Kinesiologia, la gran desconeguda

 

 

Les teràpies alternatives comencen a tenir un lloc destacat en el nostre imaginari. Qui no coneix algú que ha pres flors de Bach (Teràpia Floral), algú que ha anat a un taller de Risoteràpia, algú que està encantat amb les seves sessions de Reiki, algú altre que  ha optat per l´Acupuntura per sentir-se millor o per l´Homeopatía, la Reflexologia... però entre totes aquestes teràpies que tenen tanta acceptació, hi ha una que encara és una gran desconeguda: la Kinesiologia*.

La Kinesiologia és una tècnica que utilitza els músculs del cos per a obtenir una exacta informació dels desequilibris que pateix el cos humà i esbrinar la millor manera de tractar-los. 

El kinesiòleg entén l´ésser humà  com a un sistema biològic obert que ha d´anar assumint reptes. Una mala resolució dels reptes, crea estrés a la persona -als seus teixits, als seus òrgans, al seu sistema nerviós-, i aleshores aquesta persona es "bloqueja": no està bé i no sap exactament perquè. I aquest bloqueig pot durar molt de temps... Però amb la intervenció del kinesiòleg la persona bloquejada allibera tot l´estrès i s´auto regula.

És una teràpia que promou el canvi des de dins cap enfora, curar la ment per curar el cos: si es corregeix el teu "desequilibri interior", sigui del tipus que sigui -emocional, químic, energètic o estructural-, tot començarà a fluir, molts dels teus mals físics desapareixeran i aconseguiràs un equilibri harmònic amb tu mateix i amb la resta de  l´univers.

A l´hora de reequilibrar un cos bloquejat el kinesiòleg utilitza una combinació de diferents disciplines científiques i teràpies alternatives , com ara: osteopatia, tècniques de dietista - nutricionista (canvis en l´alimentació i administració de vitamines), shapiro, fitoteràpia (utilització de plantes medicinals), flors de Bach, oligoteràpia (teràpia amb oligoelements)  i tècniques energètiques.

Jo ja ho he provat i us ho recomano. Així que si us sentiu "bloquejats" fa temps i no sabeu perquè, la kinesiologia pot ser una solució -aquest post el devia a un amic súper especial, per totes les conyes que li vaig fer sobre el tema. Guapu !-. 

* El mot correcte en català seria Cinesiologia, però el mot emprat col.loquialment és kinesiologia

*******

 
Las terapias alternativas empiezan a tener un lugar destacado en nuestro imaginario. ¿Quién no conoce a alguién que ha tomado flores de Bach (Terapia Floral), a alguién que ha asistido a un taller de Risoterapia, alguien que está encantado con sus sesiones de Reiki o alguién que ha optado por la acupuntura para sentirse mejor o por la Homeopatía, la Reflexología ... pero entre todas estas terapias de gran aceptación, hay una que todavía es una gran desconocida: la Kinesiología. 

La Kinesiología es una técnica que utiliza los músculos del cuerpo para obtener una exacta información de los desequilibrios que sufre un ser humano y averiguar la mejor manera de tratarlos. 

El kinesiólogo entiende al ser humano como un sistema biológico abierto que debe ir asumiendo retos. Una mala resolución de los retos, crea estrés a la persona -en sus tejidos, en sus órganos y en su sistema nervioso-, y es entonces cuando esta persona se "bloquea": no se encuentra bien y no sabe exactamente por qué, y este malestar puede durar mucho tiempo... Pero con la intervención del kinesiólogo la persona bloqueada libera todo el estrés y se auto regula. 

Es una terapia que promueve el cambio desde dentro hacia fuera, curar la mente para curar el cuerpo: si se corrige tu "desequilibrio interior" , sea del tipo que sea -emocional, químico, energético o estructural- , todo empezará a fluir, muchos de tus males físicos desaparecerán y conseguirás un equilibrio armónico contigo mismo y con el resto del universo. 

A la hora de reequilibrar un cuerpo bloqueado el kinesiólogo utiliza una combinación de diferentes disciplinas científicas y terapias alternativas, tales como: osteopatía, técnicas de dietista - nutricionista (cambios en la alimentación y administración de vitaminas), Shapiro, fitoterapia (utilización de plantas medicinales), flores de Bach, oligoterapia (terapia con oligoelementos) y técnicas energéticas. 

Yo ya lo he probado y os lo recomiendo. Así que si os notáis "bloqueados" hace tiempo y no sabéis porqué, la kinesiología puede ser una solución -este post se lo debía a un amigo súper especial, por todas las bromitas que le hice sobre el tema-.

Usie versus Selfie: la nova moda fotogràfica

Doncs res. Si fa unes setmanes us deia (aquí) que les selfies estaven de moda - tant que fins i tot havia estat escollida paraula de l´any 2013 pel Diccionari Oxford de la llengua anglesa-, resulta que ara han de compartir el seu regnat a la Xarxa amb una nova tendència, les usies.

Pel que es veu, ara el que es porta en el tema de les autofotos són les USIES, és a dir, penjar i compartir fotos a les xarxes socials - Facebook, Twitter, Instragram - protagonitzades per dues o més persones amb la particularitat que una d´elles és qui ha pres la foto - i si apareix el braç que sosté la càmera millor-.

Segurament al llegir aquestes línies la majoria de vosaltres heu pensat que això no és cap novetat perquè aquest tipus de fotos ja es feien fa anys, fins i tot amb les càmeres digitals-. I teniu tota la raó del món: en realitat aquestes usies ja existien abans, però no tenien nom -se´ls anomenava selfies de grup o selfies de parella- però ara que ja han estat batejades, han arribat per quedar-se i són, ara per ara, el més in en moda fotogràfica a les xarxes socials.

Diuen que aquestes autofotos grupals, les usies, causen furor sobretot entre les mares -que apareixen a la foto amb els seus fills-, els grups de millors amics -que  es fan una foto quan estan de festa, o al cotxe o amb algun famós-, les parelles i els usuaris amb mascotes.

S´ha de dir, però, que en general el que ens agrada a tothom són les autofotos, ja siguin selfies o usies -malgrat que moltes persones opinin que fer aquest tipus de fotos és un acte de pur narcisisme- i que cada dia que passa tenen més presència a Internet. I com a mostra un botó: avui és celebra el dia del #MuseumSelfie així que ja podeu córrer cap al museu de la vostra ciutat que més us interessi per fer-vos un autoretrat i fer-lo circular immediatament per la Xarxa - hi ha museus, com per exemple el MIBA de Barcelona que regala un obsequi a tots aquells que es facin la selfie o la usie al seu museu-.

 *******

Pues nada. Si hace unas semanas os decía (aquí) que las selfies estaban de moda -tanto que incluso había sido escogida como palabra del año 2013 por el Diccionario Oxford de la lengua inglesa-, resulta que ahora deben compartir su reinado con una nueva tendencia, las usies.

Por lo visto, lo que ahora se lleva en el tema de las autofotos son las USIES, es decir, colgar y compartir fotos en las redes sociales -Facebook, Twitter, Instragram- protagonizadas por dos o más personas con la particularidad de que una de ellas es quien ha tomado la foto -y si aparece el brazo que sostiene la cámara mejor-. 

Seguramente al leer estas líneas la mayoría habéis pensado que esto no es ninguna novedad porque este tipo de fotos ya se hacían hace años, incluso con las cámaras digitales. Y tenéis toda la razón: en realidad estas usies ya existían antes, pero no tenían nombre -se les llamaba selfie de grupo o selfie de pareja- pero ahora que ya han sido bautizadas, han llegado para quedarse y son, hoy por hoy, lo más in en moda fotográfica en las redes sociales . 

Dicen que estas autofotos grupales, las usies, causan furor sobre todo entre las madres -que aparecen en la foto con sus hijos-, los grupos de best friends -que se hacen una foto cuando están de fiesta, o en el coche o con algún famoso-, las parejas y los usuarios con mascotas. 

Eso sí, lo que está claro es que definitivamente lo que a todos nos gusta son las autofotos, ya sean selfies o usies -a pesar de que muchas personas consideran este tipo de fotos como un acto de puro narcisismo-, y que cada día tienen mas presencia en Internet. Y como muestra un botón: hoy se celebra el dia del #MuseumSelfie así que ya podéis correr hacia el museo de vuestra ciudad que más os interese para haceros un autorretrato y hacerlo circular inmediatamente por la Red - hay museos, como por ejemplo el MIBA de Barcelona que regala un obsequio a todos aquellos que se hagan la selfie o la usie en sus instalaciones-.

Els nostres fills, que no són nostres... KHALIL GIBRAL

 

Tus hijos no son tus hijos, 

son hijos e hijas de la vida
deseosa de sí misma.
No vienen de ti, sino a través de ti, 

y aunque estén contigo,

 no te pertenecen.

Puedes darles tu amor, 

pero no tus pensamientos, pues, 

ellos tienen sus propios pensamientos.
Puedes abrigar sus cuerpos, 

pero no sus almas, 

porque ellas viven en la casa de mañana, 

que no puedes visitar, 

ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos,

 pero no procures hacerlos semejantes a ti

 porque la vida no retrocede, 

ni se detiene en el ayer.

Tú eres el arco del cual tus hijos, 

como flechas vivas son lanzados.
Deja que la inclinación, 

en tu mano de arquero, 

sea para la FELICIDAD

 KHALIL GIBRAL

Què és el Mètode Waldorf?

N´heu sentit a parlar però no sabeu exactament de què es tracta?. Doncs el mètode Waldorf és un sistema alternatiu d´educació que dia a dia està guanyant molts adeptes. I per què? Perquè permet als nens aprendre de manera natural a pensar per si mateixos, a reforçar la seva personalitat, a desenvolupar tot el seu potencial i tota la seva creativitat. Els professors tenen en compte les particularitats de cada infant i utilitzen el concepte dels quatre temperaments (colèric, flegmàtic, melancòlic i sanguini ) per entendre la personalitat de cada nen i la seva pròpia manera d´interactuar amb el món. 

És un sistema educatiu revolucionari que potencia la llibertat del menor i persegueix deixar-lo ser ell mateix des d´un principi. Es basa en la teoria dels septennis i la filosofia educativa proposada pel filòsof austríac Rudolf Steiner, que determina que el cos físic dels ésser humans canvia cada set anys. 

Durant el primer cicle el cos d´un infant està centrat, per naturalesa, en desenvolupar les seves facultats motores i això dificulta el seu desenvolupament cognitiu. D´aquí que sigui més pràctic, per exemple, deixar l´aprenentatge de conceptes abstractes, com ara l´escriptura i la lectura, per al segon cicle, quan els nens ja han fet els set anys. Des d´un començament es fomenta el desenvolupament cooperatiu entre els nens, al mateix temps que s´emfatitza la seva individualitat. Es persegueix que l´infant gaudeixi aprenent i no se´l pressiona amb exàmens i exigències de rendiment, tot i que es fa un seguiment continuat de la seva evolució. L´educació es divideix doncs en tres septennis: Pre-escolar i guarderia (de 0 a 7 anys), Educació Elemental (de 7 a 14 anys) i Educació Secundària (de 17 a 21 anys).

La pedagogia Waldorf intenta dotar als nens d´una capacitat superior per a afrontar la vida més lliurement, amb més creativitat i sobretot, sense pors: els seus precursors creuen que els nens que estudien amb aquest mètode tenen més eines per enfrontar els reptes i els canvis que es produeixen al llarg de la vida - amb més alegria, sense temors i amb més possibilitats reals de construir el seu propi futur-.

És també un mètode interdisciplinari que integra sabers pràctics, artístics i conceptuals, prioritzant la imaginació dels nens a l´aprenentatge i desenvolupant processos mentals que inclouen components analítics i conceptuals. Tot això coordinat amb els ritmes naturals del dia a dia. Una de les característiques d´aquest mètode és que celebren les festivitats tradicionals, com ara el Nadal, emfatitzant la natura i les estacions de l´any, sense el pes dogmàtic ni religiós .

Les crítiques a aquest mètode destaquen que té una càrrega massa gran d´esoterisme -contes, cançons, rituals pagans-, que fomenta en els nens conceptes com la reencarnació i que fan poc ús de les noves tecnologies. Però els seus seguidors defensen que és bo que els nens creguin en la natura i en la màgia de la vida i que és molt millor retardar el màxim possible la connexió dels nens amb la televisió o els videojocs, per exemple.

Actualment existeixen més de 2.000 escoles d'educació primària, secundària i batxillerat Waldorf i més de 1.900 escoles d'educació infantil a més de 90 països. L'accés a aquestes escoles és lliure, ja que s'admet qualsevol tipus d’infant, sigui quin sigui el seu origen cultural, social, econòmic o religiós. A més a més dels centres independents Waldorf, cada cop hi ha més entorns educatius basats en aquest sistema, com l´educació a la mateixa llar o algunes escoles d´educació especial. I moltes escoles, tant públiques com privades, que estan adoptant com a pròpies algunes de les característiques d´aquest mètode.  

No us sembla força interessant? A mi moltíssim. Sempre he trobat a faltar que m´ensenyessin coses com ara, a guanyar, a perdre, a refer-me d´una frustració, a perdonar, a parlar i escoltar, a sentir la música amb el cor, a deixar anar la meva imaginació sense acusar-me d´estar perdent el temps, a valorar a qui sempre hi és o a entendre la mort com a part de la vida. Tot això ho trobo molt més útil per al creixement com a individu que no pas ensenyar a multiplicar i dividir fraccions o a analitzar sintàcticament una oració composta -d´aquelles tan "fotudes" que tenen 2 subjectes, 2 predicats i 3 complements circumstancials-.

******* 

Habéis oído hablar de este método pero no sabéis de qué se trata?. Pues el método Waldorf es un sistema alternativo de educación que día a día está ganando adeptos. Y por qué? Porque resulta que permite a los niños aprender de manera natural a pensar por sí mismos, a desarrollar todo su potencial y toda su creatividad, y a reforzar su personalidad. Los profesores tienen en cuenta la particularidad de cada niño y utilizan el concepto de los cuatro temperamentos (colérico, flemático, melancólico y sanguíneo) para entender la personalidad de cada niño y su propia manera de interactuar con el mundo. 

Es un sistema educativo revolucionario que potencia la libertad del menor y persigue dejarlo ser él mismo desde un principio. Se basa en la teoría de los septenios y la filosofía educativa propuesta por el filósofo austriaco Rudolf Steiner, que determina que el cuerpo físico de los seres humanos cambia cada siete años. 

En el primer ciclo el cuerpo de los niños está centrado, por naturaleza, en desarrollar sus facultades motoras y esto dificulta su desarrollo cognitivo. De ahí que sea más práctico, por ejemplo, dejar el aprendizaje de conceptos abstractos, tales como la escritura y la lectura, para el segundo ciclo, cuando los niños ya han cumplido los siete años.  

Desde el comienzo se fomenta el desarrollo cooperativo entre los niños, al tiempo que se enfatiza su individualidad. Uno de los objetivos es que el niño disfrute aprendiendo y no se le presiona con exámenes y exigencias de rendimiento, aunque se hace un seguimiento continuado de su evolución. La educación se divide pues en tres septenios: Pre- escolar y guardería (de 0 a 7 años), Educación Elemental (de 7 a 14 años) y Educación Secundaria (de 17 a 21 años). 

La pedagogía Waldorf pretende dotar a los niños de una capacidad superior para afrontar la vida, de una manera más libre, más creativa y sobre todo, sin miedos: sus precursores creen que los niños que estudian con este método tienen más herramientas para enfrentarse a los retos y los cambios que se producen a lo largo de la vida -con más alegría, sin temores y con más posibilidades reales de construir su propio futuro-. 

Es también un método interdisciplinario que integra saberes prácticos, artísticos y conceptuales, priorizando la imaginación de los niños en el aprendizaje y desarrollando procesos mentales que incluyen tanto componentes analíticos, como conceptuales. Todo ello coordinado con los ciclos y ritmos naturales del día a día. Una de las características de este método es que celebran las festividades tradicionales, como la Navidad, enfatizando la naturaleza y las estaciones del año, sin el peso dogmático ni religioso. 

Las críticas a este método destacan que tiene una carga demasiado grande de esoterismo -cuentos, canciones, rituales paganos-, que fomenta en los niños conceptos como la reencarnación y que hacen poco uso de las nuevas tecnologías. Pero sus seguidores defienden que es bueno que los niños crean en la naturaleza y en la magia de la vida y que es mucho mejor retrasar lo máximo posible la conexión de los niños con la televisión o los videojuegos, por ejemplo. 

En la actualidad existen más de 2.000 escuelas de educación primaria, secundaria y bachillerato Waldorf y más de 1.900 escuelas de educación infantil en más de 90 países. El acceso a estas escuelas es libre, ya que admite cualquier tipo de niño, sea cual sea su origen cultural, social, económico o religioso. Además de los centros independientes Waldorf, cada vez hay más entornos educativos basados ​​en este sistema, como la educación en el propio hogar o algunas escuelas de educación especial. Y otras muchas escuelas, tanto públicas como privadas, que están adoptando como propias algunas de las características de este método. 

No os parece interesante? A mí muchísimo!. Siempre he echado de menos que me enseñaran, por ejemplo, a ganar, a perder, a reponerme de una frustración, a perdonar, a hablar y escuchar, a sentir la música con el corazón, a dar rienda a mi imaginación sin acusarme de perder el tiempo, a valorar a quien siempre está o a entender la muerte como parte de la vida. En lugar de enseñarme a multiplicar y dividir fracciones o a analizar sintácticamente una oración compuesta -de aquellas que tienen 2 sujetos, 2 predicados y 3 complementos circunstanciales-.

#Somni ? #Regressió ? #Paranoia ???

Avui al matí, m´estic despertant. Tinc molta son.... I de sobte crec que començo a somiar que m´estic despertant i tinc molta son. I veig que hi ha un bitxo verd trepant per la paret on tinc el mirall: és una mena de saltamartí verd lluent i m´estranya distingir tan nítidament el seu color perquè resulta que estic totalment a les fosques. Aleshores m´espanto de tenir un bitxo a l´habitació i de ser capaç de veure en l´obscuritat així que surto corrent cap al passadís tancant la porta de l´ habitació al meu darrere.

Em miro els peus despullats i veig que porto el pijama amb el qual he dormit aquesta nit -regal de Reis-. Penso que tinc molta son. Tanta que no sóc capaç de distingir si realment m´he despertat perquè hi havia un insecte verd a la meva habitació o si encara estic dormint i tot plegat és un somni. Aquesta sensació de no realitat m´espanta.

Camino cap al menjador i allà veig que la llibreria blanca no hi és: sembla que l´haguessin "arrencat" directament del terra, perquè hi ha un petit forat. Hi ha gent reunida al meu voltant. No els veig la cara però sé que els conec i no em fa por que hi siguin allà. La porta de la cuina està oberta i veig que hi ha algú estirat a terra, però no em puc entretenir en esbrinar qui és, perquè en aquell instant descobreixo que he viatjat al passat. Ho sé i ho sento així. Estic al passat, però només uns anys enrere. M´ho diu la meva mare que de sobte també és allà, al menjador. La gent vol que em quedi però jo sé que he de tornar corrent a la meva habitació i despertar-me. Sento que és molt important tornar a l´habitació, al present i despertar-me ja. Abans però, crec que és la meva germana petita, qui allarga els braços cap a mi, sostenen un nadó, i aleshores li veig la cara. És el meu Max quan era bebito!. La seva carona, el seu nasset. És ell! Deu tenir només uns mesos. És exactament igual a com era el Max de petit i jo sé que és ell. I el vull agafar, i olorar-lo i fer-li petons. Necessito abraçar-lo fort perquè ja mai tornaré a tenir-lo en braços sent ell un nadó. Sento que li dec mil abraçades, però no tinc temps: dins meu sé que he de tornar JA al meu llit i despertar-me. I així ha estat.

M´he despertat al meu llit, inquieta i desorientada perquè no entenia que m´acabava de passar. Aquest somni o el que fos que fos això, m´ha trasbalsat molt. 

Demà és el cumple del Max, i potser aquest somni és un missatge del meu subconscient recordant-me que  el temps passa ràpid i el meu nen es fa gran. O potser sense saber-ho he trobat un forat a la línia espai temps i he viatjat al passat. O potser llegeixo massa novel.les.

En qualsevol cas, he escrit ràpid aquestes línies perquè no se m´oblidés res i perquè m´agradaria saber la vostra opinió sobre aquest somni tan... raret!

Reflexions, cristalls i pedres semiprecioses / Reflexiones, cristales y piedras semipreciosas

Avui, mentre passejava ràpid cap a la pelu, em ballava al cap una frase que em va dir una persona sense adonar-se´n que jo l´escoltava amb molta atenció: "Si canvies la forma de veure les coses, les coses canviaran de forma. Confia en tu. Confia i les coses tindran la forma que tu vulguis que tinguin". 

I curiosament, un cop ja instal.lada a la cadira anatòmica de la pelu davant del mirall, amb els cabells enredats entre els paperets de plata, escolto que una de les perruqueres li diu a l´altra: "... En aquesta vida tot és psicològic: si creus que pots, aleshores pots. Si creus que ets una merda, aleshores tot et surt com el cul. No saps la de vegades que he vist com un canvi de look et canvia la vida!".

I el meu cervell ha relacionat immediatament la primera frase amb la segona, perquè penso que són dues maneres diferents de dir el mateix: Que les coses són com nosaltres volem que siguin. Que tot es qüestió d´actitud, de fé, d´enfocament. Que si creus en tu, faràs que les coses que no t´agraden canviïn. Si et valores, arribaràs allà on tu vulguis. I aleshores, sense motiu aparent, m´he sentit bé, reconfortada i m´he dut la ma al coll per comprovar que el cristall seguia allà. I sí. Hi era. 

Arribats a aquest punt he de fer una petita confessió: a mida que els vaig descobrint, més em van agradant els cristalls carregats d´energia interior i les pedres semiprecioses. M´agrada mirar-les, tocar-les, dur-les al damunt... M´agrada pensar que van ser arrencades de la terra, transportades, treballades per mans expertes fins arribar a mi i que dur-les al damunt em connecta amb llocs llunyans i energies que desconec.

Ja tinc un robí en zoisita -super regal d´aniversari- que promou l´accés al record de l´ànima i l´aprenentatge espiritual. Estranyament, facilita la individualitat al mateix temps que et connecta amb la resta de la humanitat. Tinc també un crisoprasa que promou l´amor a la veritat -tot i que jo aquest amor fa temps que el practico-, estimula la creativitat i aporta sensació de seguretat i confiança, a l´hora que genera perdó i et desintoxica. Una labradorita que és una pedra de transformació que em va regalar fa temps una molt bona amiga vinguda d´Orient. La labradorita ens deslliura de les energies negatives i dels residus tòxics d´antigues decepcions, estimula la intuïció i et connecta espiritualment amb l´univers. Tinc també un ull de tigre que em va regalar una altra amiga quan no s´ho estava passant massa bé; aquesta és una pedra protectora que ajuda a resoldre conflictes interns, problemes d´autocrítica i d´autoestima, equilibrant el ying i el yang. Per últim tinc un ònix negre, pedra amiga dels secrets, que dóna força, cura ferides antigues i ajuda a aprendre lliçons de vida, bloquejant la melangia.

Tot això pensava amb els ulls tancats mentre la perruquera m´eixugava els cabells i em pentinava -que em toquin els cabells em posa la pell de gallina i em fa venir son-. Pensava també que aquest any que tot just estrenem m´ha d´anar de conya perquè estic fent molta feineta per aconseguir-ho. Pensava també que potser no creieu en el poder dels cristalls, però he de dir-vos que descobrir les seves propietats, escollir quin t´agrada més i posar-te´ls al damunt, en contacte amb la pell, dóna molt bon rotllo. I tot el que dóna bon rotllo en aquesta vida hauria de ser venerat!. 

Regalet d´una amiga que sempre em fa sentir bé!

 *******

Hoy, mientras caminaba rápido hacia la peluquería, me bailaba en la cabeza una frase que me dijo una persona sin darse cuenta de que yo le escuchaba con mucha atención: "Si cambias la forma de ver las cosas, las cosas cambiarán de forma. Confía en ti. Confía y las cosas tendrán la forma que tú quieras que tengan". 

Y curiosamente, una vez ya instalada en la silla anatómica de la pelu, delante del espejo con el cabello enredado entre papelitos de plata, he escuchado que una de las peluqueras le decía lo siguiente a su compañera: "... En esta vida todo es psicológico: si crees que puedes, entonces puedes. Si crees que eres una mierda, entonces todo te sale como el culo. No sabes la de veces que he visto como un cambio de look te cambia la vida". 

Y mi cerebro ha relacionado inmediatamente la primera frase con la segunda, porque pienso que son dos maneras distintas de decir lo mismo: que las cosas son como nosotros queremos que sean. Que todo es cuestión de actitud, de fé, de enfoque. Que si crees en ti, harás que las cosas que no te gustan cambien. Si te valoras, llegarás hasta donde tú quieras. 

Y entonces, sin motivo aparente, me he sentido bien, reconfortada y me he llevado la mano al cuello para comprobar que el cristal seguía allí. Y sí. Allí estaba. 

Llegados a este punto tengo que hacer una confesión: a medida que los voy descubriendo, más me gustan los cristales y las piedras semipreciosas cargados de energía interior. Me gusta mirarlos, tocarlos, llevarlos encima... Me gusta pensar que fueron arrancados de la misma tierra, transportados y trabajados por unas manos expertas hasta llegar a mi y que llevarlos conmigo me hace está conectada con lugares lejanos y energías que no conozco. 

Ya tengo un rubí en zoisita -super regalo de cumpleaños- que promueve el acceso al recuerdo del alma aprendizaje espiritual. Extrañamente, facilita la individualidad al mismo tiempo que te conecta con el resto de la humanidad. Tengo también una crisoprasa que promueve el amor a la verdad -aunque yo este amor hace tiempo que lo práctico-, estimula la creatividad y aporta sensación de seguridad y confianza, al mismo tiempo que genera perdón y te desintoxica. Una labradorita, que es una piedra de transformación que me regaló hace tiempo una muy buena amiga venida de Oriente. La labradorita nos libra de las energías negativas y los residuos tóxicos de antiguas decepciones, estimula la intuición y te conecta espiritualmente con el universo. Tengo también un ojo de tigre que me regaló otra amiga cuando no lo estaba pasando demasiado bien. Esta es una piedra protectora que ayuda a resolver conflictos internos, problemas de autocrítica y de autoestima, equilibrando el ying y el yang. Por último tengo un ónice negro, piedra amiga de los secretos, que da fuerza, sana las heridas antiguas y ayuda a aprender lecciones de vida, bloqueando la melancolía. 

Todo esto pensaba con los ojos cerrados mientras la peluquera me secaba el pelo y me peinaba -que me toquen el pelo me pone la piel de gallina y me da sueño-. Pensaba también que este año recién estrenado tiene que irme de coña porque estoy haciendo mucho trabajo para conseguirlo. Pensaba también que quizá no creéis en el poder de los cristales, pero tengo que deciros que dedicarte a descubrir las propiedades  de las piedras, escoger cuál te gusta más y ponértelas encima, en contacto con la piel, da muy buen rollo. Y todo lo que da buen rollo en esta vida debería ser venerado! . 

El mentider

"Jorge es un mentiroso, no el mentiroso de la gran mentira, el que oculta la verdad jugándose la vida, el que arriesga, qué va, él es uno de esos aficionados al embuste innecesario, la clase de tipo que te dice que ha venido en metro y en realidad ha tomado un taxi, y no por nada, sino porque cree que va a quedar mejor de esa manera, que es lo que se espera de él, o que te cuenta, como le contó a Eulalia tantas veces, que ha estado escribiendo toda la tarde y en realidad se ha ido al cine. Ella, después de haberlo pillado en tantos renuncios, se preguntaba por qué, por qué, qué necesidad había, qué tipo de ventajas obtenía con esas mentiras que se iban a descubrir más tarde o más temprano. Pero no había respuesta porque se trataba de algo congénito, como el que nace cojo o ciego. Y era mejor observar las mentiras sin pedir cuentas que verse en la penosa situación de decirle, otra vez te he pillado; mejor alejarse que ser testigo de su vergüenza"

Elvira Lindo 

Algo más inesperado que la muerte

#Believe #Dream #Want #Wish all

El poder dels nostres desitjos és infinit. 

Així que practica. Posa fil a l´agulla. Desitja. 

Desitja molt. Desitja-ho tot. 

FOCALITZA´T EN EL QUÈ REALMENT VOLS i oblida definitivament tot allò que no vols - no li deixis cap espai a la teva vida-. 

Creu. Visualitza. Confia. Demana. Desitja.

Desitja molt. Desitja-ho tot.
El que creus, crees.


*******

El poder de nuestros deseos es infinito.
Así que practica. Pon manos a la obra. Desea.
Desea mucho. Desea todo.
FOCALÍZATE EN LO QUE REALMENTE QUIERES y olvida definitivamente todo aquello que no quieres -no le dejes ningún hueco en tu vida-.
Cree. Visualiza. Confía. Pide. Desea.
Desea mucho. Desea todo.
Lo que crees, creas.
 

10 motius pels quals la gent abandonarà Facebook al 2014 // 10 motivos por los cuales la gente abandonará facebook en el 2014

 

 

Que en els darrers anys han aparegut un gran nombre de xarxes socials diferents (Facebook, Twitter, Tuenti, Instagram, Linkedin, YouTube, Bananity, Tumblr, Google+, etc) és una notícia que no sorprèn a ningú. El que potser si us sorprèn és saber que el nombre d´usuaris de Facebook ha deixat de créixer i comença a disminuir de manera progressiva i imparable. I això perquè?. 

Doncs segons el "The Huffington Post" hi ha diferents motius pels quals els usuaris decideixen abandonar definitivament el Facebook, entre els quals destaquen els següents:

1. Ningú vol passar-se el dia sencer llegint el que tu estàs fent: Principalment perquè cap internauta disposa de prou temps lliure per a seguir totes les actualitzacions dels seus amics a facebook. I en segon lloc, pensa que potser la teva vida no interessa a tothom i menys encara els petits detalls.

2. Pèrdua de privacitat: No és només el que tu decideixis penjar al teu mur, sinó que la teva privacitat està exposada al que pengin els teus amics sense el teu permís. A més a més, la majoria d´usuaris no està d´acord amb els canvis en la configuració de la privacitat: avui en dia, l´única manera d´assegurar-te que algú no pot accedir al teu perfil és bloquejant-lo, o bé canviar el teu nom per a què ningú que tu no vulguis et trobi.

3. Els teus pares i els teus avis et segueixen. I això sí que no agrada gens. Cada vegada més pares i més avis es creen un perfil a facebook i això vol dir que o bé no els acceptes com a amic - i has de donar explicacions i aguantar males cares- o bé els acceptes i cada vegada que escrius un post ells el llegeixen, cosa que de vegades dóna lloc a retrets i baralles familiars

4. Aquests parents publiquen fotos que tu no vols que ningú vegi: Com ara fotos de la infància o de reunions familiars. I quan no són els parents qui publiquen fotos teves que a tu no t´agraden, són els "amics d´abans" -amics retrobats de l´escola, per exemple- els que ho fan.