Et paralitza la por als canvis?

Ho va dir Darwin: "No és l´espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel.ligent, sinó aquella que respon millor als canvis". 

És allò d´adaptar-se o morir. Allò de no ser rígid, ni  amb un mateix ni amb l´entorn. No quedar-te paralitzat quan s´acosten "canvis" -qualsevol tipus de canvi- que saps que afectaran la teva zona de confort, saber reaccionar, ser fort i flexible al mateix temps, com el bambú, no aferrar-te al que sempre has estat o al que sempre has tingut -malgrat que saps que ha arribat l´hora de tancar etapes i d´obrir-ne de noves-.

És normal tenir por als canvis, perquè els humans som reticents a abandonar allò que ens és còmode -perquè és el que coneixem i el que controlem-. Però la vida és una constant transformació que no es deté mai: la natura, les persones, el món, l´univers sencer estan sempre en moviment, canviant, fluint i evolucionant. I, de la mateixa manera, nosaltres, com a individus, no ens podem quedar aturats, perquè també ens transformen, travessem diferents etapes vitals i sovint ens veiem obligats a introduir canvis a la nostra rutina habitual per readaptar-nos: canviar de casa, de ciutat, separar-te, madurar, començar una nova relació, deixar una feina perquè et sents atrapat -o perquè t´acomiaden-, tenir un fill -i després decidir si en vols tenir més-, envellir... 

Els canvis SEMPRE són un repte, una nova oportunitat, però de vegades ens provoquen vertigen i ens envaeix una desagradable sensació d´inseguretat. I sents que si dones una passa més cauràs per un precipici, així que et paralitzes. Com enfrontar aquestes pors?

En primer lloc pensa que, qui més qui menys, ha passat per aquest tràngol abans que tu, i ha sobreviscut. I no només això, la majoria de les persones que s´han enfrontat a un canvi important a les seves vides, a la llarga, sempre afirmen que el canvi va ser per a millor. 

Pensa també que el concepte "fracàs" és quelcom subjectiu i que en realitat no existeix: senzillament tu vas prenent decisions que t´acosten o t´allunyen del teu objectiu. De vegades encertes i per tant estàs aprop del teu objectiu i de vegades no l´encertaràs, de manera que te n´allunyaràs, així que hauràs de rectificar i corregir el teu rumb. Però ja està. Només es això. Considera-ho una part més del camí que et conduirà al teu objectiu, no li diguis fracàs

Deixa´t ajudar per les persones que t´estimen, accepta tot suport que rebis d´ells, però no pretenguis que tothom entengui les teves decisions i et faci costat: tu i només tu saps que vols i que necessites. Escolta el teu jo interior. Sigues ferm.

Accepta que la vida és un flux de canvis constant, que TOT i TOTS estem en transformació permanent, que TOT i TOTS canvien o podem canviar en un sol segon. No busquis controlar TOT i a TOTS, perquè és impossible. Qualsevol situació és susceptible de transformar-se. Així que flueix tu també i aprèn a tol.lerar la incertesa. Seràs més feliç, t´ho asseguro.

Persegueix allò que desitges, respectant els teus valors i els teus principis, i no et penedeixis de cap decisió que prenguis intentant aconseguir el teu objectiu: el que acaba succeint és l´única cosa que podia succeir. Així que avança, no miris enrere i no et torturis amb allò de "que hauria passat si jo". 

Sigues sincer. Reconeix quan deixes de prendre una decisió només per por: no valen les excuses tipus ara és un mal moment per tenir un fill. O per canviar de feina. O de ciutat. O per trencar o començar una relació. Perquè quan hi ha voluntat d´aconseguir quelcom, no hi ha bons o mal moments, així que persevera. I no oblidis mai que la necessitat d´aprovació, la necessitat de controlar l´entorn,  la necessitat de poder extrem i el desig de possessió són necessitats que neixen de la por.

Ah!. I si resulta que tot i així, els resultats no són els que esperaves, no et "matxaquis". Dona´t permís per equivocar-te, sigues compassiu amb tu mateix, estima´t... i torna a començar.