dilluns, 18 de setembre del 2017

¡No te estás volviendo loca, te están haciendo LUZ DE GAS!





El gaslighting o luz de gas, es una técnica de maltrato psicológico utilizada por los narcisistas con el fin de producir en la víctima una ansiedad extrema y un nivel de confusión tal, que ya no confíe en su propia memoria, percepción o juicio con la finalidad de acabar controlando a esa persona. Es un maltrato que suele acontecer en un entorno familiar, de amistad o de pareja y casi siempre,  el acosador es una persona cercana en quien la víctima confía. El maltratador tiene una personalidad manipuladora y malévola,  y una gran capacidad de convencimiento, y una vez ha escogido a su víctima, tratará de convencerla por todos los medios de que su percepción de la realidad, de los hechos y de las relaciones personales está equivocada y es engañosa para ella misma, para conseguir anular su voluntad y obtener el control absoluto sobre ella.

El término hacer luz de gas proviene de la obra de teatro británica Gas Light (1938) y de sus posteriores adaptaciones cinematográficas. Y en la década de los 70 se empezó a utilizar coloquialmente el término luz de gas  para describir los esfuerzos para manipular el sentido de realidad de una persona. 

En una primera etapa, el maltratador se esfuerza por establecer una relación privilegiada con la víctima, mostrándose servicial, agasajándola constantemente, prestándole seductoras atenciones o enamorándola. En esta etapa el maltratador situa a la víctima en un pedestal imaginario y se dedicar a “adorarla” -mito del falso pedestal-. Pero una vez ha conseguido la confianza y la estima de la víctima, el maltratador modifica su comportamiento, empezando en este momento el proceso de devaluación de la víctima. 

Durante el proceso de devaluación, los métodos empleados por el maltratador para generar confusión en la víctima son muchos y muy variados: 

  • Retener  con frecuencia y de forma sistemática información sobre hechos y sucesos, que son reemplazados  con información falsa
  • Esconder o cambiar de lugar objetos personales de la víctima para desorientarla
  • Producir ruidos que el manipulador dice no escuchar
  • Negar que se haya sostenido una conversación
  • Negar que algo ha sucedido a pesar de que la víctima presente pruebas “irrefutables” (porque entonces el maltratador la acusará de inventar, de estar loca, de invadir su intimidad o de intentar controlar).
  • Además de negar ante la víctima algo que ella misma ha presenciado, ha dicho o ha escuchado, puede ocurrir al revés y que el maltratador intente convencer a la víctima de que ella ha hecho o dicho algo que en realidad no ha tenido lugar. 
  • Limitar la vida social de la víctima, aislarla de su entorno. Para ello se la hace desconfiar de todo y de todos garantizando así que no airee información de lo que está ocurriendo y a su vez, que la víctima acabe confiando únicamente en el acosador.

Una vez creada la confusión en la víctima, el maltratador la acusará de tener lagunas mentales, de ser despistada, de ser mentirosa y beligerante, de ser desleal,  mala persona, e intentará demostrar, con mentiras y falsos testimonios, que personas ajenas a la relación (amistades o familiares), también creen que la víctima es una persona caótica. 

Un ejemplo: pongamos que el manipulador es infiel a su pareja y esta le pide explicaciones. Inmediatamente él la acusa de inventarse problemas, de  tergiversar y malinterpretar la realidad. La acusa de ser desconfiada, de querer controlarlo todo, de no amar suficiente, de deformar las palabras y las intenciones de los demás. La acusa de imaginar enemigos y fantasmas inexistentes, de tener un problema de salud que le hace perder la memoria, de ser ella la infiel. Dirá que ya le habían advertido de que la víctima era una persona problemática incapaz de mantener una relación duradera. Dirá que está tan preocupado que no ha tenido más remedido que hablar con la familia de la víctima para explicarles lo mal que está él a causa del comportamiento de ella. Dirá que sospecha que es ella quién hace tiempo que tiene un amante. Tergiversará información del pasado que en algún momento la víctima ha compartido con él y la utilizará para sembrar la duda en la víctima...

dijous, 28 de març del 2013

Pors irracionals



 
Classe d´anglès. Fa anys que estudies aquest idioma i en gramàtica te´n surts prou bé. Et toca fer la teva presentació. Et suen les mans. Et tremola la veu. Saps exactament el que vols dir i com ho has de dir. Però en lloc de parlar amb normalitat, en lloc  de fer un discurs més o menys coherent, comences a balbotejar, augmenta el teu ritme cardíac, et balanceges sobre el mateix peu de manera mecànica i reiterada, et toques els cabells. Rius nerviosa. No hi ha manera. Mires al terra buscant la inspiració necessària. T´agradaria estar a qualsevol altre lloc lluny d´aquí i d´aquest profe de pell rosa i cabell taronja que et diu que tornis a començar. Per un segon somrius. Estas imaginant que un meteorit gegant impacta contra la terra i heu de suspendre la presentació. Tens pànic a parlar un idioma estranger i creus que ningú pateix tant com tu. Però no ets un cas únic. Fins i tot hi ha programes d’intervenció psicològica - Psicospeaking- destinats a resoldre casos com el teu i que estan obtenint resultats molts satisfactoris. 

Un altre cas... Fa anys que et vas treure el carnet de conduir. Et va costar  molt esforç, temps i diners, però ni quan vas tenir el paperet rosa a la cartera, vas respirar tranquil - en el fons sabies que mai conduiries amb normalitat -. Avui t´has proposat agafar el cotxe i anar fins a la platja. Si tothom pot, tu també! Penses en tot el que hauràs de fer pel camí:  dur el volant, calcular distàncies, mirar pels miralls retrovisors, observar la resta de conductors, incorporar-te a l´autopista, aturar-te al peatge, estacionar al passeig quan arribis a la platja... Buf!. Definitivament no saps si podràs. Et tremola el cos sencer, transpires, et fa mal el cap, tens taquicàrdies i ansietat. Quan més hi penses, pitjor. Se´t seca la gola i tens nàusees. Serà millor deixar-ho estar. Ja conduiràs un altre dia... Potser no ho saps, però tens amaxofobia, és a dir, por a conduir un vehicle. Tampoc ets únic. El 33% dels conductors ho poden arribar a patir en algun moment de la seva vida i hi ha teràpies per a la dessensibilització sistemàtica i la exposició graduada, que ajuden a superar el teu temor.

Però, ¿per què aquest pànic? ¿per què aquest terror irracional?.

Una fòbia és una por intensa i específica a objectes, criatures, animals i situacions concretes. Qui no la pateix no ho entén i creu que no hi ha per tant, però la persona que si la pateix, quan s'enfronta a aquest objecte o situació, experimenta una intensa ansietat de forma immediata. Evidentment hi ha diferents tipus de fòbies i cadascuna afecta en major o menor grau la vida quotidiana de l´individu: algunes fòbies impedeixen a qui la pateix dur una vida normal i d´altres en canvi, gairebé no tenen incidència, sobretot si l´individu té molt poc contacte amb el que li provoca la por. Però en qualsevol cas, quan tenim identificada aquesta por irracional,  el primer que se´ns ocórrer es  evitar la situació que ens provoca la fòbia per sempre més. Error. Precisament els experts recomanen fer el contrari, és a dir, per controlar el pànic, ens hi hem d’enfrontar. Així que si et fa por parlar anglès, l´ has de parlar. I si et fa por conduir, no deixis de fer-ho o no superaràs mai aquesta por.

I si algú ha pensat que els dos casos plantejats són absurds, us informo que el ventall de fòbies existents és gairebé infinit i sovint desgavellat. Com a mostra, un botó:

  • Aliumfòbia: por als alls
  • Alodoxafòbia: por a les opinions
  • Ancrofòbia: pànic al vent
  • Anuptafòbia: por a la solteria
  • Araquibutirofòbia: por a que algun aliment es quedi incrustat entre les dents o s´engaxi al paladar
  • Bogifòbia: pànic als follets o als monstres
  • Cacofòbia: por a la lletjor
  • Catoptrofòbia: por als miralls o a veure´s en ells
  • Coulrofòbia: terror als pallassos
  • Crometofòbia: por als diners i als valors de capital
  • Emetofòbia: por a vomitar o veure a algú vomitant
  • Espectrofòbia: por als fantasmes
  • Gamofòbia: terror al matrimoni
  • Hexakosioihexekontahexafòbia: por irracional al numero 6 o al 666
  • Leucofòbia: por al color blanc
  • Lutrafòbia: terror a les llúdries
  • Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia: por irracional a la pronunciació de paraules llargues, científiques o poc comunes al llenguatge col.loquial
  • Penterafòbia: por patològica a la sogra.
  • Socerafòbia: por patològica a ambdós sogres.
  • Telepatofòbia: por a que les persones que t´envolten llegeixin els teus pensaments
  • Variabofòbia: por a les variables
  • Zemifòbia: pànic als talps

Algunes són increïbles, no? Tot i que si ens analitzem una mica a fons, segur que tots en patim unes quantes en un moment o altre de la vida... Jo per exemple, he desenvolupat un terror irracional a certs pallassos, a certs fantasmes i sobretot als talps, jaja