Estem al segle XXI, però parlant amb amigues me n´adono que la majoria dels problemes de parella i de les decepcions sentimentals vénen provocades per una extrema idealització de l´amor: esperem massa de l´altre. Ho volem tot. Exigim. Volem que tot sigui perfecte. Que la parella sempre estigui a l´alçada i que "no ens falli mai en res". La cultura del romanticisme ens ha fet molt de mal, perquè sovint, inconscientment, dipositem en la nostra parella unes expectatives totalment irrealitzables, fins i tot, contradictòries, i quan ens adonem que les coses no són com esperàvem, ens decebem i arriba el desengany, el tedi, l´avorriment, la tristesa, el ressentiment i la ruptura.
Està clar que la solució NO és conformar-se i punt - no penso fer apologia de la parella per tota la vida, perquè crec que si una parella fa temps que no és feliç, no té sentit continuar pel sol fet de dur junts molts anys-. Però aleshores, quina seria la solució?.
Està clar que la solució NO és conformar-se i punt - no penso fer apologia de la parella per tota la vida, perquè crec que si una parella fa temps que no és feliç, no té sentit continuar pel sol fet de dur junts molts anys-. Però aleshores, quina seria la solució?.
La solució, com en molts altres casos, passa per la prevenció. Prevenció? Doncs sí. Em refereixo a fer un treball individual, reflexionant sobre què podem esperar i què no hem d´esperar de la nostra parella. Em refereixo a no confiar què estarem complets només quan tinguem parella i ella ens ho resolgui tot i ens satisfaci de felicitat absoluta, perquè la felicitat no ve de fora, sinó que neix de dins.
I un cop previngut, tocant de peus a terra, assimilant que només tu mateix ets el principal proveïdor de la teva felicitat i que res mai no és perfecte, aleshores has d´apostar per la teva parella.
Apostem quan destaquem les coses positives de l´altre i relativitzem les negatives: segons els experts, per a què una relació segueixi endavant durant molts anys, cal intercanviar 5 missatges afectuosos per cada missatge crític o de retret -5 contra 1, no ho oblidis-. Apostar és per damunt de tot, no intentar canviar la nostra parella, perquè hi ha valors, aspectes de la personalitat o de l´estil de vida de l´altre que no podràs canviar mai, així que queda´t amb les seves coses positives i relativitza les negatives.
Apostem quan innovem, quan intentem mantenir la passió, quan fomentem la comunicació cada dia, quan ens reservem un temps per passar només amb la nostra parella - sense fills, amics ni família-. Quan ens fa il.lusió preparar un viatge junts o conèixer gent nova plegats. Apostem quan tirem del factor sorpresa i preparem una cosa especial per a la nostra parella -per "cosa" en refereixo a quelcom que es surti de la rutina, ja sigui una escapadeta, un curs de cuina que feu junts, un moment eròtic diferent, etc-.
Apostem quan destaquem les coses positives de l´altre i relativitzem les negatives: segons els experts, per a què una relació segueixi endavant durant molts anys, cal intercanviar 5 missatges afectuosos per cada missatge crític o de retret -5 contra 1, no ho oblidis-. Apostar és per damunt de tot, no intentar canviar la nostra parella, perquè hi ha valors, aspectes de la personalitat o de l´estil de vida de l´altre que no podràs canviar mai, així que queda´t amb les seves coses positives i relativitza les negatives.
Apostem quan innovem, quan intentem mantenir la passió, quan fomentem la comunicació cada dia, quan ens reservem un temps per passar només amb la nostra parella - sense fills, amics ni família-. Quan ens fa il.lusió preparar un viatge junts o conèixer gent nova plegats. Apostem quan tirem del factor sorpresa i preparem una cosa especial per a la nostra parella -per "cosa" en refereixo a quelcom que es surti de la rutina, ja sigui una escapadeta, un curs de cuina que feu junts, un moment eròtic diferent, etc-.
Perquè no us enganyeu. Apostar no vol dir preparar un sopar romàntic amb vi del bo i espelmes, tot imitant una pel.li antiga o tirar pètals de flors damunt del llit, per a després no tenir res a dir-vos. No és això. L´entorn no sempre garanteix l´emoció i ho sento per tots els romàntics i totes les romàntiques del món, però resulta que està demostrat que amb el pas dels anys, el que és emocional reporta a la parella molts més beneficis que lo romàntic, perquè el record de les activitats emocionants s´associen automàticament a la persona amb les que les vam compartir, mentre que les romàntiques no tant.
L´emoció experimentada mútuament fa renéixer la sensació d´enamorament del principi de la relació: per això, millor un bany despullats a una platja semi deserta de Menorca que heu descobert junts després de caminar més d´una hora o sortir a ballar plegats i tornar a casa rient i suats o fer la motxilla i escapar-vos a fer el Camino de Santiago, que no pas les espelmes romàntiques de sempre.
Tot i que arribats a aquest punt, topareu amb el segon gran problema de moltíssimes parelles: els diners. El maldito parné. Quantes parelles es barallen, discuteixen i fins i tot trenquen a causa de la seva mala situació econòmica?. No tenir diners és una de les situacions més estresants, amargants i angoixants del món. I de poques experiències podràs gaudir si et trobes deprimit i enfonsat internament. Malauradament, això suceeix tan si els dos membres de la parella estan malament econòmicament com quan la seva situació econòmica és desigual. Per què creieu què suceeix quan un dels dos té diners i l´altra no?. Els idealistes direu que no passa res, que la persona que si té diners es solidari i els comparteix sense fer retrets, i que tot és de tots dos. Però de debò creieu que és així a la realitat?. Creieu que el que no té diners tria on van de vacances per exemple, o bé qui "tria" i qui "mana" en totes les decisions que impliquin un desemborsament és qui té els diners?. Bé, reconec que aquest tema donaria per escriure un assaig sencer, així que el deixo aquí i obro punts suspensius...
L´emoció experimentada mútuament fa renéixer la sensació d´enamorament del principi de la relació: per això, millor un bany despullats a una platja semi deserta de Menorca que heu descobert junts després de caminar més d´una hora o sortir a ballar plegats i tornar a casa rient i suats o fer la motxilla i escapar-vos a fer el Camino de Santiago, que no pas les espelmes romàntiques de sempre.
Tot i que arribats a aquest punt, topareu amb el segon gran problema de moltíssimes parelles: els diners. El maldito parné. Quantes parelles es barallen, discuteixen i fins i tot trenquen a causa de la seva mala situació econòmica?. No tenir diners és una de les situacions més estresants, amargants i angoixants del món. I de poques experiències podràs gaudir si et trobes deprimit i enfonsat internament. Malauradament, això suceeix tan si els dos membres de la parella estan malament econòmicament com quan la seva situació econòmica és desigual. Per què creieu què suceeix quan un dels dos té diners i l´altra no?. Els idealistes direu que no passa res, que la persona que si té diners es solidari i els comparteix sense fer retrets, i que tot és de tots dos. Però de debò creieu que és així a la realitat?. Creieu que el que no té diners tria on van de vacances per exemple, o bé qui "tria" i qui "mana" en totes les decisions que impliquin un desemborsament és qui té els diners?. Bé, reconec que aquest tema donaria per escriure un assaig sencer, així que el deixo aquí i obro punts suspensius...
Què més pots fer per reforçar la teva relació?. Implica´t amb la teva parella. Ofereix-li la teva comprensió. Fes-li saber que hi ets i no donis res per descomptat: valora la teva parella i fes-li saber les coses que t´agraden de la seva persona. Li agradarà saber que la trobes sexy. O que sempre fa molt bona olor. O que ningú fa l´arròs millor. O que t´agrada com et mira. O com es vesteix. Fes-li saber les coses que t´encanten. Fes-li saber perquè l´estimes. I si feu tot això recíprocament teniu molts punts perquè la vostra relació duri anys y anys... i qui sap, potser tota la vida!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada