AL MAR, AL MAR

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem a pala grega, esquivant passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

M´encanta aquesta cançó -depèn de qui la canti encara molt més, Jordi-, dóna bon rotllet, al començament té com un toc hawaià... i et fa venir unes ganes d´estiu!

Hi ha qui troba la pau d´esperit escoltant música. O tocant un instrument estimat. Qui desconnecta llegint, submergint-se en altre vides o qui es desfoga bolcant els sus pensaments, tot allò que li passa pel cap,  en un quadern en blanc. Hi ha qui només es relaxa prenent el sol totes les hores de llum i qui prefereix tancar-se a una sala de cine i veure passar imatges d´històries alienes. Hi ha qui pinta, qui canta, qui va en bicicleta o qui mira partits de futbol.  Hi ha qui li agrada sortir a córrer només amb la seva pròpia companyia, qui es mata a suar a un gimnàs, qui es tanca entre quatre parets i un forn per cuinar plats exquisits o qui passaria hores i hores ballant.  Hi ha qui gaudeix del passeig per un sender verd vorejat de flors. Qui sent un esglai davant el paisatge d´una muntanya nevada i qui s´emociona davant una ciutat de vidre plena de gratacels i oportunitats. 

Cadascú troba la pau allà on pot, i a mi, si em deixeu escollir, deixeu-me una muntanya de llibres davant del mar i una cervessa per refrescar-me. I seré feliç.

Relaciono el mar amb la placidesa i el benestar. Penso que hi tinc una connexió. Em relaxa. Em posa contenta. Em tranquil.litza. Em dóna forces.  El vull a prop. M´agrada saber que el tinc. Que potser no el veig, però ell hi és. Si alguna vegada he estat convençuda de l´existència de Déu o de qualsevol altra divinitat, ha estat davant d´un paisatge blau, un penya-segat que es baralla amb l´aigua, unes onades que llisquen suaus, un vent salat que et despentina els cabells o un mar que s´estén, brau o tibat com un llançol, davant els meus ulls.