dimarts, 3 de setembre de 2013

Sota l´influx de la lluna




Potser ets dels que es queden embadalits mirant la lluna plena i no saps perquè, però no pots deixar de mirar-la. T´atrapa. Et transmet pau i una mena d´alegria neta. Et fa content. 

O potser ets dels que atura el cotxe al costat d´una carretera poc transitada només per fer una foto a la lluna, que esta turca i preciosa. I la mires i sents que t´encisa. I la veus, il.luminant un tros de cel negre, i et sembla màgica i misteriosa, i tens ganes de contemplar-la, en silenci, a soles o acompanyat.

O fins i tot, potser ets d´aquells que li atribueixen propietats curatives per l´ànima i busques la imatge del nostre estimat satèl.lit al cel quan tens problemes i els vols relativitzar. O penses que les coses que succeeixen sota la llum de la lluna -com ara un primer petó, un ball, un bany al mar - tenen moltes possibilitats de perdurar màgicament enregistrats en la nostra memòria.

Si és així, pensa que abans que tu milions d´éssers humans han sentit aquesta mateixa fascinació que tu sents quan la mires. Pensa que el satèl.lit platejat ha inspirat a poetes, escriptors, savis, somiadors i enamorats de tots els temps - perquè la lluna és una bola de roca gris fosc que gira al nostre voltant des de fa 4.500 milions d´anys!-. 

Pel que fa al seu origen, la teoria més probable es la del gran impacte: sembla que un meteorit de la mida del planeta Mart, de nom Theia, va xocar contra la Terra, provocant la unió dels dos planetes en un de sol, al mateix temps que alguns fragments del meteorit i de la mateixa Terra van ser llençats a l´espai, formant la lluna - potser per això la sentim tan nostra-.

La lluna, brillant, plena i rodona o en les seves versions minvant, creixent o nova, ens orbita sigil.losament fa milions d´anys, tot i que sempre ens mostra la mateixa cara. Al principi era molt a prop de la terra i provocava unes marees gegantines, però de mica en mica es va allunyant, més o menys uns 4 cm a l´any, tot i que es suposa que li serà molt difícil escapar del nostre camp gravitatori - o no, no se sap-.

És un satèl.lit idolatrat en moltes cultures i es suposa que és l´únic terreny extraterrestre trepitjat per l´home, i dic que es suposa, perque hi ha diverses teories conspiratives que pretenen demostrar que en realitat l´arribada a la lluna va ser un muntatge del govern dels EUA per guanyar d´una vegada per totes la carrera espacial.

Sigui com sigui, tant si l´Amstrong la va trepitjar al 1969 com si no ho va fer, la lluna continua sent la nostra més fidel acompanyant a les nits, fosques del tot si ella no hi fós, i ens convida a somiar, ens cura, ens inspira, ens fa sentir bé, voluptuosos, exultants... mentre va atresorant dins seu milions de mirades magnetitzades que la busquen cada nit des del principi dels temps.

Així que deixa´t seduir, dona´t un bany de lluna i  estima sota el seu influx!.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada