dissabte, 16 de febrer de 2013

Vaig fracassar. Em vaig equivocar. La vaig cagar molt... I què??? by Silicon Valley

 

Hi ha un lloc al món on les errades es fan públiques i els fracassos es reflecteixen en el currículums perquè demostren la empenta, l’experiència i el recorregut d´una persona. Aquest lloc és Silicon Valley i han fet seva la idea que les persones s´equivoquen una mitjana de dues vegades abans de tenir èxit, per això el fracàs no és una vergonya sinó una demostració de la teva iniciativa. Aquest mantra s´ha anat estenen per tota la xarxa tecnològica i empresarial que resideix a la badia de San Francisco (EEUU): diu la llegenda que els grans inversors, abans de decidir a quin nou projecte tecnològic -“start up”- inverteixen el seu capital, investiguen el nombre de fracassos anteriors dels candidats. I si han tingut algun fracàs, ho consideren una dada positiva. 

origen de Silicon Valley el situem als anys cinquanta, quan un professor de la universitat d´Stanford va considerar que els terrenys sense utilitzar de la zona universitària serien perfectes pel desenvolupament immobiliari i va establir un programa per incentivar els estudiants a quedar-se allà, proveint-los de capital de risc. I resulta que va tenir la bona sort de convèncer a dos estudiants: William Hewlett i David Packard. I ja sabeu com segueix la història perquè Hewlett Packard esdevindria amb el pas del temps una de les primeres firmes d´alta tecnologia desvinculades de la NASA o la Marina dels Estats Units. 

Actualment a Silicon Valley s´ubiquen les principals indústries d´alta tecnologia dels EUA (Adobe System, Apple Inc., Cisco System, eBay, Hewlet Packard, Oracle Corporation, Intel, SAP, Yahoo, Symantec, Google, PayPal...), però penseu que de cada vint "start up", només un veu la llum i dinou fracassen. En fi, que a més de la tecnologia més avançada de la història de la humanitat, a més d´exportar els garatges com origen d’empreses d`èxit –com el garatge de HP que avui en dia encara es pot visitar-,  també devem a Silicon Valley el fet de saber valorar els errors anteriors i mantenir una bona relació amb el fracàs. 

Perquè en això els europeus estem a anys llum. Ens costa molt superar un fracàs i més encara que sigui de domini públic: fracassar no esta ben vist culturalment i aquest estigma social desanima als emprenedors a arriscar-se. I si totes les ments creatives tenen por d´arriscar, no apareixerà cap negoci nou que sigui prou revolucionari com per canviar el món.

Seria bo doncs, prendre nota d´aquesta filosofia de l´error, que aposta per passar a l´acció i predica que més val equivocar-se in situ, sobre prototips concrets que no pas dedicar el nostre temps finit a analitzar i vaticinar possibles errors des de la teoria. Caldria posar en pràctica les nostres idees sense témer el fracàs: allò de Fail Fast -equivoca´t el mes aviat possible- o És millor demanar perdó que demanar permís... i si ens equivoquem ja tindrem temps de pensar-hi. 

Això si, un cop instal.lats en l´error, val tot menys ocultar les errades. En aquesta línia a San Francisco celebren una conferència anual monotemàtica, Failcon, que versa única i exclusivament sobre el fracàs: els empresaris que s´han equivocat van a explicar els seus projectes fallits del punt de vista de l´error. Es tractaria doncs, d´una mena de teràpia d´emprenedors fracassats, que comparteixen experiències amb la finalitat d´aprendre dels errors empresarials propis o aliens. I en petit comitè, a les empreses han establert les reunions Post mortem, que són trobades internes per parlar de projectes fracassats, fer-ne una crítica constructiva i aprendre dels errors més sonats. 

No penseu que estaria bé extrapolar aquesta filosofia de l´error a altres nivells més personals?. D´aquesta manera, en lloc d´enfonsar-nos en el fang després d´una fracàs sentimental, d´un fracàs acadèmic o d´un fracàs laboral, el que hauríem de fer es entomar-ho amb un somriure i continuar-ho intentant, perquè amb tota seguretat, els següents intents ens aniran molt millor, no?. Crec que és una bona manera d´enfocar els errors, de no castigar-nos per aquella vegada que vas creure molt en una cosa i resulta que al final no va sortir bé...

Així doncs, fracassats del món, unim-nos!. No ens desesperem. No llancem la tovallola quan sembli que les coses no ens poden anar pitjor. Perseverem. Torne-m´ho a intentar que la propera serà la bona!


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada