dilluns, 4 de febrer de 2013

Sempre volant


No sé.. me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo;un cutis de durazno o de papel de lija.
Le doy una importancia igual a cero, al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o con un aliento insecticida.

Soy perfectamente capaz de soportarles una nariz que sacaría el primer premio en una exposición de zanahorias; ¡pero eso sí! -y en esto soy irreductible- no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar.
Si no saben volar ¡pierden el tiempo las que pretendan seducirme! 

(...) 

Después de conocer una mujer etérea,
¿puede brindarnos alguna clase de atractivos una mujer terrestre? Yo, por lo menos, soy incapaz de comprender la seducción de una mujer pedestre, y por más empeño que ponga en concebirlo, no me es posible ni tan siquiera imaginar que pueda hacerse el amor más que volando.

Oliverio Girondo

 


Si. No us atrauen les persones d`ànima etèria?... Aquelles que volen, que somien amb els ulls oberts, que viuen als núvols. Aquelles que viatgen a bord del seu llit imaginant vides paral·leles o que prenent una cervesa t´arrosseguen a participar dels seus desitjos més surrealistes. Les que t´emboliquen en les seves històries rocambolesques i els seus pensaments originals, les que sempre van i venen, però el seu rastre es queda amb tu?...

3 comentaris :

  1. No tinc massa clar si m'enlluernen aquest tipus de persones.... Gairbé prefereixo el que tenen els peus a terra, i de tant en tant, volen que volem junts.... MOLT LLUNY!!!

    PD: EM SEMBLA QUE HE ACONSEGUIT POSAR EL MEU NOM!!!!

    ResponElimina
  2. Les que t´emboliquen en les seves històries rocambolesques i els seus pensaments originals, les que sempre van i venen, però el seu rastre es queda amb tu?...

    ResponElimina
  3. però el seu rastre es queda amb tu!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina