Alguna cosa fa pudor...
"Les dones constitueixen la meitat de la població mundial. Realitzen les dues terceres parts del treball que és fa al món. Guanyen el 10% dels salaris totals. Només són propietàries d´un 1% de la propietat mundial".
(Dades informe ONU)
(Dades informe ONU)
"Rentes sovint la roba de la teva companya? Les dones dediquen més de 5 hores al dia a les tasques de la casa. Els homes menys de 20 minuts"
(Informe conciliació vida laboral i familiar)
"La feminització de la pobresa és un fet. La manca d´oportunitats de treballs d´acord a la formació, un altre. L´assetjament i, si quep, la violència, un altre més. Tot això per a un col.lectiu que sembla tenir com a únic defecte visible el no haver tingut la previsió de néixer amb un altre sexe".
"La feminització de la pobresa és un fet. La manca d´oportunitats de treballs d´acord a la formació, un altre. L´assetjament i, si quep, la violència, un altre més. Tot això per a un col.lectiu que sembla tenir com a únic defecte visible el no haver tingut la previsió de néixer amb un altre sexe".
(Amelia Valcarcel, filòsofa)
"A l´atzar agraeixo tres coses: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".
(María Merçè Marçal, poetisa catalana)
"Sóc dona. I un entranyable calor m´abriga quan el món em colpeja. És el calor de les altres dones, d´aquelles que van fer de la vida aquest racó sensible, lluitador, de pell suau i tendre cor guerrer".
(Alejandra Pizarnik, poetisa argentina)
"Com a classe, les dones mai vam sotmetre a cap altre grup; mai vam emprendre guerres de conquesta en nom de cap pàtria. Mai vàrem participar en un decisió per annexionar-nos el territori d´un país veí, no vàrem combatre per mercats estrangers en costes remotes. Aquests són els jocs dels homes, no de nosaltres. No volem ser ni opressores ni oprimides. La revolució de les dones és la última de totes les revolucions"
Susan Brownmiller, periodista i teòrica feminista nord-americana.
Però per sort, tots tenim una mare que ens va dur al ventre i ens va ajudar a fer-nos grans. Una germana, una amiga, una companya, una veïna que algun cop ens va assecar les llàgrimes, ens va donar algun consell o classe magistral - sobre el tema més surrealista que pogueu imaginar-, ens va donar una empenta quan restàvem aturades o amb la que hem viscut molts moments especials o ens hem partit de riure compartint una copeta de vi i unes quantes confidències...
GRÀCIES A TOTES LES DONES DE LA MEVA VIDA
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada