dijous, 7 de març de 2013

Leading Lipstick Indicator



Que diguin que en temps de crisi econòmica augmenten les vendes de pintallavis vermells no és novetat –vull dir que és una història que hem sentit a dir un munt de vegades-. El primer en formular aquesta teoria ara fa uns anys, va ser el president de la marca de cosmètics Estée Lauder, sostenint que quan es disparen les vendes dels pintallavis de color vermell, s’aproxima una crisi, doncs segons els estudis de mercat, davant la incertesa econòmica, els consumidors substitueixen els productes més cars per altres de més senzills i per tant, més econòmics. Diguéssim que quan no pots comprar-te ni una bossa ni unes botes de taló impressionant, et conformes amb un pintallavis vermell passió. 

Aquesta teoria va donar lloc al Leading Lipstick Indicator, que vindria a ser un índex del nivell de vendes del pintallavis vermell que demostra com davant la inseguretat provocada per una crisis econòmica, intentem combatre el mal temps comprant cosmètics assequibles i en especial, de color vermell. Així, més vendes indicarien una pitjor situació econòmica i a l’inrevés. Per exemple, al EUA van observar que després de l´11-S les vendes de barres de llavis de color vermell es van duplicar. Impressionant, no?. 

Doncs la cosa no acaba aquí i encara filen més prim al afirmar que la recessió econòmica també queda definida pel llarg de les faldilles que duen les dones. En aquesta línia, alguns economistes nord-americans han estudiat la relació entre el llarg de les faldilles i els diferents cicles econòmics i les seves conclusions han estat que quan l’economia es més sòlida i estem més confiats, el llarg de les faldilles s’escurça i en cas contrari, quan l´economia es debilita, les dones ja no tenen  ganes d´ensenyar pell. Ho relacionen directament amb els feliços anys vint i la moda de les mini faldilles i amb la depressió econòmica dels anys trenta i la moda de les maxi faldilles. En resum: optimisme econòmic igual a ensenyar cuixa i pessimisme econòmic igual a faldilles ben llargues.

Altres experts però, s´han apressat a desacreditar tant una teoria com l´altre, afirmant que les dades obtingudes no són fiables ni es compleixen sempre. Així, per exemple, el llarg de les faldilles no va ser capaç de predir el crash borsari de 1997 i les vendes de pintallavis van caure en picat durant el període d´activitat econòmica reduïda dels primers anys del segle XXI. 

Hi he pensat uns minuts, relacionant  aquests indicadors amb la meva experiència personal i he de dir que, la mida de la meva faldilla depèn directament del quilos que peso en un moment determinat –menys quilets, faldilles més curtes-,  de si estic de vacances o no, de lo morena que estigui  i de lo bé que em senti amb mi mateixa – com tothom, si estic super positiva trobo que tot em queda bé, si no, doncs no-. I pel que fa als pintallavis, no us enganyaré. Feia anys que no utilitzava un de color vermell però precisament aquest migdia m´he acostat al Mercadona i n´he comprat un de molt xulo, ben vermell per dintre i per fora. 


Imagino que esteu pensant que no és gaire glamurós comprar un pintallavis al super. D´acord. El cas és que només trepitjar el carrer, me l´he posat i immediatament m´he vist més mona... Però a mida que feia el camí de tornada a la feina, m´he començat a preocupar. I si resulta que s’acosten mals temps i el meu subconscient provava d’advertir-me en forma de ganes de comprar un pintallavis vermell? I si això fós així... pot ser que encara ens toqui viure una crisi pitjor que l´actual??

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada