dimarts, 19 de juliol del 2016

Love forever... És possible l´amor per sempre?

 

Estem al segle XXI, però parlant amb amigues me n´adono que la majoria dels problemes de parella i de les decepcions sentimentals vénen provocades per una extrema idealització de l´amor: esperem massa de l´altre. Ho volem tot. Exigim. Volem que tot sigui perfecte. Que la parella sempre estigui a l´alçada i que "no ens falli mai en res". La cultura del romanticisme ens ha fet molt de mal, perquè sovint, inconscientment, dipositem en la nostra parella unes expectatives totalment irrealitzables, fins i tot, contradictòries, i quan ens adonem que les coses no són com esperàvem, ens decebem i arriba el desengany, el tedi, l´avorriment, la tristesa, el ressentiment i la ruptura.

Està clar que la solució NO és conformar-se i punt - no penso fer apologia de la parella per tota la vida, perquè crec que si una parella fa temps que no és feliç, no té sentit continuar pel sol fet de dur junts molts anys-. Però aleshores, quina seria la solució?.

dijous, 29 de gener del 2015

¿En qué párrafo te reconoces tú?

“Hay personas que tienen pareja pero se sienten tan solas y vacías como si no las tuvieran.
 

Hay otras que por no esperar deciden caminar al lado de alguién equivocado y en su egoísmo, no permite que ese alguién se aleje, aún sabiendo que no le hace feliz.


Hay personas que sostienen matrimonios o noviazgos ya destruídos, por el simple hecho de pensar que estar solos es difícil e inaceptable.


Hay personas que deciden ocupar un segundo lugar tratando de llegar al primero, pero ese viaje es duro, incómodo y nos llena de dolor y abandono.


Pero hay otras personas que están solas y viven y brillan y se entregan a la vida de la mejor manera. Personas que no se apagan, al contrario, cada día se encienden más y más. Personas que aprenden a disfrutar de la soledad porque las ayuda a acercarse a si mismas, a crecer y a fortalecer su interior.


Esas personas son las que un día sin saber el momento exacto ni el por qué se encuentran al lado del que las ama con verdadero amor
y se enamoran de una forma maravillosa.”



TERESA DE CALCUTA



dijous, 3 d’abril del 2014

Oxitocina, l´hormona de l´amor !



L´oxitocina, coneguda popularment com a "hormona de l´amor" és una hormona present en els mamífers que actua com a neurotransmissor. El seu paper en el cervell humà està relacionat directament amb els lligams afectius i el reconeixement social -que dóna lloc a sentiments d´estimació, unió, confiança i connexió entre les persones-. En el cas de les dones, l´oxitocina s´allibera durant el part, facilitant el naixement del nadó, i després, amb l´estimulació dels mugrons, facilitant l´alletament. Però a més a més, tant en les dones com en els homes, l´oxitocina s´allibera durant l´orgasme. 

El nivell d´oxitocina al cos depèn doncs de moltes variables: segons la genètica, el tipus de vida que dugui una persona, els seus hàbits -fer esport, una vida sexual plena i menjar xocolata augmenten el nivell d´oxitocina- o el moment vital que estigui travessant. Però a més a més, tenir un alt nivell d´oxitocina, fomenta certes conductes que generen més oxitocina i ens fan trobar millor - és a dir, indirectament, l´oxitocina genera oxitocina-.

A mesura que avancen els estudis sobre aquesta hormona se n´han desvetllat fantàstiques propietats:
  • Un alt nivell d´oxitocina et fa confiar més en els altres, a l´hora que millora la confiança en un mateix i combat la timidesa.
  • Un bon nivell d´oxitocina en els homes, fomenta el bon record pel que fa a l´afecte de les seves mares durant la infància. I a més, els homes amb un nivell més alt d´oxitocina són més fidels i troben més atractives a les seves parelles.

  • L´oxitocina té un paper molt important en el reconeixement facial dels altres -ens permet recordar millor o pitjor els trets facials dels nostres coneguts i/o familiars)-.
  • Durant l´embaràs, les dones sintetitzen grans quantitats d´oxitocina, coneguda també com a hormona de l´afecció:  els nadons, en néixer, també tenen un alt nivell d´oxitocina i això reforça el lligam entre mare i fill -aquell vincle especial que uneix mare i fill-.
  •  Sembla que les dones amb un nivell més alt d´oxitocina es divorcien menys (a veure, no cal ser Einstein, si l´oxitocina s´allibera durant l´orgasme i una dona té  un nivell alt d´oxitocina, voldrà dir que té una vida sexual satisfactòria i per tant, l´índex de divorci serà més baix en el cas d´aquestes dones, no?)

Això fa pensar als experts que aquesta "hormona del bon rotllo" podria  ajudar a pal.liar els efectes d´algunes malalties. Per exemple, estudien si es viable utilitzar-la com a tractament per a l´anorèxia nerviosa o per a controlar addiccions a diferents drogues, ja que l´oxitocina redueix la sensació de plaer resultant de prendre drogues i disminueix la sensació d´estrès (fins i tot, sembla que el comportament addictiu podria respondre a un baix nivell d´oxitocina durant la primera infància).