Ho va dir Darwin: "No és l´espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel.ligent, sinó aquella que respon millor als canvis".
És allò d´adaptar-se o morir. Allò de no ser rígid, ni amb un mateix ni amb l´entorn. No quedar-te paralitzat quan s´acosten "canvis" -qualsevol tipus de canvi- que saps que afectaran la teva zona de confort, saber reaccionar, ser fort i flexible al mateix temps, com el bambú, no aferrar-te al que sempre has estat o al que sempre has tingut -malgrat que saps que ha arribat l´hora de tancar etapes i d´obrir-ne de noves-.
És normal tenir por als canvis, perquè els humans som reticents a abandonar allò que ens és còmode -perquè és el que coneixem i el que controlem-. Però la vida és una constant transformació que no es deté mai: la natura, les persones, el món, l´univers sencer estan sempre en moviment, canviant, fluint i evolucionant. I, de la mateixa manera, nosaltres, com a individus, no ens podem quedar aturats, perquè també ens transformen, travessem diferents etapes vitals i sovint ens veiem obligats a introduir canvis a la nostra rutina habitual per readaptar-nos: canviar de casa, de ciutat, separar-te, madurar, començar una nova relació, deixar una feina perquè et sents atrapat -o perquè t´acomiaden-, tenir un fill -i després decidir si en vols tenir més-, envellir...
Els canvis SEMPRE són un repte, una nova oportunitat, però de vegades ens provoquen vertigen i ens envaeix una desagradable sensació d´inseguretat. I sents que si dones una passa més cauràs per un precipici, així que et paralitzes. Com enfrontar aquestes pors?
