dijous, 16 de gener de 2014

Què és el Mètode Waldorf?




N´heu sentit a parlar però no sabeu exactament de què es tracta?. Doncs el mètode Waldorf és un sistema alternatiu d´educació que dia a dia està guanyant molts adeptes. I per què? Perquè permet als nens aprendre de manera natural a pensar per si mateixos, a reforçar la seva personalitat, a desenvolupar tot el seu potencial i tota la seva creativitat. Els professors tenen en compte les particularitats de cada infant i utilitzen el concepte dels quatre temperaments (colèric, flegmàtic, melancòlic i sanguini ) per entendre la personalitat de cada nen i la seva pròpia manera d´interactuar amb el món. 

És un sistema educatiu revolucionari que potencia la llibertat del menor i persegueix deixar-lo ser ell mateix des d´un principi. Es basa en la teoria dels septennis i la filosofia educativa proposada pel filòsof austríac Rudolf Steiner, que determina que el cos físic dels ésser humans canvia cada set anys. 

Durant el primer cicle el cos d´un infant està centrat, per naturalesa, en desenvolupar les seves facultats motores i això dificulta el seu desenvolupament cognitiu. D´aquí que sigui més pràctic, per exemple, deixar l´aprenentatge de conceptes abstractes, com ara l´escriptura i la lectura, per al segon cicle, quan els nens ja han fet els set anys. Des d´un començament es fomenta el desenvolupament cooperatiu entre els nens, al mateix temps que s´emfatitza la seva individualitat. Es persegueix que l´infant gaudeixi aprenent i no se´l pressiona amb exàmens i exigències de rendiment, tot i que es fa un seguiment continuat de la seva evolució. L´educació es divideix doncs en tres septennis: Pre-escolar i guarderia (de 0 a 7 anys), Educació Elemental (de 7 a 14 anys) i Educació Secundària (de 17 a 21 anys).

La pedagogia Waldorf intenta dotar als nens d´una capacitat superior per a afrontar la vida més lliurement, amb més creativitat i sobretot, sense pors: els seus precursors creuen que els nens que estudien amb aquest mètode tenen més eines per enfrontar els reptes i els canvis que es produeixen al llarg de la vida - amb més alegria, sense temors i amb més possibilitats reals de construir el seu propi futur-.

És també un mètode interdisciplinari que integra sabers pràctics, artístics i conceptuals, prioritzant la imaginació dels nens a l´aprenentatge i desenvolupant processos mentals que inclouen components analítics i conceptuals. Tot això coordinat amb els ritmes naturals del dia a dia. Una de les característiques d´aquest mètode és que celebren les festivitats tradicionals, com ara el Nadal, emfatitzant la natura i les estacions de l´any, sense el pes dogmàtic ni religiós .

Les crítiques a aquest mètode destaquen que té una càrrega massa gran d´esoterisme -contes, cançons, rituals pagans-, que fomenta en els nens conceptes com la reencarnació i que fan poc ús de les noves tecnologies. Però els seus seguidors defensen que és bo que els nens creguin en la natura i en la màgia de la vida i que és molt millor retardar el màxim possible la connexió dels nens amb la televisió o els videojocs, per exemple.

Actualment existeixen més de 2.000 escoles d'educació primària, secundària i batxillerat Waldorf i més de 1.900 escoles d'educació infantil a més de 90 països. L'accés a aquestes escoles és lliure, ja que s'admet qualsevol tipus d’infant, sigui quin sigui el seu origen cultural, social, econòmic o religiós. A més a més dels centres independents Waldorf, cada cop hi ha més entorns educatius basats en aquest sistema, com l´educació a la mateixa llar o algunes escoles d´educació especial. I moltes escoles, tant públiques com privades, que estan adoptant com a pròpies algunes de les característiques d´aquest mètode.  

No us sembla força interessant? A mi moltíssim. Sempre he trobat a faltar que m´ensenyessin coses com ara, a guanyar, a perdre, a refer-me d´una frustració, a perdonar, a parlar i escoltar, a sentir la música amb el cor, a deixar anar la meva imaginació sense acusar-me d´estar perdent el temps, a valorar a qui sempre hi és o a entendre la mort com a part de la vida. Tot això ho trobo molt més útil per al creixement com a individu que no pas ensenyar a multiplicar i dividir fraccions o a analitzar sintàcticament una oració composta -d´aquelles tan "fotudes" que tenen 2 subjectes, 2 predicats i 3 complements circumstancials-.


******* 


Habéis oído hablar de este método pero no sabéis de qué se trata?. Pues el método Waldorf es un sistema alternativo de educación que día a día está ganando adeptos. Y por qué? Porque resulta que permite a los niños aprender de manera natural a pensar por sí mismos, a desarrollar todo su potencial y toda su creatividad, y a reforzar su personalidad. Los profesores tienen en cuenta la particularidad de cada niño y utilizan el concepto de los cuatro temperamentos (colérico, flemático, melancólico y sanguíneo) para entender la personalidad de cada niño y su propia manera de interactuar con el mundo. 


Es un sistema educativo revolucionario que potencia la libertad del menor y persigue dejarlo ser él mismo desde un principio. Se basa en la teoría de los septenios y la filosofía educativa propuesta por el filósofo austriaco Rudolf Steiner, que determina que el cuerpo físico de los seres humanos cambia cada siete años. 

En el primer ciclo el cuerpo de los niños está centrado, por naturaleza, en desarrollar sus facultades motoras y esto dificulta su desarrollo cognitivo. De ahí que sea más práctico, por ejemplo, dejar el aprendizaje de conceptos abstractos, tales como la escritura y la lectura, para el segundo ciclo, cuando los niños ya han cumplido los siete años.  

Desde el comienzo se fomenta el desarrollo cooperativo entre los niños, al tiempo que se enfatiza su individualidad. Uno de los objetivos es que el niño disfrute aprendiendo y no se le presiona con exámenes y exigencias de rendimiento, aunque se hace un seguimiento continuado de su evolución. La educación se divide pues en tres septenios: Pre- escolar y guardería (de 0 a 7 años), Educación Elemental (de 7 a 14 años) y Educación Secundaria (de 17 a 21 años). 

La pedagogía Waldorf pretende dotar a los niños de una capacidad superior para afrontar la vida, de una manera más libre, más creativa y sobre todo, sin miedos: sus precursores creen que los niños que estudian con este método tienen más herramientas para enfrentarse a los retos y los cambios que se producen a lo largo de la vida -con más alegría, sin temores y con más posibilidades reales de construir su propio futuro-. 

Es también un método interdisciplinario que integra saberes prácticos, artísticos y conceptuales, priorizando la imaginación de los niños en el aprendizaje y desarrollando procesos mentales que incluyen tanto componentes analíticos, como conceptuales. Todo ello coordinado con los ciclos y ritmos naturales del día a día. Una de las características de este método es que celebran las festividades tradicionales, como la Navidad, enfatizando la naturaleza y las estaciones del año, sin el peso dogmático ni religioso. 

Las críticas a este método destacan que tiene una carga demasiado grande de esoterismo -cuentos, canciones, rituales paganos-, que fomenta en los niños conceptos como la reencarnación y que hacen poco uso de las nuevas tecnologías. Pero sus seguidores defienden que es bueno que los niños crean en la naturaleza y en la magia de la vida y que es mucho mejor retrasar lo máximo posible la conexión de los niños con la televisión o los videojuegos, por ejemplo. 

En la actualidad existen más de 2.000 escuelas de educación primaria, secundaria y bachillerato Waldorf y más de 1.900 escuelas de educación infantil en más de 90 países. El acceso a estas escuelas es libre, ya que admite cualquier tipo de niño, sea cual sea su origen cultural, social, económico o religioso. Además de los centros independientes Waldorf, cada vez hay más entornos educativos basados ​​en este sistema, como la educación en el propio hogar o algunas escuelas de educación especial. Y otras muchas escuelas, tanto públicas como privadas, que están adoptando como propias algunas de las características de este método. 

No os parece interesante? A mí muchísimo!. Siempre he echado de menos que me enseñaran, por ejemplo, a ganar, a perder, a reponerme de una frustración, a perdonar, a hablar y escuchar, a sentir la música con el corazón, a dar rienda a mi imaginación sin acusarme de perder el tiempo, a valorar a quien siempre está o a entender la muerte como parte de la vida. En lugar de enseñarme a multiplicar y dividir fracciones o a analizar sintácticamente una oración compuesta -de aquellas que tienen 2 sujetos, 2 predicados y 3 complementos circunstanciales-.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada