia per sempre més. Error. Precisament els experts recomanen fer el contrari, és a dir, per controlar el pànic, ens hi hem d’enfrontar. Així que si et fa por parlar anglès, l´ has de parlar. I si et fa por conduir, no deixis de fer-ho o no superaràs mai aquesta por.

I si algú ha pensat que els dos casos plantejats són absurds, us informo que el ventall de fòbies existents és gairebé infinit i sovint desgavellat. Com a mostra, un botó:

• Aliumfòbia: por als alls
• Alodoxafòbia: por a les opinions
• Ancrofòbia: pànic al vent
• Anuptafòbia: por a la solteria
• Araquibutirofòbia: por a que algun aliment es quedi incrustat entre les dents o s´engaxi al paladar
• Bogifòbia: pànic als follets o als monstres
• Cacofòbia: por a la lletjor
• Catoptrofòbia: por als miralls o a veure´s en ells
• Coulrofòbia: terror als pallassos
• Crometofòbia: por als diners i als valors de capital
• Emetofòbia: por a vomitar o veure a algú vomitant
• Espectrofòbia: por als fantasmes
• Gamofòbia: terror al matrimoni
• Hexakosioihexekontahexafòbia: por irracional al numero 6 o al 666
• Leucofòbia: por al color blanc
• Lutrafòbia: terror a les llúdries
• Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia: por irracional a la pronunciació de paraules llargues, científiques o poc comunes al llenguatge col.loquial
• Penterafòbia: por patològica a la sogra.
• Socerafòbia: por patològica a ambdós sogres.
• Telepatofòbia: por a que les persones que t´envolten llegeixin els teus pensaments
• Variabofòbia: por a les variables
• Zemifòbia: pànic als talps

Algunes són increïbles, no? Tot i que si ens analitzem una mica a fons, segur que tots en patim unes quantes en un moment o altre de la vida... Jo per exemple, he desenvolupat un terror irracional a certs pallassos, a certs fantasmes i sobretot als talps, jaja