dilluns, 25 de febrer de 2013

Riure. Barreak. Risa. Rire. Risata. Skratt. Laughter...

   

 

No falla. Li ensenyo aquesta foto al Max i es parteix de riure. És com una mena de ressort interior automàtic: veu la imatge i esclafa en rialles. I riu amb ganes, sense parar, super alegre. I se que la foto no és la bomba, però ara, cada cop que veig la seva reacció, a mi també em fa gràcia i riem junts. Però per què riem? Els nadons comencen a riure entorn als quatre mesos i si els assegurem el riure a mida que creixen estarem formant adults amb més capacitat de ser feliços –ni que sigui a estones-... Però el riure segueix sent un misteri. Tant que si un extraterrestre ens observés rient el que veuria objectivament seria un esser viu que panteixa profundament, alternant oclusions de la glotis i emeten un soroll similar a ha-ha-ha i no trobaria cap explicació lògica a aquesta despesa extra, i aparentment inútil, d´energia.

Segons els científics el riure és la resposta humana a determinats estímuls i funciona com una mena de mecanisme d´equilibri emocional - el somriure seria la versió suau i silenciosa del riure-.  És també una manifestació externa de felicitat o una sensació interna d’alegria. El motius que la provoquen poden ser: captar algun contingut humorístic, ser testimoni d´un fet graciós –no entrarem a discutir si veure caure algú i riure és políticament correcte o no-, viure situacions ridícules, que et facin pessigolles... Sigui com sigui, el riure ens facilita les interaccions socials i l´acceptació per part d´un grup -tot i que de vegades trobareu gent que no li agrada que els demés riguin perquè ho troben poc apropiat o que denota manca de responsabilitat o de maduresa-. Diferents teories intenten explicar el riure: uns argumenten que riure serveix per alliberar energies reprimides, els altres que és una reacció a la soledat existencial i la por a la mort i més recentment, diversos estudis assenyalen que el riure va ser un dels primers elements de comunicació dels nostres avantpassats, directament relacionada amb el llenguatge,  i que a més a més, està present a altres espècies animals, com ara els orangutans o els ximpanzés, la qual cosa fa pensar que el riure té un origen evolutiu i genètic.

Si hi ha una cosa clara, però, és que riure és bo. Però per resultar realment beneficiós, no val qualsevol riure ni qualsevol somriure tipus Mona Lisa. No senyor. Per eliminar tensions, ansietats i estrès es necessita un riure dels de veritat, una riallada espontània, de les que surten de dins. Fins i tot hi teràpies alternatives, com ara la risoteràpia, que creuen que el riure és màgic, que és una medicina natural amb propietats curatives i asseguren que si ets capaç de tenir riallades sovint, a més d´allunyar els mals rotllos, podràs reduir el colesterol, disminuir molts tipus de dolors, resoldre problemes d´imsomni, problemes d’indole sexual, baixar de pes –prometo que riuré encara més- i controlar alguns problemes respiratoris.  A les seves sessions posen en pràctica diverses tècniques com ara dansa, massatges, control respiració, jocs i expressió corporal per ajudar la gent a aprendre a riure, a relaxar-se i a modificar patrons de conducta. I qui no es sent plenament feliç després d´una sessió de rialles?.

Tenint en compte tot això, penso que dec ser molt feliç, o allibero moltes tensions o tinc molta por de morir,  perquè ric molt i molt sovint, malgrat que un  amic diu que ric molt, però no per coses gracioses, sinó que ho faig perquè estic nerviosa. I pot ser que sigui cert. Sóc tímida. O potser em fa gràcia la sensació d´estar nerviosa i no tenir el control?. En qualsevol cas, no només riem davant un contingut humorístic, si no que sovint ho fem com a defensa, per restar importància a les coses, per marcar una distància entre els fets més o menys greus i el nostre jo interior, per no dramatitzar, per prendre’ns les coses amb filosofia, quan descarreguem adrenalina –et llences per un tobogan aquàtic gegant i crides i rius- o quan celebrem que el perill ha passat o que alguna cosa ha sortit molt bé contra pronòstic.. 

I que voleu que us digui? Amb la que esta caient en aquest moment al nostre voltant, segurament l´única alternativa per evitar el pessimisme passi per riure. Riure molt i de veritat.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada