Que el cervell governa la nostra vida i la pot fer canviar de manera radical, és un fet. Però a més, la seva activat és permanent de manera que els éssers humans
mantenim una conversa mental constant i parlem amb nosaltres mateixos
les vint-i-quatre hores del dia, tots els dies de la nostra vida... Per desgràcia però, aquestes converses
internes no sempre són positives: no us heu adonat que de vegades us arriba un pensament negatiu, i aquest n´arrossega un altre de pitjor, i després un altre, i un altre... de manera que entres en un "bucle" de negativitat sense fi?.
La nostra ment es tan poderosa que ens pot arribar a convèncer de qualsevol cosa -bona o dolenta- i pot determinar per endavant, si tindrem un bon dia o no. Per això, seria molt interessant aprendre a rectificar a temps, per sortir del cercle viciós del pessimisme tan bon punt aparegui un pensament negatiu.
Em ve al cap un d´aquells moments, altament nocius per l´autoestima, en els que et comences a provar tota la teva roba de la temporada present, passada i futura i resulta que tot et queda malament, i entres a un roda de pensament negatiu tipus: estic grossa, vaja panxa, que blanca sóc merda, quina flaccidesa als braços per favor i aquest cabells tan apagats... de manera que t´enfonses a tu mateixa a un metre per sota del nivell del mar i ja no esperis tenir un gran dia ni de conya. O al contrari, un dia d´aquells en el que brilles amb llum pròpia, et poses un vestit nou, et mires al mirall quan estas a punt de sortir de casa i no pots evitar picar l´ullet al bombonet que et somriu des de l´altra banda. I aleshores, ja convençuda totalment del teu encant personal, t´atreveixes amb aquell pintallavis de color raret o et col.loques un mocador al cap o et fas dues cues de nena petita, perquè avui ets preciosa, tot et queda bé i segur que et menjaràs el món sencer.
I vés per on, que no es tracta de dues persones diferents, només hi ha una. Sempre ets tu. El que canvia és la teva ment i la manera de veure les coses.
Però com ho fem per tenir sempre un enfocament positiu?. En primer lloc, practicant. En segon lloc, visualitzant. Perquè de la mateixa manera que la ment pot recordar i reviure fets i imatges del passat, també pot representar coses que no han passat: podem dirigir els nostres pensaments i visualitzar coses positives, utilitzant la imaginació per recrear allò que més desitgem. Fins i tot, hi ha estudis que afirmen que, pel que respecta a l´activitat cerebral, imaginar alguna cosa i experimentar-la són, en certa manera, equivalents - en el curs de pre-part li dediquen una classe sencera a aquesta teoria-. Per tant, si visualitzes fets positius, és una mica com si els visquessis, i de passada, els atraus, ajudes a que es facin realitat.
Així que ara mateix vaig a ficar-me al llit i vaig a dirigir el meu pensament només cap a coses molt positives... No cal que us digui que habitualment hi ha un munt de persones que solen aparèixer a les meves visualitzacions positives nocturnes, però avui penso concentrar-me especialment en una d´elles perquè desitjo que demà al matí tot li vagi com ella espera... I que passi ràpid!
Hi ha persones que veuen sempre el cantó bonic de les coses, altres que t'arrosseguen a un món trist i fosc.... Hi ha persones que simplement tenen xispa, que creuen en si mateixes i saben superar els bons i els mals moments; perquè a la vida hi ha bons i mals moments, i de cadascú en poden treure una bona lliçó. En un dels teus articles llegia una paraula.... No recordo si era "asertivitat" que mesurava la capacitat que tenim les persones per superar els moments dolents.
ResponEliminaPodem fer-ho nosaltres mateixos, aplicant la ment i confiant molt en nosaltres mateixos, però per descomptat que si t'envoltes de gent amb una alt poder de positivitat, les coses semblen molt més sencilles.
Per això compto amb tu a la meva vida. I per això sé que a totes dues la vida ens picarà l'ull sempre!!