divendres, 27 de setembre del 2013

Giving is the best communication



Segur que ja l´heu vist però penjo el vídeo que ha commocionat a mig món -a la setmana ja havia rebut gairebé 9 milions de visites-, per si algú encara no l´ha visionat. 

El vídeo forma part de la darrera campanya de publicitat d´una companyia tailandesa de telefonia mòbil. La campanya, sota el nom de Giving is the best communication, ha tingut un èxit aclaparador, en part per la seva acurada manufactura, en part per la seva qualitat cinematogràfica i sobretot, per la universalitat del missatge que vol transmetre. 




Si el mireu, veureu que és un espot humà i solidari, que emociona tothom que se´l mira, mitjançant la tècnica del storytelling

Aquesta tècnica consisteix a convertir una idea o missatge en una petita història. És una de les formes més antigues de comunicació, de gran eficàcia per transmetre coneixements d´una generació a l´altra, gràcies a l´extraordinària capacitat de l´ésser humà per a recordar històries o contes. Amb el storytelling aconseguim una connexió emocional entre el narrador i la seva audiència, de manera que el missatge perdura molt més enllà en el temps. Per tant, podem concloure que el storytelling és una forma de comunicació efectiva que genera empatia en l´audiència, de manera que fins i tot la idea més complicada i difícil de transmetre es converteix en una idea senzilla i fàcil de retenir.

Algun dels discursos més transcendentals de les darreres dècades han emprat la tècnica del storytelling, com ara el "I have a dream" de Martin Luther King al 1963 o més recentment, el discurs del Steve Jobs a la universitat de Stanford.

II Fira de la Tapa a Barcelona

 
Si no saps on anar aquest cap de setmana, et faig una proposta farà content al teu estómac: deixa la dieta, passa de tot i acosta´t a la II Fira de la Tapa, i la cervesa de Barcelona, al Sant Jordi Club. 

Dels 26 al 29 de setembre, i coincidint amb el Dia mundial de la tapa, el Sant Jordi es converteix en un lloc de culte i pelegrinatge per a tots els amants de les tapes i els tastets exquisits. Penseu que hi ha més de 70 tapes diferents, petites creacions gastronòmiques pensades per seduir els nostres paladars.

El recinte està obert de 12 a 16.30 hores i de les 20 a les 24 hores. L´entrada és gratuïta i les tapes tenen un preu de 1,50 euros cadascuna.

No t´ho perdis!


Arrisca´t





dimarts, 24 de setembre del 2013

Coses per fer al pont de La Merçè


Per exemple... Passejar pels carrers -de dia o de nit-, ballar, anar a un concert, fer un vinet o fer un vermut, escapar-te als voltants de Barcelona, caminar per la platja, banyar-te i prendre al sol, fer unes tapes o un mojito, anar a la presentació d´un llibre, tocar la guitarra, cantar...




















dilluns, 23 de setembre del 2013

Plaça Sant Cugat de Barcelona (places BCN amb encant)





Fa poc em vaig topar amb l´article d´una revista que publicava la llista de les vuit places amb més encant de Barcelona. Les places que apareixien a la llista eren: plaça Prim al barri de Poblenou, plaça de El Sortidor al barri del Poble-Sec, plaça de la Concòrdia a l´Eixample de Les Corts, plaça d´Osca al barri de Sants, plaça de la Virreina al barri de Gràcia - que a mi m´encanta i a la meva mare més-, plaça Eivissa a la part antiga d´Horta, plaça d´Hilari Salvadó a la Barceloneta, plaça de Sant Agustí Vell a Ciutat Vella.

Em va semblar una bona tria i una bona presentació perquè el llistat també anava acompanyat d´una fotografia de cadascuna de les vuit places i recomanava dos locals in situ.

No cal dir, que a la llista s´hi podrien afegir moltíssimes més places, moltes més, per boniques o per emblemàtiques: plaça de Sol, plaça del Diamant, plaça Reial, plaça del Rei, plaça de Sant Felip Neri... però hi ha una plaça que no surt al llistat i que a mi em té el cor robat -per molts i diferents motius-: la plaça de Sant Cugat.

Val a dir que el gust és una cosa estrictament personal, però a mi aquest plaça del barri de la Ribera m´agrada MOLT. És bufona, plena de taules i cadires per prendre el sol, degustar unes tapes i un vinet o simplement observar als transeünts. L´he vist plena a vessar de gent o buida i solitària a la matinada, però en cap ocasió no m´ha decebut. Em dóna bon rotllo, en fa contenta estar-hi. 
 
Tal com és ara té pocs anys d´història: a l´any 2005 es va connectar amb el carrer de la Fonda que fins al moment era un carreró sense sortida, fosc i humit, que tenia un edifici antic al fons que albergava una fonda - d´aquí el nom del carrer-. L´Ajuntament va aprovar l´enderroc d´aquest edifici per obrir la part posterior del carrer i connectar-lo amb el carrer Fenollar i la plaça de Sant Cugat. Actualment d´aquest edifici antic encara es conserva una biga que travessa l´amplada del carrer de la Fonda just quan connecta amb la plaça Sant Cugat - us penjo una imatge abans/ara a continuació per si podeu apreciar  al fons de la foto la biga antiga que encara es conserva-.




La plaça de Sant Cugat connecta amb tres carrers. Té alguns locals molt interessants com ara l´Alsur Café o el Mama Shake - tot i que de vegades és impossible trobar una cadira per asseure´t a qualsevol de les terrasses- i sovint és escenari per a músics del carrer. Al seu entorn es combinen molt encertadament, i suposo que per casualitat, construccions antigues amb edificis més moderns. Hi ha bancs, arbres, palmeres... fins i tot un punt d´ancoratge de bicicletes, just al costat de la biga antiga del carrer de la Fonda.



Per mi, part del seu encant resideix en el fet que no sembla que allà hi hagi d´haver una plaça i de sobte te la trobes. O potser és perquè es va edificar sobre el solar de l´església de Sant Cugat del Rec, temple del segle XVII al qual anaven a resar tots els gremis del tèxtil i que va ser incendiat els primers dies de la guerra civil. O potser, molt segurament,  és perquè la vaig descobrir de la mà d´algú molt especial. 

No deixeu d´anar-hi a fer un volt!

Ha arribat la tardor





Avui comença la tardor.

Bé, per ser més precisa us diré que l´inici astronòmic de l´equinocci de tardor a l´hemisferi nord, es va produir exactament ahir diumenge a les 22h 44m del vespre i que està previst que l´estació duri 89 dies i 20 hores i que tingui 3 nits amb lluna plena: la primera el 19 d´octubre, la segona el 17 de novembre i la tercera el 17 de desembre.

Vist així, amb tanta exactitud, el canvi d´estació perd qualsevol besllum de romanticisme, no?. Però no us preocupeu que a la tardor passaran moltes més coses: les fulles canviaran de color i a alguns arbres els cauran, començarà a fer més fred, plourà força, els dies es faran més curts, els animalons es prepararan per a l´hivern i començaran a recollir aliments, les tonalitats del bosc canviaran i apareixeran al mercat i a les nostres taules, els fruits de la tardor, com ara magranes, pomes, figues, bolets - aquests és un bon any pels caçadors de bolets -, codonys, castanyes, avellanes, ametlles, garrofes, kakis.

La unió indivisible de l´home amb la natura i l´univers, fa que l´arribada de la tardor també ens afecti: després de l´eclosió estival, arriba la maduresa de la tardor, quan el sol perd la seva força i la VIDA, després d´haver arribat al seu punt àlgid i fèrtil, comença a morir a l´època de la recollida de fruits de la terra.  Tot i que la collita ha estat sempre un motiu de celebració - festes paganes molt antigues que han donat lloc a festivitats com ara la Castanyada o el comercialitzat Hallowen-, el final d´un cicle i el declivi del sol es relaciona amb moltes cultures amb la feina ja acabada, la vellesa, l´obscuritat i la mort.

Però a l´hora, l´equinocci de tardor ens marca un canvi de cicle i és també temps de renovació, temps de deixar enrere lo vell que ja s´ha acabat i potenciar el que és nou, de manera que la letargia i la tristesa inicial donin pas al desig i a l´activitat. La tardor és temps de recolliment, de reflexió. És temps de recol.lecció, temps d´estalviar i emmagatzemar aliments de cara al futur. És el moment de fer balanç dels mesos anteriors i de planificar els posteriors. Temps d´aprendre coses noves i preparar-te pel son i per l´hivern que vindrà, temps de fogueres, de bruixes i bruixots, d´esperits i fullets del bosc que trepitgen fulles de mil colors.

I crec que jo particularment ho visc així. Any rere any observo que a l´inici de la tardor em poso trista i nostàlgica: perquè l´estiu ja ha passat, perquè recordo altres estius quan era petita i això em fa pensar en el pas inexorable del temps, perquè els dies són més curts i ja no estaré morena, perquè es fa fosc més aviat, perquè comença el fred i m´he de posar mitjons -els detesto- i perquè s´acosta el meu aniversari. I després, un cop passa el meu cumple i es va acostant l´hivern, començo a tenir ganes de fer coses noves, de posar-me botes i abrics gruixuts. I sento que ha arribat el moment d´aplicar canvis a la meva monotonia, i em trenco el cap pensant que vull fer els mesos d´hivern i en què em vull il.lusionar fins que arribi l´estiu. A vosaltres també us passa?

divendres, 20 de setembre del 2013

Tears on my pillow




Sóc una persona que riu molt. De veritat. Quan estic contenta, o nerviosa, o em sento feliç, ó entretinguda, o estic agradablement sorpresa. Però també ploro. Quan estic trista, o nostàlgica, o quan m´emociono, o quan sento impotència... Evidentment no em passo tot el dia plorant i és molt possible que molta gent del meu entorn que  em coneix fa anys no m´hagi vist plorar mai, però trobo que plorar és tan normal com riure i no entenc perquè no esta ben vist.

No parlo d´un plor victimista  o manipulador. No parlo d´anar plorant pels racons, muntant números dramàtics per allà on passis.  Parlo d’expressar emocions, perquè totes les emocions, positives o negatives, haurien de ser degudament expressades si volem mantenir un equilibri emocional - emocions expressades, emocions superades -.

Aleshores, si això és així, per què quan plores, precisament les persones que més t’estimen intenten aturar-te? Per què, a la que et surten les llàgrimes, el teu entorn intenta per tots els mitjans frenar el teu plor?. No ploris. No cal que et posis així. No et vull veure així. Plorant no arreglaràs res... Esta clar que intenten animar-nos, però no seria millor que et deixessin desfogar-te?. A més, considero que amb aquest tipus de frase deixa de plora  l’efecte que aconseguim és el contrari: en lloc d´animar-te, et sents incomprès, frustrat i lluny de l´anhelat equilibri emocional. Perquè plorar és beneficiós per a la salut: al plorar alliberem adrenalina, hormona segregada en situacions d’estrès i noradrenalina, hormona que actua com a neurotransmissor, que contraresta l´efecte de l’adrenalina. I la combinació d’aquestes dues hormones produeix una sensació a l’organisme de desfogament i tranquil·litat, el cos es relaxa i en nombroses ocasions la persona s´adorm després d´un episodi de plors –o com a mínim passa a un estadi de calma tranquil·la -. Per aquest motiu, plorar i deixar anar les emocions negatives que ens sobrepassen en determinats moments de la nostra vida, ens ajuda a obtenir el benestar posterior i ens ensenya com gestionar-nos emocionalment.

No cal dir que evidentment, els extrems no són bons i si ens passem tot el dia rient o tot el dia plorant, o reprimint el riure o el plor, és senyal que alguna cosa no està funcionant bé al nostre interior. Però en resum, plorar és tan innat a l´home com riure: són dos formes d’expressió de sentiments necessaris per a que les persones gestionem correctament el nostre estat d`ànim. Al plorar o al riure, alliberem emocions a l´hora que comuniquem a aquells que ens envolten quin és el nostre estat anímic.

Per tant, reivindico el dret a plorar i a moquejar: si plorar et fa sentir millor, endavant... I a tu que m´estimes, et demano que no et preocupis més del compte si em veus plorar –el plor no és el problema-. Deixa que em desfogui i abraça´m fort mentre ho faig.... I prometo que jo faré el mateix si un dia el que plora ets tu.

Scooby Doo 





dilluns, 16 de setembre del 2013

Xocolata, cioccolato, chocolat, chocolate, 巧克力 ...





Poques coses reconforten més que prendre una xocolata calenta un diumenge plujós d´hivern. O ficar-te al llit amb una rajola de xocolata i que els trossets se´t vagin desfent a la boca mentre somrius com una bleda. O que descobreixis una capsa de Ferrero per encetar a l´armari de la cuina. O anar passejant per París acompanyada d´una crêpe de nutella calentona. Si o no?

Si ets d´aquelles persones que quan estan una mica deprimides ets capaç de sobreposar-te amb una ració de xocolata segur que m´entendràs.  I no creguis que només és tracta d´un gust personal – que t´encanta la xocolata- o de l´efecte placebo – que al menjar xocolata creus que et trobes millor- No senyor. No és una percepció personal: al marge de ser un dels aliments que més passions desperta, la xocolata té un clar efecte positiu sobre el nostre estat anímic i així ho demostren estudis recents.

La ciència ha anat desvetllant moltes de les propietats “curatives” de xocolata. Ara sabem, per exemple, que la xocolata podria contenir la fórmula contra el mal d´amors al augmentar la feniletilamina, substància capaç de millorar l´ànim en quantitats similars a les que genera el cervell d´un enamorat. Això vol dir que la xocolata es podria considerar un succedani de la sensació d´enamorament, perquè ens aporta tranquil.litat, sedació i felicitat, gràcies a la feniletilamina -que té un efecte similar al de les amfetamines-. 

Però a més a més, conté flavanol, que afavoreix la circulació, i estimula l’activitat cerebral, antioxidants naturals amb propietats anticancerígenes, composts fenòlics que protegeixen de les malalties cardiovasculars, carbohidrats que incrementen la quantitat d´oxigen que arriba al cervell i ens dóna major fluïdessa mental, és ric en magnesi, la llard del cacau ajuda a reduir el colesterol, sembla ser que comparteix amb les pastanagues la capacitat de millorar-nos la visió...

Així que cada vegada que sucumbeixis al plaer de menjar xocolata, t´has de felicitar en lloc de sentir-te culpable, perquè estàs millorant el teu estat d`ànim, però a més, estàs fent salut. Això si, un petit detall... totes aquestes propietats se li atribueixen a la xocolata NEGRE - la que té un 70% o més de cacau a la seva composició-. Així que oblidat de la nutella, dels Ferrero, de la xocolata amb llet desfeta i de les crêpes de les que us parlava al principi... tot i que a mi, em tenen el cor robat! 








dilluns, 9 de setembre del 2013

Les Quatre Lleis ... per quan t´envaeixin els dubtes !


Les quatre lleis de l´espiritualitat són originàries de l´Índia. Sospito que tots les coneixeu, però de tant en tant va bé tenir-les presents, sobretot si ets una persona que dubtes massa sovint o si has tingut un mal dia i et "matxaques" a tu mateix per totes les decisions que creus que vas prendre equivocadament en el passat. A tall de recordatori, aquí les teniu:

I. La persona que arriba és la persona correcte. És a dir, ningú arriba a les nostres vides per casualitat; totes les persones que ens envolten, totes les que interactuen amb nosaltres,  hi són per algun motiu, per fer-nos aprendre i avançar a cada situació.

II. El que succeeix és l´única cosa que podia haver succeït. No li donis més voltes. No et mengis el coco. La vida que voldries no existeix: només existeix una vida i és la que tens. Res, però res absolutament res del que ens succeeix a les nostres vides podria haver estat d´una altra manera. Ni tan sols el detall més insignificant. Deixa doncs de lamentar-te. No existeix: " si jo hagués fet tal cosa... hagués succeït tal altra". No. El que va passar va ser l´única cosa que podia haver passat, i va ser així perquè aprenguessis aquesta lliçó i seguissis endavant. Totes i cadascuna de les situacions que tenen lloc a les nostres vides són perfectes, malgrat que la nostra ment i el nostre ego es resisteixin o no vulguin acceptar-ho.

III. En qualsevol moment que comenci és el moment correcte. Tot comença en el moment indicat, ni abans, ni després. Així que no et venguin la moto, ni intentis vendre-la a ningú!. Quan estem preparats perquè alguna cosa nova comenci a les nostres vides, és quan començarà.

IV. Quan alguna cosa acaba, acaba. Així de simple. Malgrat que ens faci molta pena i ens costi assimilar un final: si alguna cosa es va acabar a la nostra vida, és per a la nostra evolució, per tant és millor deixar-ho anar, saber dir adéu per seguir endavant i avançar, amb una versió de nosaltres mateixos millorada per l´experiència.

Recorda que cap floc de neu cau mai en el lloc equivocat...

 Foto by Alícia


divendres, 6 de setembre del 2013

Live first class



 
Alguna vegada has viscut un gran amor que es va acabar per sempre més sense cap possibilitat de retorn?. Alguna vegada has tingut un gran somni que es va acabar de sobte al saber que no es podria fer realitat?

Si és així, segur que en alguna ocasió t´ha envaït la sensació que a partir d´un fet concret, com ara un amor finiquitat o un somni que saps irrealitzable, només podies aspirar a una felicitat de segona per a la resta de la teva vida... 
M´explico millor:

Imagina´t que el teu gran amor et diu que ja no vol estar amb tu perquè s´ha enamorat d´una altra persona. I el teu cor es dispara pres pel pànic, i comences a suar, i t´entra una por esgarrifosa. Una por terrible, metàl.lica i freda, al visualitzar tota la resta de la teva vida sense ella. Coneixes aquesta por, la por d´imaginar que la resta de la teva vida ja no valdrà la pena?. Interiorment imagines que acabaràs estimant a algú altre però creus que no l´estimaràs mai tant com al teu gran amor i tens la seguretat que només podràs aspirar a amors d´una categoria inferior, amors de segona classe, per a la resta de la teva vida. 

I el mateix quan un somni es fa miques. Imagina´t que sempre has volgut ser ballarina clàssica i malgrat l´esforç de molts anys, descobreixes que no t´hi podràs dedicar professionalment perquè no tens ni el físic ni les habilitats necessàries per aconseguir-ho. I se´t trenca el somni i tu amb ell i sents que mai podràs tornar a ser feliç del tot perquè sempre et mancarà alguna cosa.  I t´enfonses perquè la perspectiva de convertir-te en una eterna insatisfeta és insuportable i tot ha deixat de tenir sentit.

En ambdós casos la por t´esta posant pals a les rodes. Pensa que la por no és res més que una gran dosi de desconeixement i pessimisme que s´instal.la al nostre cervell i es confabula en contra nostre per paralitzar-nos i impedir-nos avançar. La por ens ho fa veure tot de color negre i arribats a aquest punt només pots fer dues coses: deixar que la por i el pànic et tinguin paralitzat i inactiu durant uns quants anys o aixecar el cap i mirar de tirar endavant com sigui. I si trieu la segona opció - que resulta que és la correcte-, us aconsello que us deixeu acompanyar en el vostre nou camí per uns quants amics i uns quants llibres. 

Els amics es faran costat amb la seva companyia, et demostraran que tu vals i que sempre es pot tornar a començar de zero. 

I els llibres et faran tornar a somiar, perquè són un portal màgic per connectar amb la gent del passat i del present. Són una porta oberta a altres vides, altres somnis i altres amors. Els llibres et poden ajudar a no sentir-te sol ni impotent mai més perquè llegint aprens de l´experiència d´altres persones. Llegint comprovaràs que el teu gran amor no era ni únic ni inaudit en la història de la humanitat. Llegint entendràs que la vida sempre dona segones, terceres, quartes o infinites oportunitats, i que podràs tornar a estimar i a tenir un amor de primera categoria. Llegint descobriràs que pots inventar altres somnis i que abans que tu, moltes persones han patit experiències similars o molt pitjors i han sabut reinventar-se de manera que, passat un temps, han tornat a gaudir d´una felicitat de primera categoria

De la mà del teu millor amic, o de noves amistats o llegint el que altres han escrit abans, et recuperaràs, perquè el coneixement contraresta la por: quan més savi siguis millor podràs entomar qualsevol contratemps que se´t presenti, per terrible que et sembli al començament.

I amb el temps, t´adonaràs que l´amor té mil formes i que sempre torna a aparèixer. I amb el temps entendràs que el propòsit més important d´un somni no és el de realitzar-se, sinó que el propòsit més important és el mateix fet de somiar, de mantenir la il.lusió, d´estar connectat amb el lloc on es formen els somnis, el lloc d´on ve la passió i la felicitat... perquè la clau per a una existència plena i de primera classe és tenir il.lusió i ganes de viure. Sempre, a qualsevol lloc i sota qualsevol circumstància.

Així que quan et paralitzi la por davant d´un futur incert i desconegut, envolta´t d´amics, llegeix, investiga, compara, parla, escolta, surt... Torna a somiar i tindràs sempre una vida de primera classe!

dimarts, 3 de setembre del 2013

Sota l´influx de la lluna




Potser ets dels que es queden embadalits mirant la lluna plena i no saps perquè, però no pots deixar de mirar-la. T´atrapa. Et transmet pau i una mena d´alegria neta. Et fa content. 

O potser ets dels que atura el cotxe al costat d´una carretera poc transitada només per fer una foto a la lluna, que esta turca i preciosa. I la mires i sents que t´encisa. I la veus, il.luminant un tros de cel negre, i et sembla màgica i misteriosa, i tens ganes de contemplar-la, en silenci, a soles o acompanyat.

O fins i tot, potser ets d´aquells que li atribueixen propietats curatives per l´ànima i busques la imatge del nostre estimat satèl.lit al cel quan tens problemes i els vols relativitzar. O penses que les coses que succeeixen sota la llum de la lluna -com ara un primer petó, un ball, un bany al mar - tenen moltes possibilitats de perdurar màgicament enregistrats en la nostra memòria.

Si és així, pensa que abans que tu milions d´éssers humans han sentit aquesta mateixa fascinació que tu sents quan la mires. Pensa que el satèl.lit platejat ha inspirat a poetes, escriptors, savis, somiadors i enamorats de tots els temps - perquè la lluna és una bola de roca gris fosc que gira al nostre voltant des de fa 4.500 milions d´anys!-. 

Pel que fa al seu origen, la teoria més probable es la del gran impacte: sembla que un meteorit de la mida del planeta Mart, de nom Theia, va xocar contra la Terra, provocant la unió dels dos planetes en un de sol, al mateix temps que alguns fragments del meteorit i de la mateixa Terra van ser llençats a l´espai, formant la lluna - potser per això la sentim tan nostra-.

La lluna, brillant, plena i rodona o en les seves versions minvant, creixent o nova, ens orbita sigil.losament fa milions d´anys, tot i que sempre ens mostra la mateixa cara. Al principi era molt a prop de la terra i provocava unes marees gegantines, però de mica en mica es va allunyant, més o menys uns 4 cm a l´any, tot i que es suposa que li serà molt difícil escapar del nostre camp gravitatori - o no, no se sap-.

És un satèl.lit idolatrat en moltes cultures i es suposa que és l´únic terreny extraterrestre trepitjat per l´home, i dic que es suposa, perque hi ha diverses teories conspiratives que pretenen demostrar que en realitat l´arribada a la lluna va ser un muntatge del govern dels EUA per guanyar d´una vegada per totes la carrera espacial.

Sigui com sigui, tant si l´Amstrong la va trepitjar al 1969 com si no ho va fer, la lluna continua sent la nostra més fidel acompanyant a les nits, fosques del tot si ella no hi fós, i ens convida a somiar, ens cura, ens inspira, ens fa sentir bé, voluptuosos, exultants... mentre va atresorant dins seu milions de mirades magnetitzades que la busquen cada nit des del principi dels temps.

Així que deixa´t seduir, dona´t un bany de lluna i  estima sota el seu influx!.