L´encant de les novetats i els començaments

Una de les veritats de Quim Monzó diu que "les coses haurien de començar sempre i no continuar mai". I jo suposo que ho diu perquè quan les coses comencen i després continuen, implícitament també tenen un final. S´acaben, es deterioren, s,esgoten. Però no és només això.

Si les coses sempre comencessin i mai continuessin, viuríem cada dia l´emoció i el vertígen dels començaments, estaríem sempre motivats i plens d,il.lusió, com quan engegues un projecte o quan comences una relació. 

Si les coses sempre comencessin i mai continuessin ens trobaríem seduïts permanentment per un munt de novetats que mai esdevindrien un costum o una rutina i per tant, sempre estaríem fascinats, atents i encuriosits, com quan visites per primera vegada una ciutat desconeguda que sempre havies volgut visitar.

Si les coses sempre comencessin i mai continuessin seríem la millor versió de nosaltres mateixos, entusiastes, generosos, participatius, delerosos per aprendre, per saber-ne més d´allò que no tindrà una continuïtat a l´espai temps.

Si les coses sempre comencessin i mai continuessin les valorarien molt més a causa del seu caràcter efímer, i ens mostraríem més respectuosos, més amables, més comprensius, més considerats, més afectuosos i, conscients d´estar al davant d´una cosa que desapareixerà, en tindríem cura. 

Si les coses sempre comencessin i mai continuessin ens consideraríem afortunats de ser testimoni de quelcom solemne i irrepetible, que no tindrà continuïtat. Valoraríem aquest caràcter singular, aquesta exclusivitat, i el que més desitjaríem seria viure el moment, entregar-nos al present fugint de foteses absurdes per gaudir d´aquest començament únic, especial i extraordinari.

T´imagines que les coses comencessin però no continuessin?. T´imagines  no donar-ho tot per fet?. T´imagines despertar cada dia com si fos un dia especial?. No donar res per acabat i que res no sigui definitiu?. T´imagines tractar a la parella, als amics, la família, com si cada dia fos el primer dia?. T´imagines vetllar pels teus fills, gaudir d´ells, jugar plegats com quan eren nadons?. Escriure, ballar, besar, cuinar com si fos la primera vegada?. Escoltar una cançó i gaudir-la com el primer cop que la vas escoltar?. Fer com si estrenessis sabates cada dia? . Treballar motivat?.  Parar atenció al present?. Banyar-te al mar com si mai més t´hi poguessis banyar?. 

Costa Brava

"Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! 

 La de Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa: és feta pels temporals que el golf atià contra l’illa fa milers d’anys;

 la Costa d’Or que es parteixen Itàlia i França és més dolça, més somiosa: una faldada de flors; 

però la nostra, des de la Tordera fins al cap de Creus, i seguint pel Port de la Selva fins a Banyuls, 

ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu i brodada pels besos de la bonança, com una exquisidesa de monja pacient per a qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps"

Ferran Agulló i Vidal    

Les Rambles de Barcelona - 17 d´agost

Autor: Antonio Reverte Oliva

La calle más alegre del mundo, 

la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, 

la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, 

rica en sonidos,

abundante de brisas,

hermosa de encuentros,

antigua de sangre: 

Rambla de Barcelona.

Federico García Lorca

Peramola

Sardenya, Sardegna, Sardinia

Espectacle visual. Escales cromàtiques de somni. Tota la gamma dels blaus. Daurats. Ocres. El Max. L´Alguer. Festa dels sentits. Cuina mediterrània. Vinyes i raïm. Blancs florals. Olor de mar. 
Vull quedar-me. 

 

 

 

Altre cop i sempre, Mallorca

Barcelona 25 de març de 2018 #PrimaveraCatalana

A Catalunya, davant la repressió de l´estat espanyol, l´aplicació del 155, la retallada de drets, la detenció i empresonament de persones per motius polítics -incloent el President Carles Puigdemont- i la violència induïda pels repressors als nostres carrers, els somriures s´estan acabant.

Via @MonDiari

Dia Internacional de la Dona - Vaga feminista del 8 de març de 2018

El 8 de març és el 67è dia de l´any del calendari gregorià, és a dir, cada 8 de març queden 298 dies per finalitzar l´any. Però evidentment, no és per aquest motiu que celebrem el 8 de març: el celebrem perquè el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. 

I és escoltar aquest enunciat i un somriure irònic se´m dibuixa a la boca perquè penso que en el món actual i a l`època en què vivim, ser dona i ser treballadora té doble mèrit. D´una part perquè tots els sistemes econòmics acaben explotant els treballadors d´una manera o d´una altra, al.lienant-los, i més encara en temps de crisi. I de l´altra, perquè mira que a les dones ens han intentat trepitjar milers de vegades al llarg de la història i a gairebé totes les cultures. Mira que ens han intentat sotmetre -i a voltes ho han aconseguit- pel sol fet de ser dones. 

Perquè per desgràcia, cadascun dels drets que hem anat conquerint les dones com a col.lectiu al llarg de l´història els hem aconseguit amb sang i llàgrimes. I amb silencis. I amb pors. I patint discriminació. I humiliacions, xantatges, burles i amenaces. Hem pagat sempre un preu massa alt per uns drets que ens pertanyien per dret propi, per naturalesa, pel sol fet de formar part de la humanitat.

I és avui que encara no suporto que ens jutgin sota un prisma que fila molts més prim que el prisma amb el qual es jutja els homes. No suporto que segueixin qüestionant si som bones mares quan deixem els fills a l´escola per anar a treballar o quan "aparquem" la vida laboral per dedicar-nos a tenir cura dels nostres fills. Rebutjo que es qüestioni si som bones treballadores quan ens quedem prenyades i agafem la baixa maternal per tenir cura dels fills - els fills només són nostres?- o que ens mirin amb cara de pena si decidim no tenir fills. És indignant que diguin que tal dona té molta sort de tenir un home al seu costat o que tal altra és una amargada perquè no té parella.

És repulsiu i absolutament innaceptable que s´insinuï que de vegades ens violen perquè ens ho busquem al anar soles pel carrer quan és fosc, vestides amb una faldilla massa curta o un texans massa cenyits. O que les rajades salvatges campin soles pel món amb total impunitat i sigui la nostra responsabilitat no tenir la mala sort de creuar-nos al seu camí.

Ningú s´ha adonat que les dones mai violem a ningú?. Ningú s´ha adonat que mai hem provat de sotmetre cap altre grup? Que mai hem creat cap exèrcit ni hem envaït cap país ni hem iniciat cap combat per annexionar-nos un territori o conquerir un mercats estranger?. De debó ningú s´ha adonat que la història de la humanitat hagués estat una altra molt diferent si les regles dels homes no haguessin estat les regles del joc?.

Que quedi clar, nosaltres no volem ser opressores ni oprimides, senzillament, volem ser. I per això avui ens adherim a la vaga feminista del 8 de març, convocatòria de vaga general impulsada per la Comissió 8 de març, un grup integrat per un conjunt de col.lectius feministes, que compta amb el suport del moviment sindical.

És una vaga laboral i estudiantil que crida a fer vaga també en altres nivells, com ara en el treball domèstic, o com recomanar no fer de consumidores avui o no tenir cura, per exemple, dels fills. 

Reclamem d´una vegada per totes la igualtat de gènere. Volem treballar plegades per acabar amb la bretxa salarial i amb la cronificació de l´atur femení. Volem que no ens explotin. Volem acabar amb la violència econòmica, física i sexual. Que no ens maltractin pel fet de ser dones. Que no ens violin. Que no ens matin. Volem deixar de tenir por.

Ens agradaria demostrar que "si les dones parem, el món s´atura" tot i que som conscients que moltes dones no es poden permetre fer vaga. Però per elles, per les que ja no hi són, per les que vindran, sortim al carrer. Perquè la revolució, serà feminista o no serà.

Redescobrint el Cinema Maldà i el Palau del Barò de Maldà

Hem quedat a quarts de cinc. Jo arribo primer, compro les entrades a la finestra d, una petita taquilla plena de cartells de pel.lícules que hi ha sota l´escala i em poso a la cua. La meva amiga sempre triga una mica a arribar, així que em dedico a observar. Fa anys que no entrava a les galeries. Sí que he anat a menjar xocolata al carrer Petritxol, a buscar llibres a la llibreria Quera o de botigues per Portaferrissa. Però no sé per quin motiu, fa anys que no entrava a les galeries on ara estic fent cua i em sap greu. I el greu va en augment a mesura que pugem les escales, entrem a veure la peli i descobreixo una sala de cinema com les d´abans, entranyable, i de sobte me n´adono que aquest cinema, les galeries, el teatre, són un petit tresor al bell mig de Ciutat Vella i que jo me l´estava perdent.

De quin cinema us estic parlant?. Doncs del CINEMA MALDÀ. El trobareu al número 5 del carrer Pi de Barcelona, envoltat de petites botigues, galeries d, art i antigues xocolateries, ubicat al Barri Gòtic, al Districte de Ciutat Vella, dins  les Galeries Maldà – primeres galeries comercials creades a Barcelona- construïdes a l'antic Palau de Maldà. 

De seguida us adonareu que no és un cinema qualsevol sinó que es tracta d´un cinema molt especial, per diferents motius. El primer d´ell és el fet d´estar ubicat dins unes galeries comercials a peu de carrer que a l´hora s´han construït dins d´un palau que té més de tres segles d´antiguitat.

El palau 
A mitjans del segle XVII, la família Cortada, que posteriorment van esdevenir barons de Maldà i Maldanell, van construir aquest palau sobre una enorme parcel·la, la més gran de Ciutat Vella dedicada a una sola edificació, que actualment es troba a la cantonada dels carrers Pi i Perrot lo Lladre, molt a prop de l'església del Pi. És un gran edifici que consta de planta baixa, dos pisos i teulada. Es deia que aquest palau tenia els interiors més sumptuosos de Barcelona: grans salons, sostres de guix amb escuts policromats, xemeneies de marbre... I també tenia un gran jardí que ocupava l'interior de l'illa de cases. 

Al palau hi va viure Rafael d'Amat i de Cortada (1746-1819), conegut com el Baró de Maldà, que de ben jove, a l´edat de 23 anys, va començar a escriure un diari que es titularia "Calaix de Sastre", en el qual va anar anotant al llarg de 50 anys i en 70 volums totes les seves activitats socials: balls, recepcions, tertúlies i esdeveniments socials de tot tipus dignes de destacar de la Barcelona de la segona meitat del segle XVIII, deixant-nos un interessant i inigualable testimoni històric dels costums barcelonins de l, època. 

Al segle XIX, a través d'enllaços matrimonials passà a mans dels marquesos de Castellbell. I al segle XX, després de la Guerra Civil, les plantes-pis es van reconvertir en habitatges i a la planta baixa es col·locà un cinema. El 1942, la planta baixa i el jardí van ser ocupats per les Galeries Maldà. I en la dècada dels 80 es va condicionar una sala de concerts i teatre denominada Círcol Maldà.

Les Galeries Maldà
A l´any 1943 es va inaugurar l´emblemàtic comerç Galeries Maldà, les galeries cobertes comercials més antigues de la ciutat, ubicades a l´espai que ocupaven els antics jardins del Palau Maldà. I no va ser fins l´any 2011 que es va decidir remodelar les galeries. El projecte d, aquesta reforma duia el nom de Els nous carrers del Gòtic, i es basava en una idea del mateix baró de Maldà, qui va edificar el palau central al segle XVII. La característica més singular era la pavimentació i la senyalització interior dels passadissos de les galeries que emulaven les rajoles, el mobiliari urbà (bancs, jardineres i papereres) i els senyals del carrer, per tal de donar una continuació estètica al tramat viari. 

Es van eixamplar els 5 accessos a les galeries i cada passadís va rebre un nom -carrer Baró de Maldà, per exemple–, que es va senyalitzar amb plaques de marbre blanc idèntiques a les dels carrers barcelonins.  A més a més, aquest projecte de reforma va permetre l´aflorament d´elements arquitectònics que fins aleshores havien quedat amagats per les botigues, com ara una torrassa, diversos sostres de teginat i les escales d'accés a les estances nobles, i a l´hora, es va potenciar l'homogeneïtat estètica del complex.

El teatre Maldà

El Maldà (abans Círcol Maldà) és una sala teatral de Barcelona, de dimensions reduïdes habilitada per a espectacles escènics i musicals, ubicada al Palau Maldà, al carrer del Pi número 5, escala dreta. 

A mitjans de la dècada del 1980 l'hereu dels barons de Maldà, el músic Alfonso Vilallonga, va adaptar una de les estances del palau per fer-hi concerts. L'espai, de reduïdes dimensions i amb capacitat per a unes cinquanta persones, conserva la decoració de sala aristocràtica, amb els quadres penjant de les parets. S'hi fa principalment teatre, dansa, música i espectacles de cabaret, tot i que també allotja exposicions, conferències, presentacions i projeccions.

Des de desembre de 2013 El Maldà el gestiona la companyia Els Pirates Teatre, formada per 14 membres de diferents àmbits de les arts escèniques.

El cinema Maldà
La sala del Cinema Maldà és una sala amb història, ubicada en una antiga capella del Palau Maldà i que actualment ha esdevingut la sala de pantalla única més antiga de Barcelona i l'única sala de sessió contínua que perdura a la ciutat, emetent, concretament, pel·lícules de 35 mil·límetres en versió original subtitulada. 

El cinema Maldà es va inaugurar el 4 de desembre de 1945 amb la projecció de la pel·lícula “La quimera de l'or” de Charles Chaplin de 1925. 

La sala té 206 butaques per espectador i que combat la manca de so Atmos o de superprojector DCP oferint atractives ofertes que s´adapten a les necessitats dels diferents tipus d´espectadors: 

• Marató de sessions o sessió continuada: és l'únic cinema de Barcelona que t'ofereix la possibilitat de gaudir de fins a set pel·lícules el mateix dia, pagant únicament el preu d'una entrada, que va des dels 4 euros els dimecres, 5 euros dilluns i dijous, 6 euros dimarts i 9 euros de divendres a diumenge. 
• Totes les pel·lícules es projecten en versió original subtitulada en castellà.
• Acurada selecció de la programació, basant-se en la qualitat i l´èxit assolit entre el públic i la crítica, i això els permet repescar i donar una segona oportunitat a grans joies del cinema que la pressió de la taquilla de les multi sales fa que es retirin abans de temps.
• Organitzen projeccions per a escoles, per a casals i sessions sorpresa, en les quals l'espectador paga el que consideri oportú una vegada finalitzada la pel·lícula.
• Preparen sortejos de cartells de pel·lícules, de llums decorats amb fotogrames.
• Regalen galetes el cookie day i altres dies, una canya al bar del costat.
• Promocions, preus reduïts per a grups (aturats, jubilats, estudiants, socis de biblioteques i d'altres entitats que gaudeixen de descomptes especials), abonaments temporals i carnets anuals.
• Sessions per a mares i pares que volen anar al cinema amb els seus nadons: cada primer i tercer dissabte de mes s'organitzen sessions especials on les mares i pares poden entrar a la sala a veure la pel·lícula acompanyats dels seus fills. El so és més tènue que en una projecció habitual, hi ha llum ambient en lloc de foscor total, tens la possibilitat d'entrar el cotxet a la sala i instal.len una tauleta al hall del cinema amb canviador i música pensada per escoltar amb els nadons abans de l'inici de la sessió. I per descomptat preu reduït pels pares i gratuït pel nounat.
• Es converteix en seu de festivals com ara, el panorama de Cinema Colombià, el Festival de cinema de dansa Choreoscope oel Festival de curts muts.

Com veureu, els actuals responsables del cinema s, estan esforçant molt per aconseguir que aquest històric cinema no es vegi obligat a tancar les portes, així que entreu ara mateix a la seva web i subscriviu-vos per tal de rebre totes les novetats de la seva programació. I aneu-hi. Aneu al cine. Molts barcelonins no saben que aquest cinema està obert així que porteu-hi els amics. Expliqueu-lis que pel preu d´una entrada poden gaudir de fins a 7 pel.lícules en un sol dia. Ensenyeu les galeries, el teatre, el cinema, quan us visiti algú de fora de Barcelona. Poseu el vostre gra de sorra perquè aquesta joia del teixit cultural de Ciutat Vella no desaparegui mai. 

Feliç any nou 2018

Vas dubtar si series prou capaç de...

... de deixar l´escola, els mestres i els amics que t´havien envoltat des dels quatre anys
... de fer-te donant el primer cop que la Creu Roja va visitar el teu institut per fer campanya de recollida de sang
... de deixar enrere aquella amistat que no et tractava prou bé
... de trencar amb aquell noi perquè no l´estimaves prou
... d´acceptar que aquell altre noi et deixés perquè n´estimava una altra
... de treure´t el carnet de conduir i travessar Barcelona conduint en hora punta
... d´entrar sola al cine a veure una estrena en v.o.s. 
... d´aconseguir fer una entrevista de treball sense agafar un atac de nervis
... de deixar una feina perquè no et feia feliç
... de marxar de casa els pares per viure soleta en un piset fosc que a poc a poc vas omplir de llum
... de viatjar sola a una ciutat que no coneixies
... de tenir el teu fill nous mesos a la panxa, de dur-lo al món -el part et feia pànic- i estimar-lo instantàniament per damunt teu, de tot i de tothom
... de separar-te del pare del teu fill perquè us estàveu fent massa mal
... de tornar-te a enamorar
... de refer la vida una i mil cops, els que calgui, perquè no passa res per canviar de feina, de pis, d´amistats o de parella, el important és saber que hi ha arrels que et mantindran sempre en peu i fruits que arrelaran més enllà de tu, que et sobreviuran
... d´entrar a un quiròfan
... de mirar-te al mirall i picar-te l´ullet perquè t´encanta el que hi veus
... de renunciar a somnis que saps que ja mai es faran realitat 
... d´acceptar les crítiques sense emprenyar-te
... de defensar una escola, de restar aturada esperant un mastegot, dempeus i amb el cap alçat, perquè l´urna que us volien manllevar representava la llibertat del teu poble i la dignitat de tota la seva gent

I mentre hi penses, tanques els ulls i confiada, et menges el raïm, perquè saps que valdrà la pena viure l,any que de seguida estrenaràs, perquè saps que l, any nou arribarà carregat de molts reptes com tots els anys anteriors, però sobretot saps, ho saps segur, que tornaràs a ser tossudament capaç de qualsevol cosa que et proposis. Només li has de posar ganes. Ning. Ning. Sona la darrera campanada. Ja està. Feliç any 2018!!!