Respecta el meu dret a la desconnexió !

Tornes a casa després d´un dia de molta feina, molts nervis i moltes presses. Estàs desitjant arribar a casa i preparar-te una infusió de canyella i cardamom, descalçar-te i estirar-te al sofà al costat de la novel·la que estàs llegint, que potser no obriràs. Perquè potser t,adorms o medites escoltant la teva respiració o et poses música. Però de sobte es trenca la màgia. El mòbil comença a emetre sons. Estàs rebent whatsapps de diferents persones i diferents grups. Decideixes no contestar perquè necessites de debò descansar el cervell. Però els missatges es multipliquen reclamant una resposta: al no contestar immediatament, els qui envien els missatges comencen a enviar missatges de "pressió" per a que els contestis. Diuen que diguis quelcom perquè ho necessiten, perquè estan preocupats, perquè sinó contestes ets borde, que donis com a mínim senyals de vida... I resulta que si a l´arribar a casa tenies angoixa, ara encara en tens més. On ha anat a parar el nostre dret a estar sols, la nostra intimat, el nostre espai personal, els nostres moments d´introspecció?.

Els que t´envien missatges no poden parar-se a pensar que pots estar fent qualsevol cosa que et manté ocupat, que requereix la teva dedicació o la teva atenció i que, per tant, no els pots o no els vols respondre ara? Pot ser que estiguis amb amics, o que vulguis descansar, o que el trobis malament, o que vulguis llegir, o escriure una poesia, o que vulguis passar temps de qualitats amb el teu fill o que estiguis fent l´amor, o estenent la roba o donant-te una dutxa o al cinema... És que ja no tenim dret a estar desconnectats?.

Sovint, quan no responem de seguida els missatges que rebem ens sentim culpables i pressionats, però aquests sentiments són perjudicials i els hem de desterrar del nostre dia a dia. Que no contestis de seguida no significa que no estimis a la gent que t, envia missatges; que no contestis no significa que no valoris qui t´escriu. Però no, no tens perquè contestar si no en tens ganes. No et sentis obligat. No et sentis malament. Escolta bé: tens dret a no estar connectat al mòbil, tens dret a no estar permanentment localitzable i tens dret a no contestar, sense que això impliqui cap represàlia ni cap acció punitiva contra la teva persona. I si algú no et respecta aquest dret és ell qui té el problema - ja sigui un problema d,intolerància, d´intrusisme, de control sobre els altres, d´egoisme, d´egocentrisme-, però no tu. Tu no tens cap tara pel fet de voler viure la teva pròpia vida sense interferències constants. Ja contestaràs quan puguis o quan vulguis.

I sàpigues que no estàs sol: últimament estan augmentant molt considerablement els membres d,una nova tribu urbana, que vindrien a ser els "desconnectats". Aquesta tribu urbana ha optat per abandonar la vida virtual i abraçar la vida real, la de veritat, la que té lloc fora de les pantalles. Els "desconnectats" són persones que de manera voluntària diuen no a la hiperconnectivitat permanent a internet, als smartphones, als videojocs i a les xarxes socials, ja sigui per millorar la seva qualitat de vida, ja sigui per deixar de formar part del Gran Hermano i del control extern sobre les nostres dades, els nostres moviments i els nostres gustos, que comporta la navegació per la xarxa. 

Els "desconnectats" reclamen relacions reals amb l,entorn i/o amb un mateix, sense l´omnipresència de la tecnologia. Quedar per fer un cafè, gaudir d´un sopar amb amics escoltant-los a tots i mirant-los als ulls, estirar-te a prendre el sol mentre penses en les teves coses, passar un dia de platja amb la família dedicant-los la teva atenció plena... En resum, gaudir el present de manera real i conscient i només connectar-se quan és necessari.

Si us interessa el tema, podeu llegir "La gran adicción. Cómo sobrevivir sin internet y no aislarse del mundo" (Editorial Arpa), un llibre que narra els casos de varies persones que com l´autor, Enric Puig Punyet, han decidit desconnectar-se de la xarxa per motius de salut i qualitat de vida. També podeu informar-vos del manifest Carta de drets digitals, que al 2013 van signar 562 escriptors i intel·lectuals de 82 països -entre ells 5 premis Nobel de literatura- declarant-se en contra de la vigilància massiva i l´espionatge per part d´empreses, lobbies i Estats als ciutadans per mitjà de la xarxa.

I si et sembla que al desconnectar-te perds algunes amistats, no et preocupis: no devien ser gaire bons amics si et deixen per un motiu tan inconsistent. A més a més, recorda que un ha de poder ser sempre un mateix, sobretot amb les seves amistats, i si no et respecten és que no et volen.

Així que ja saps, sigues tu qui controli com, quan, a on i amb qui et vols comunicar. I si et fa sentir millor, desconnecta,t.

Mitomania: com detectar als mentiders compulsius

Dijous al vespre. Fred. Manta de quadres i galetes de xocolata. Piquen a la porta. Obro i no hi ha ningú... S´haurà amagat? S´ha equivocat i ara no vol parlar? És algú que conec que em vol molestar?. I de sobte recordo que feia dies que us volia parlar dels mitòmans. No us penseu que estic parlant d´un mentider circumstancial, aquell que inventa mentides per defensar-se o per protegir-se, és a dir, amb una finalitat sigui del caire qe sigui. No, no parlo d´això. Del que vull parlar és dels mentiders patològics, dels que menteixen perquè si, sense motivació aparent i sense reparar en les conseqüències - perquè en els mitòmans destaca aquest caràcter compulsiu de la mentida-. I per desgràcia, tots hem topat amb algun mentider patològic a la feina, a l´escola, al carrer o fins i tot, a casa nostra.

Tot i que sóc una persona afortunada, he de dir que a l´hora d´evitar mentiders no te tingut la sort que jo voldria, perquè tot i que n´he conegut pocs, algun d,ells era especialment perillós, d´aquells que ja no es poden controlar, que menteixen cada cop que obren la boca,  amb facilitat i sense cap rastre de culpabilitat. 

Un dels problemes dels mentiders patològics es que costa distingir-los dels  simples mentiders -que podem trobar a tot arreu i són inofensius-. Costa identificar-los precisament perquè son mentiders "professionals" que porten tota la vida mentint. Són persones que presenten trastorns de la personalitat, amb greus problemes d´autoestima, que menteixen per a construir una millor imatge de si mateixos davant de la societat o del seu cercle proper; o bé per aconseguir tot allò que desitgen, sense importar quin és l´objectiu o a qui van fent mal pel camí. A la llarga però, se´ls acaba descobrint. 

Per això als mitòmans no els agrada intimar massa amb ningú -saben que al final seran descoberts-, i per això no poden mantenir lligams estrets i canvien sovint d´amics, de parella, no tenen massa sintonia amb cap familiar, no mantenen relació amb la gent de la feina o intenten no "barrejar-la" amb la vida personal... Per si hi ha un mentider patològic a la vostra vida sense saber-ho -per exemple, estas començant una relació amb algú i encara no el coneixes prou-, us deixo algunes pistes que us ajudaran a identificar-lo:

• Pateixen de frustració, són egoïstes, narcisistes i no tenen control dels seus impuls. Són manipuladors, convencen i sonen creïbles. Però al mateix temps són vagues i inconsistents a l´hora de parlar del seu passat.

• Viuen al seu món irreal i utilitzen les mentides per (...)

Canviar d´hàbits estimant-te molt

Diuen alguns experts, de fet vaig parlar d´aquest tema en algun post anterior, que les persones necessitem només 21 dies per abandonar un hàbit i crear-ne un de nou. És a dir, vint-i-un dies per deixar que el nostre cos i la nostra ment s,acostumin a quelcom nou -per exemple matinar- i abandonin un comportament arrelat - per exemple, llevar-se tard i amb el temps just-. D´acord amb aquesta tècnica emprada per coachs de totes les especialitats, se suposa que si durant 21 dies realitzes una nova activitat per tal de crear un nou hàbit a la teva vida diària, a partir del dia 22, aquesta nova activitat esdevindrà un comportament habitual que repetiràs de manera automàtica i espontània la resta de la teva vida. 

Bé, fins aquí tot molt guai, molt happy, molt optimista i molt positiu. Però seriosament, algú es creu de debò que canviar un hàbit sigui tan fàcil?. Algú pensa veritablement que, per exemple, començar a practicar un esport diàriament, o deixar de comprar compulsivament, o deixar de mossegar-te les ungles o començar a seguir una dieta vegetariana, només és qüestió de tenir voluntat durant tres setmanes i després la nova conducta ja et sortirà de dins automàticament per a la resta de la teva vida?. De debò que algú s´ho creu?.

A veure, no dic que sigui impossible, no dic que no s, hagi d´intentar abandonar un mal hàbit una i mil vegades si cal, no dic que no sigui fantàstic tenir propòsits ferms de transformar els teus hàbits nocius en hàbits saludables, però no ens enganyem. Canviar d´hàbits no és un procés senzill que dura 3 setmanes: si bé el cervell és un òrgan modelable i sempre som a temps d´aprendre i experimentar coses noves que reconfigurin el nostre mapa cerebral i en modifiquin el funcionament, no sempre és possible provocar aquest canvi i reprogramar-nos en només 21 dies.

Caldrà  un període previ de reflexió i planificació de per què i com volem canviar un hàbit en concret; caldrà estar molt motivat, tenir paciència i focalitzar-nos en el nostre objectiu; caldrà esforçar-se i posar-hi moltes ganes i molta voluntat per no abandonar quan apareguin les dificultats o les recaigudes. Perquè sovint els hàbits nocius produeixen plaer a curt termini i moltes vegades, preferim aquesta immediatesa al benefici que ens reportarà un hàbit saludable a mitjà o llarg termini.

Perquè no us desanimeu, us menystingueu i plegueu veles en veure que no assoliu el vostre objectiu en 21 dies, us diré que l´equip de psicologia de la salut de la University College London va publicar a l´any 2009 un estudi que investigava el procés de formació d´un hàbit a la vida diària "Modelling habit formation in the real world". Es va demanar als participants de l´estudi que escollissin un comportament saludable que fins aleshores no tenien i l´incorporessin a la seva rutina per tal que, a força de repetir-lo, aquest comportament saludable es transformés en un hàbit. Els participants van escollir comportaments "desitjables", com ara menjar una peça de fruita a cada àpat o córrer 15 minuts després de sopar. 

Sabeu quant de temps van trigar a consolidar el comportament saludable en hàbit els participants que finalment van aconseguir el seu objectiu?

MOVEMBER... Deixa´t bigoti!

Aquest novembre, MOVEMBER torna a proposar als homes que es deixin bigoti. I aixó de què es tracta? MOVEMBER, contracció en anglès de les paraules Moustache/bigoti i November/novembre, és un esdeveniment anual que es celebra amb la intenció de conscienciar la població sobre temes de salut de l,home: tens tot el mes de novembre per deixar-te créixer el bigoti o tenyir-te´l o donar-li una forma original -i si ets dona, per aconseguir-ne un de fals- i reivindicar, d´una manera divertida, el compromís amb la investigació sobre el càncer de testicle i de pròstata, altres malalties masculines i salut mental. 

Durant els trenta dies de novembre, diferents empreses i col.lectius d´arreu del món es sumen a la causa amb un munt de propostes on el bigoti serà el protagonista indiscutible. Esdeveniments, trobades, curses de bicis, exposicions, xerrades, promocions a establiments i comerços, obres de teatre,  Movember parties... tot per tal de recollir fons que ajudin a créixer aquest projecte solidari. El fet de convertir el bigoti, signe de virilitat per excel·lència,  en el signe exterior d´aquest compromís solidari respon a la necessitat de "normalitzar" els tipus de càncer pròpiament masculins i que tothom, homes i dones, en parlin amb naturalitat, rebutjant tabús.

Movember es va celebrar per primera vegada a l,any 2003, a Austràlia, quan un grup de joves de Melbourne va tenir la idea d´afaitar-se per posteriorment deixar créixer el seu bigoti per donar suport a un amic que estava patint un càncer de pròstata. L´any següent, la Fundació Movember ja estava en marxa i començà a recaptar fons per a destinar-los a la lluita contra el càncer masculí: d, ençà fins avui, aquesta aventura solidària no ha deixat de créixer i expandir-se arreu del món. Actualment, cadascun dels països implicats organitza les seves pròpies activitats durant el mes de Novembre amb la finalitat de conscienciar la població d´aquestes malalties que afecten els homes i per a recaptar fons que es destinen al seu GAP - Global Action Plan- d´investigació i generalització del diagnòstic precoç  (producció de material educatiu, divulgació al mitjans, etc). 

Si voleu participar-hi, ja sigui de manera individual o col·lectivament, entreu a la pàgina web de MOVEMBER: hi trobareu tota la informació sobre el projecte, els esdeveniments que es celebren a prop de la vostra ciutat, les maneres de participar-hi activament, com fer un donatiu o com divulgar la seva tasca a les xarxes socials.

Si vols veure o enviar MoPhotos, clica aquí.