Subjectivitat

 

No us ha passat mai que expliqueu a un amic un problema personal que darrerament us treu la son i us quedeu atònits quan observeu que després d´escoltar-vos es limita a restar importància als teus neguits amb un comentari senzillet i canvia de tema com si les vostres preocupacions no fossin prou importants?

És cert que quan tenim problemes és vital el nostre enfocament a l´hora de resoldre´ls i és evident, que un enfocament positiu ens ajudarà molt més que no pas un enfocament catastrofista, però d´aquí a què algú sistemàticament li resti importància als teus problemes, hi ha un món.

Tots sabem que, objectivament, hi ha problemes que són més greus que d´altres, esta clar, però també esta clar, que de vegades costa objectivitzar els problemes, perquè a cadascú li fa mal lo seu i les coses ens afecten de diferent manera. Per això et diré que si aquesta situació et succeeix sovint, cal que canviïs d´amistats el més aviat possible, perquè resulta que el teu "amic" no té gaire empatia - per no dir gens-.

Perquè no oblidem que abans de res som persones i com deia Walter Benjamin, "si jo fos objecte, seria objectiu, però com que sóc subjecte, sóc subjectiu".

Coses de l´estiu

Com identificar a una persona manipuladora

Llegint una entrevista de l´escriptora francesa Marie Frances Hirigoyen, psicòloga i autora dels llibres "Assetjament Moral" i "Abús de la debilitat", no m´he pogut estar de copiar-vos els trets que tenen en comú tots els bons manipuladors, per si mai us cal identificar-ne un i no ho acabeu de veure clar.

És evident que tots nosaltres, de manera conscient o inconscientment i en major o menor grau, manipulem als demés, que intentem influir al nostre entorn, però cal distingir quan una actitud o comportament esta dintre de lo admissible i quan la manipulació sistemàtica es converteix en una forma d´abús moral, traspassant les fronteres de lo acceptable. El manipulador provoca la debilitat en l´altre, per al seu propi interès.

Per això, l´autora assenyala una sèrie de característiques del perfil prototip dels bons manipuladors:

* Megalòmans: Persones que construeixen una imatge desmesurada de si mateixos creant un món fantàstic a la seva mida, d´acord al seus desitjos de grandesa i omnipotència. Son segurs de si mateixos i intenten en tot moment donar impressió de fortalesa.

* Seductors i fins estreteges: Com a bons manipuladors, saben adaptar el seu comportament, els seus principis i als seus valors, en funció de les seves víctimes. Total, que quan el coneixes, et dóna la sensació que esteu fets l´un per l´altre. 

* Mentiders amb un clar domini del llenguatge verbal i no verbal: Són experts a deformar la realitat per mitjà de mentides parcials i el joc del doble llenguatge, doncs controlar el discurs és una forma de controlar el pensament i de guanyar "adeptes" a la seva causa.

* Manca d´escrúpols: Els tabús morals no tenen cabuda per a aquests bons manipuladors, doncs conceben a la resta de mortals no com a persones dignes de respecte o de compassió, sinó només com a objectes més o menys útils.

* Tenen la necessitat i l´objectiu de servir-se dels demés: Per això utilitzen la pressió i l´assetjament verbal mitjançant la insistència i la repetició contínua fins que la seves víctimes, fastiguejades o esgotades, acaben cedint.

L´autora assenyala també que els manipuladors els podem trobar a tots els àmbits de la vida pública i privada: a la política, al món laboral, a l´entorn familiar, dins la parella... joves encantadors que aconsegueixen que una persona gran els deixi tots els seus béns - Genaro lo tienes claro-, una persona adulta que assetja un menor fent-li creure coses que no són veritat per aconseguir els seus propòsits, homes que al principi semblen prínceps blaus i s´acaben convertint-se en granotes llefiscoses que assetgen la seva ex parella a fi d´aconseguir els seus objectius o pel plaer de seguir controlant.

En fi, darrerament m´estic aficionant molt a segons quins tipus de lectures perque m´ajuden a entendre coses... Pot semblar que topar-se amb un d´aquests bon manipuladors no és pas tan dolent, però us adverteixo que si caus a la seva xarxa, us costarà escapar-ne, perquè són molt perseverants, perquè no descansen fins que aconsegueixen el que volen, perquè costa desemmascarar-los i perquè sempre hi haurà noves víctimes a qui seduir o enganyar, de manera que sembla que el cercle no es tanqui mai.

Una "pista" més: Quan us sentiu molt tontos, quan sentiu que no us esteu assabentant de res, que no enteneu absolutament res del que esta passant, quan sentiu que alguna cosa se us escapa, quan us sentiu ridículament culpables, quan el que creieu que era veritat deixa de ser-ho, quan et fan dubtar de tu mateix... Algú us esta intentant manipular!.

Univers paral.lel

Fa uns quants anys, es publicava una revista que compràvem al quiosc entres dues o tres amigues. La revista es deia Super Pop -tots tenim un passat- i quan ja la teníem a les mans, corríem a asseure´ns a un banc i començàvem a llegir-la entre riures. Ens feia molta gràcia l´horóscop perquè distingia entre els dies "súper" de la setmana -aquells en que tot et sortiria rodó- i els dies "pet" -aquells que feien pudor perquè tot et sortiria malament-.

Doncs bé, ara que sóc més gran, m´he adonat que la vida és un seguit de cicles i coincideixo plenament amb la revista en què hi ha temporades "súper" i temporades "pet". I quan veig que una temporada pet, s´allaaaaaarga i sembla que no passarà mai, m´agrada adormir-me a les nits imaginant que hi ha un univers paral.lel: faig un balanç ràpid de la meva existència, identifico els que considero els meus grans errors i m´imagino com hauria estat la meva vida si en determinats moments hagués escollit altres opcions. I aleshores ho visualitzo. 

Veig l´altre univers. El paral.lel. I un món molt semblant al nostre en el que existeix l´altre Pat. La Pat que viu sempre en una temporada súper. La perfecta. La que no dubta mai. La que sempre pren les decisions adequades i tot li surt rodó. M´imagino que no porto ulleres, que vaig estudiar a Londres i sé anglès. Que treballo escrivint. Que tothom m´estima. Que mai no passa res dolent...

I aleshores m´obligo a deixar d´imaginar, perquè sempre arribo a la mateixa conclusió. Perquè al final, en aquest món o a qualsevol altre món paral.lel, voldria tenir el fill que tinc. Voldria la mateixa família, els mateixos amics. Voldria l´home que ara m´estima. Resumint: voldria ser a on ara sóc i per això, tornaria a fer tot el que he fet... Així que a la merda l´univers paral.lel. 

Vull aquí i ara. 

I malgrat que els dies no siguin sempre súpers, no vull viure desitjant que el temps passi ràpid: no vull desitjar que ja sigui divendres, ni viure anhelant que arribin les vacances d´estiu o pregant perque s´acabi aquesta època pet o fent plans per l´any vinent... Vull llevar-me cantant i adormir-me rient. I donar GRÀCIES a la VIDA per deixar-me participar!

AMB TU... CONTIGO

Pels que no es volen complicar la vida...

Para que

nada nos

separe, que

nada nos una.

Pablo Neruda



L´Epi, el Blas i un 4th of July qualsevol...

Ahir era 4 de juliol i a la feina fèiem broma imaginant alguns dels nostres proveïdors nord-americans celebrant aquest dia tan especial i menjant un gall dindi gegant voltats de familiars, amics i coneguts. Sembla que per ells, estar sol el 4 de juliol es com per nosaltres passar sol el dia de Nadal –o això es el que transmeten al seu cinema-.

Vam imaginar un senyor d´aquests que de vegades ens ve a visitar. Alt, fort tirant a gras, que duu dessuadora gris i gorra dels yankees new york, assegut davant de l´ordinador, contestant-nos el darrer mail, abans de començar la seva festivitat. La seva filla, una rossa bufona de malucs impressionants, entra al despatx del pare, li fa un petó interessat a la galta, i li demana si el seu amic especial, que és el capità de l´ equip de futbol de l´institut pot venir a recollir-la després del dinar i així els el pot presentar oficialment. El pare fa que si i pensa que és una sort tenir una filla teenager tan bonica i que formi part de l´equip d´animadores oficial de l´escola: segurament, si s´esforça una mica, acabarà convertint-se en la capitana de les cheerleaders l´any següent,  més ara que sembla que el seu boyfriend és el capità de l´equip. De sobte, l´home se n´adona que arriba una oloreta molt bona des de la cuina immensa que domina la planta baixa de la seva casa a quatre vents i mira el rellotge, tot recordant que vol agafar unes eines del garatge per ajustar la taula abans del dinar. Passa per la cuina camí del jardí. Agafa una cervesa del refrigerador gegant de dues portes i observa que a la illa central de la cuina, la seva dona i les seves dues cunyades ja ho tenen tot llest pel banquet. Tot és perfecte. Tot és idíl·lic. 

Però aleshores obre la porta del garatge i el que veu li regira l’estómac. El seu cervell intenta processar la imatge que té davant dels ulls,   però no es capaç d’assimilar-ho. I no ho farà. Creu que no ho arribarà a entendre mai. ¿Per què el seu fill esta petonejant el veí de la casa del costat?. Però si ell surt a fer footing tots els matins amb el pare d´aquest noi i semblen una família normal!. Deu ser un error. Un fatídic malentès. Potser han fumat maria?. El fill dels veïns no pot ser un degenerat. És un noi modèlic que estudia a Yale i només visita els seus pares a les grans ocasions perquè sempre esta liadíssim estudiant per graduar-se amb bones notes. I el seu fill. El seu fills només té divuit anys. Oh, my good!. El seu fill... El seu fantàstic fill que té els millors records d´atletisme de la lliga local, el seu fill meravellós que sempre l´ajuda a preparar les barbacoes i que li encanten les hamburgueses gegants, els cèrcols de ceba i les llaunes de cervesa, el seu fill... ¿pot ser que sigui gai?. 

L´home desapareix d´allà abans que el descobreixin, tot i que els nois estan tan encesos magrejant-se apassionadament que no han reparat en ell. Entra a la casa i puja directament al seu despatx perquè ara mateix no té ganes de parlar amb ningú. Què dimonis esta passant el món? Que ha passat amb el somni americà?. En què pensen les noves generacions enredant-se amb algú del mateix sexe?. No se n´adonen que és anti-natural?

Fastiguejat., l´home s’asseu al sofà que domina el seu despatx i allarga una ma cap al revister. Agafa la primera revista que troba perque pensa que potser la lectura el distraurà de la cruel realitat.

I aleshores veu la portada del The New Yorker.

I aleshores, com en un flash mental, ho entén tot.

Malgrat que els creadors de "Sesame Street" ho han desmentit en diverses ocasions, el rumor que Epi i Blas mantenen una relació homosexual s´ha extés arreu del món. S´han acabat convertint en una icona gai. Tant és així que fins i tot The New Yorker dedica una portada a la famosa parella de ninots de gomaescuma. 

I el pobre senyor nord-americà mitjà, contrariat, repasa la portada de la revista unes quantes vegades més, tot pensant que Ernie i Bert - l´Epi i el Blas- sempre li han semblat inofensius. Potser si que parlaven xiuxiuejant i això feia una mica de ràbia, però semblaven "bones persones". Potser l´ordre natural de les coses s´ha invertit i no passa res. Potser si que ser gai no és tan dolent... 

 

Bubble tea a Barcelona !!!

Si ja t´has afartat de cupcakes, de coulants, de macarons, de brownies amb nous, de pastissos fondant personalitzats i de iogurts gelats, estàs de sort perquè ja tenim aquí el bubble tea!... Perquè en les coses de menjar dolces també hi ha tendències i quan un capritx es posa de moda, aviat comencen a circular per Internet les receptes “secretes” per cuinar-los a casa i proliferen els locals especialitzats en aquest dolç. Doncs bé, aquesta serà la temporada del bubble tea!.

I què és això? Com és? I on el podeu provar?. Doncs és un té dolç aromatitzat - conegut com bubble tea o Boba- que es va inventar a Taiwan a finals dels vuitanta. Des d´allà es va anar estenent per l´est asiàtic, fent més tard el salt a Canadà i al barri xinès de Nova York. I d´aqui ja us podeu imaginar que es va escampar a la resta del món–primer a tot EEUU i després a Europa, via Berlin -.

Contràriament al que us pot fer pensar el seu nom, us diré que no té bombolles: en origen es tractava d´un batut de té negre, llet condensada i xarop de fruites al que se li afegeixen unes boletes de tapioca - midó que s´extreu de la iuca-  que suraven al fons del got i que venen a ser les bombolles figurades o les perles.

I com tot, a partir d´aquest model genuí, s´han desenvolupat altres versions del bubble tea amb una base de te amb fruita o amb iogurt o amb llet –o de tots tres ingredients barrejats -, acompanyades de tips o perles de diversa índole: les originals boletes de tapioca, tips rodonets de xocolata, boles de gelatina de diferents sabors, litxis, perles de fruita natural... Que es presenta en diferents versions: fred, calent, batut, granissat... I diferents qualitats: fruita natural, té negre del bo, llet fresca i tapioca ecològica versus te en pols, llets en pols, xarops de colors i boletes artificials que exploten a la boca. Es serveix en gots grans de vidre o plàstic acompanyats d´un parell de canyes ben gruixudes que permetin aspirar les boles de tapioca del fons del got, al mateix temps que aspires el líquid.

Tot plegat li dóna una estètica molt molt pop, desenfadada, amb colors vius i sabors atractius, que és el que l´ha fet popular entre els mes joves - val a dir que a més de fashion, si el bubble tea és de qualitat és una beguda  sana-. A Barcelona tinc localitzats alguns establiments com ara Yumcha, que traduït seria "beure te" al carrer Palla, Bobibar un local molt modern al carrer Tallers, que ha obert fa uns mesos i Bubbolitas, que primer va obrir botiga a París i l´any passat es va instal.lar a Barcelona. Tots ells aposten per l´elaboració artesanal del Bubble tea.

Bé. Doncs deixem que passi l´estiu a veure si triomfen, no?... Vinga, em convides a un bubble tea de color ... mumm... no se... rosa?