Primavera i poesia

Doncs res. Tot es començar. Ja esta aquí la primavera, com cada any... I si ahir era el dia de la felicitat, resulta que avui és el dia mundial de la poesia!.

No sé què opinareu d´això d´establir dies a nivell mundial dedicats a una temàtica determinada, però del que estic segura es que no afecta gaire al nostre dia a dia... Tot i aixi, no em negareu que té un toc poètic establir el dia mundial de la poesia just el dia que comença la primavera, no? -trobo que aquí els de la UNESCO van estar fins-

No sóc massa de poemes, perquè bàsicament el que m´encanta és llegir novel.les, però aqui us en deixo un de Cavafis, que ja vaig penjar una vegada al blog, i que és el meu preferit - si, ho reconec, quan m´agrada una cosa, m´agrada molt-. 

Cuando a medianoche se escuche
pasar una invisible comparsa
con música maravillosa y grandes voces,
tu suerte que declina, tus obras fracasadas
los planes de tu vida que resultaron errados
no llores vanamente.
Como hombre preparado desde tiempo atrás,
como un valiente
di tu adiós a Alejandría, que se aleja.
No te engañes
No digas que fue un sueño.
No aceptes tan vanas esperanzas.
Como hombre preparado desde tiempo atrás,
como un valiente
como corresponde a quien de tal ciudad fue digno
acércate con paso firme a la ventana,
y escucha con emoción -no con lamentos
ni ruegos débiles- como último placer,
los sones, los maravillosos instrumentos de la
comparsa misteriosa
y di tu adiós a esa Alejandría
que pierdes para siempre

 

... És un adéu, és trist, però també s´intueix l´inici d´una nova etapa. I els canvis, malgrat que ens facin molta por, sovint ens acaben aportant coses noves, inesperades, meravelloses, de vegades molt millors de les que teniem fins ara. Per això, cal aprendre a dir adèu amb dignitat. Tancar portes a temps. I confiar que aviat tornarà a arribar la primavera...