dijous, 19 de febrer del 2015

¿Cómo te encuentras?

 
Si un día de estos, por el motivo que sea, no te encuentras bien -ya sea anímica o físicamente- y te cruzas con alguien que te pregunta ¿cómo te encuentras?, no creas, ni por un segundo, que tienes derecho a responder a esa pregunta con sinceridad, porque no es así. La mayoría de las veces, nadie espera que respondas y menos aún, que lo hagas con sinceridad. 

Porque el ¿cómo te encuentras? es un mero formalismo, una forma de empezar una conversación que nada tiene que ver contigo ni con averiguar cómo te sientes. O peor aún, a menudo es una forma de no querer empezar ninguna conversación, simplemente es una manera cordial de saludarte para luego seguir cada uno a lo suyo.

Hasta aquí este post parece supernegativo, estoy de acuerdo, pero si te has fijado bien he dicho "la mayoría de veces". Y es ahí donde radica la diferencia. Porque resulta que hay unas pocas personas que sí esperan tu respuesta. Un grupo pequeñito de personas a las que sí les va a interesar tu contestación porque realmente quieren saber cómo te sientes. Porque de verdad les importas. 

Así que es muy importante que sepas distinguir ese reducido grupo de personas que te aprecian y te quieren, del resto de los mortales. Esas personas son tu pequeño jardín, tu oasis, tu hogar. Es importante que sepas distinguirlas y sobretodo que sepas valorarlas tu también a ellas. Debes cuidarlas, dedicarles parte de tu tiempo, regarlas y abonarlas para que se sientan también queridas.

Porque a veces, con las prisas, la rutina y la falta de tiempo, no prestamos demasiada atención a ese grupo de seres queridos -pareja, familia, amigos-, pensando que no les debemos ninguna dedicación, que siempre estarán ahí, porque son un derecho adquirido. Y un día oscuro, de esos en que todo parece que va mal, te diriges, confiado, a tu jardín en busca de una bocanada de aire fresco que te renueve el alma y descubres un terreno de tierra quemada, yerma y sin vida. Resulta que ya no hay nadie. Resulta que te has quedado solo.

¿Qué puedes hacer para que eso nunca ocurra?. Pues desde ya empieza a compartir y dedicar tiempo a esas personas. Míralas a los ojos, escúchalas, ríe con ellas, viaja con ellas, baila, abrázalas, cuídalas, admíralas, comparte un buen vinito, demuestra que las quieres, distínguelas, sé su cómplice, conversa con ellas, toma el sol a su lado.

No olvides que el tiempo que perdiste por tu rosa, es lo que hace que tu rosa sea importante. Y viceversa.



dimarts, 3 de febrer del 2015

Selfie, selfie, selfie!!! CONSEJOS


Ho he de reconèixer. M´encanta. Ho trobo divertit, refrescant i m´agrada sorprendre els meus amics enviant-los un autoretrat de factura pròpia o bé compartir-lo a les xarxes socials. És igual si a la foto surto molt bé o molt malament: el que importa és que sigui divertida i que qui la vegi somrigui.

D´aquesta tendència de fer-se una auto foto a qualsevol lloc mitjançant el smartphone, la tablet o la Webcam per després compartir-ho a les xarxes socials se´n diu SELFIE. He de puntualitzar, però, que el mot selfie no és exclusiu per a referir-se a autofotos que es pengen a Internet, però resulta que s´ha popularitzat arran de la publicació d´aquests autoretrats a la Xarxa, de tal manera, que la paraula selfie va ser escollida com a "paraula de l´any 2013" pel Diccionari Oxford
.



Com podeu veure, jo tinc un munt de selfies. Però no sóc la única: la xarxa em va plena. Blogs, xarxes socials, Instagram, aplicacions de missatgeria... Els utilitzem per explicar què estem fent o a on som, donar testimoni de "jo estic aquí" en esdeveniments importants, per "presumir" de fites personals aconseguides, per ser "simpàtic" amb algú en concret, per fer gràcia, per enviar notícies si fem un viatge en solitari... Resumint. Ho fem, sobretot, per diversió.

El tret més característic del selfie és que sigui evident que es tracta d´un autoretrat fet per un mateix -tot i que ara estan de moda els pals extensibles per fer selfies, en la meva modesta opinió, aquest estri resta autenticitat i gràcia a la tècnica-. Per això, per ser genuí, hauria d´aparèixer el nostre propi braç tibat sostenint el mòbil amb l´objectiu enfocant-nos per capturar la imatge - tot i que això comença a estar en desús-. I en principi, per considerar-se selfie, havia d´aparèixer només el fotògraf, però darrerament està proliferant una nova modalitat, que seria el selfie de grup o el selfie en parella. També és molt comú el selfie mirall, on es pren la fotografia enfocant el mòbil cap al mirall i fins i tot, hi ha qui troba "artístic" que hi aparegui el flash. I com no, s´està estenent com la pólvora el selfie amb connotació sexual -allò de fer-se una autofoto suggerent davant del mirall amb molt poca roba tapant el cos i "amagant" la cara rere el mòbil-. De vegades els selfies que pengen els famosos s´estenen viralment per la Xarxa en qüestió d´hores!

Sigui com sigui, fer aquesta mena de fotos és una opció més: si vols fas selfies i si no t´agraden, no en fas. Això sí, si en fas, tingues en compte algunes cosetes, com ara: