divendres, 3 d’octubre del 2014

Es bo tenir expectatives?

Ahir llegia que les expectatives són el nostre pitjor enemic.  De debò?. Aleshores es suposa que hem d´anar pel món sense expectatives i sense esperar res?. Segurament, el fet de no esperar res de ningú, ni tan sols de nosaltres mateixos, ens eviti futurs maldecaps i desenganys, però també és un pel trist no tenir gens de fe, no?. A més a més, no havien quedat que era millor ser positiu que negatiu?. I tenir expectatives no forma part de les persones optimistes?.

En fi. Que de vegades tot és contradictori i ja no sé què pensar. Només us puc dir que quan he deixat de tenir expectatives -en alguns moments molt concrets de la meva vida-, pel que fa a un projecte, o a la meva parella, o a la feina o a alguna amistat; quan he deixat de creure que les coses podrien millorar; quan he deixat de somiar i confiar en allò que més desitjava; també he deixat de tenir il.lusió. I sense ilusió és molt difícil mantenir l´entusiasme per la vida, perquè sovint la il.lusió és el motor que mou el món.

Penseu que quan les coses no són com voldríem. O quan volem canviar. O millorar. O tenim un somni. O volem optar a altres situacions diferents de la nostra realitat actual, la fe, l´esperança i les expectatives són una gran companyia.

I éstà clar que una de les nostres assignatures pendents és aprendre a gaudir el present i que generar-nos falses expectatives és frustrant i contraproduent. Hem d´aprendre a viure el moment sense preocupar-nos en excés per un futur incert que ningú coneix. I està claríssim que convertir-te en la lletera protagonista del conte no et fa cap bé.

Però també és evident que confiar què les coses no són inamovibles i que es poden canviar ens ha ajudat a fer del món un lloc millor. I és bo creure que tot pot millorar si t´ho proposes. O tenir fe en el futur. O lluitar pels teus somnis o per allò que et marques com a objectiu. O treballar dur perquè les teves expectatives s´acabin realitzant. 

Penseu també en la força de l´efecte Pigmalió -quan els altres dipositen les seves expectatives en nosaltres- O en allò que diuen que visualitzar les coses que desitges les atrau. O en la saviesa popular que diu que l´esperança mou muntanyes i que és el últim que es perd. 

Així que no sé... Potser tenir expectatives no és tan dolent. Potser, fins i tot, és recomanable - sempre, però, en la seva justa mesura-, no?.

dimecres, 6 de febrer del 2013

SIEMPRE POSITIVO, NUNCA NEGATIVO



Que el cervell governa la nostra vida i la pot fer canviar de manera radical, és un fet. Però a més, la seva activat és permanent de manera que els éssers humans mantenim una conversa mental constant i parlem amb nosaltres mateixos les vint-i-quatre hores del dia, tots els dies de la nostra vida... Per desgràcia però, aquestes converses internes no sempre són positives: no us heu adonat que de vegades us arriba un pensament negatiu, i aquest n´arrossega un altre de pitjor, i després un altre, i un altre... de manera que entres en un "bucle" de negativitat sense fi?.

La nostra ment es tan poderosa que ens pot arribar a convèncer de qualsevol cosa -bona o dolenta- i pot determinar per endavant, si tindrem un bon dia o no. Per això, seria molt interessant aprendre a rectificar a temps, per sortir del cercle viciós del pessimisme tan bon punt aparegui un pensament negatiu. 

Em ve al cap un d´aquells moments, altament nocius per l´autoestima, en els que et comences a provar tota la teva roba de la temporada present, passada i futura i resulta que tot et queda malament, i entres a un roda de pensament negatiu tipus: estic grossa, vaja panxa, que blanca sóc merda, quina flaccidesa als braços per favor i aquest cabells tan apagats... de manera que t´enfonses a tu mateixa a un metre per sota del nivell del mar i ja no esperis tenir un gran dia ni de conya. O al contrari, un dia d´aquells en el que brilles amb llum pròpia, et poses un vestit nou, et mires al mirall quan estas a punt de sortir de casa i no pots evitar picar l´ullet al bombonet  que et somriu des de l´altra banda. I aleshores, ja convençuda totalment del teu encant personal, t´atreveixes amb aquell pintallavis de color raret o et col.loques un mocador al cap o et fas dues cues de nena petita, perquè avui ets preciosa, tot et queda bé i segur que et menjaràs el món sencer. 

I vés per on, que no es tracta de dues persones diferents, només hi ha una. Sempre ets tu. El que canvia és la teva ment i la manera de veure les coses. 

Però com ho fem per tenir sempre un enfocament positiu?. En primer lloc, practicant. En segon lloc, visualitzant. Perquè de la mateixa manera que la ment pot recordar i reviure fets i imatges del passat, també pot representar coses que no han passat: podem dirigir els nostres pensaments i visualitzar coses positives, utilitzant la imaginació per recrear allò que més desitgem. Fins i tot, hi ha estudis que afirmen que, pel que respecta a l´activitat cerebral, imaginar alguna cosa i experimentar-la són, en certa manera, equivalents - en el curs de pre-part li dediquen una classe sencera a aquesta teoria-. Per tant, si visualitzes fets positius, és una mica com si els visquessis, i de passada, els atraus, ajudes a que es facin realitat.

Així que ara mateix vaig a ficar-me al llit i vaig a dirigir el meu pensament només cap a coses molt positives... No cal que us digui que habitualment hi ha un munt de persones que solen aparèixer a les meves visualitzacions positives nocturnes, però avui penso concentrar-me especialment en una d´elles perquè desitjo que demà al matí tot li vagi com ella espera... I que passi ràpid!