dilluns, 29 d’agost del 2016

Parasoles de color, toldos de ganchillo... Arte en las calles de Valverde de la Vera

Si hace tiempo nos fascinaron las calles del pueblo de Águeda, Portugal, cubiertas de paraguas de colores, que además de dar sombra a los transeúntes, ofrecían un fantástico espectáculo visual, de color y optimismo, ahora no deja de ser menos sorprendente este pueblito de Extremadura, Valverde de la Vera, Cáceres, donde han tenido la genial idea de cubrir artísticamente sus calles con toldos de ganchillo hechos a mano por los vecinos, para guarecerse del calor al tiempo que ofrecen un festival de colores.




María Fernández, arquitecta y con raíces en la localidad, es la mujer que ha liderado este proyecto de arquitectura efímera denominado Tejiendo la Calle, tomando como referencia el estilo Yarn Bombing y otros proyectos de Urban Knitting, de los que ya os hablé hace tiempo. Tejiendo la calle es un proyecto colectivo de Valverde de Vera, participativo y de cohesión, porque las tejedoras son mujeres del pueblo que se implicaron en seguida y empezaron a reunirse para tejer en grupo durante todos los meses del año con el fin de colorear sus calles en las fiestas de verano. Los material utilizados son plásticos reciclados (en su mayoría, bolsas de la compra de todos los colores) y la técnica utilizada el ganchillo XXL.  

Este año, Tejiendo la calle ha celebrado su cuarta edición y no deja de ganar adeptos del pueblo que quieren participar en él colaborando en la confección de nuevos parasoles. Al mismo tiempo, el número de espectadores foráneos (turistas) no ha dejado de aumentar, demostrando que a menudo, pequeñas acciones pueden lograr cambios significativos: de momento, Tejiendo la calle ya ha traspasado fronteras y ha sido seleccionado para el programa conjunto del Instituto Cervantes español y el Goethe alemán, Architectus Omnibus. De todos modos, tal y como su creadora ha indicado a los medios, Tejiendo la calle es un proyecto que no deja de crecer, que continúa vivo y abierto a todo el que quiera participar en él y por lo tanto, nadie sabe hasta dónde puede llegar.

Vale la pena destacar que estos parasoles de colores que adornan las calles de Valverde de la Vera,  poseen una triple función: la artística, que genera emociones y embellece las calles para goce y disfrute de los espectadores, la funcional, ya que durante el día, las piezas realizan la función de protectores solares y por la noche, llevan luces incorporadas, de manera que iluminan el camino que conduce la plaza del pueblo, centro principal de las fiestas; y la no menos importante, útil y enriquecedora para los vecinos, la función social, de terapia en común y cohesión. Este proyecto ha unido a las tejedoras, las ha reunido para charlar de sus cosas al tiempo que tejen con sus manos, las ha empujado a superarse, a trabajar y aprender en equipo, a aprender, a crear lazos entre distintas generaciones, a recuperar tradiciones casi perdidas, a sentirse reconocidas y orgullosas de ellas mismas y de su bonito pueblo. 


Una cosa está clara, los parasoles han llegado a Valverde de la Vera para quedarse: han coloreado el pueblo por dentro y por fuera, lo han llenado de vida, y no hay nada que pueda superar a un pueblo optimista, unido por un bien común.


dimecres, 22 d’octubre del 2014

Boa mistura: street art con sentimiento


Pasos de cebra con mensaje tipo "Perdona rápido, agradece lento" o "No hay imposibles, sólo improbables" o "Te comería a versos". Mensajes escritos en columnas, tipo "Respira el momento". Mensajes que embellecen aún más las playas. Lonas de colores que adornan un patio interior. Cúpulas que parecen paraguas brillantes. Fachadas coloreadas que cambian por completo la imagen de un pueblo. Suelos que se tiñen de todos los colores del arco iris. Bloques de pisos que se convierten en paleta de pintor.

¿Y quién está detrás de todo este fantàstico y emotivo street art?. Pues se trata de Boa Mistura, un equipo multidisciplinar, formado por arquitectos, ilustradores, diseñadores, etc, nacido en Madrid a finales de 2001, cuando se conocieron pintando graffitis por las calles de su ciudad. Y desde entonces, sus proyectos han visto la luz en Sudáfrica, Brasil, México, EE.UU, UK, Georgia, Argelia, Noruega, Reino Unido, Serbia o Panamá.

El término, "Boa Mistura”, viene del portugués “Buena Mezcla”, y con este nombre de grupo se hace referencia a la diversidad de formaciones y puntos de vista de cada uno de los componentes de este equipo de artistas. Con su trabajo, Boa Mistura pretende transformar la calle y los espacios públicos, creando vínculos entre las personas, y a mi parecer, lo están consiguiendo. ¿No opináis lo mismo?






















dilluns, 29 de setembre del 2014

Street art a Barcelona o l´art a l´abast de tothom

Ja fa molts anys que l´art va abandonar els museus, les galeries i les col.leccions privades i va envair els carrers: estic parlant de l´art als espais públic, al carrer i a l´abast de tothom. 

Perquè tot i que moltíssima gent entén per street art només les obres d´art íl.licites exposades a la via pública, el veritable significat d´aquesta expressió engloba tot l´art, lícit o il.lícit, desenvolupat als espais públics. Es tracta de l´art adaptant-se a les dimensions i a les formes dels espais urbans. Es tracta de l´art per a tothom: les obres són pensades per adaptar-se visualment als diferents formats dels espais públics i el fet de dissenyar l´art expressament per a un espai públic fa que l´audiència dels artistes es multipliqui considerablement, de manera que la gent del carrer es converteix en espectador directe de les seves obres, integrant l´art a la seva vida quotidiana, gaudint-lo en el seu dia a dia, al passejar per la ciutat, al sortir a comprar el pa o a l´anar i tornar de la feina.

Només us heu de recórrer els carrers de Barcelona i fixar-vos una mica per ser plenament conscient d´aquest fenomen, perquè la nostra ciutat és plena d´obres d´art al carrer, en la seva majoria pagades per les institucions. 

O si sou dels que preferiu tenir-ho tot lligat i saber què voleu veure abans de sortir a passejar, entreu a la web de l´Ajuntament i concretament a la secció "per temes" trobareu un enllaç al catàleg d´art públic a la ciutat: hi trobareu un total de 2.815 obres enregistrades.

Què, us animeu a fer un volt pel gran museu que és Barcelona?


dissabte, 16 d’agost del 2014

Águeda, San Francisco... Somiant en color






Ostres, com m´agraden aquestes fotos!. Quan les vaig veure em van cridar molt l´atenció, donen bon rollo i tenen un toc oníric que et convida a somiar, no?... I no, no són fotos dels carrers de Gràcia!. Són imatges d´una ciutat portuguesa, Águeda, als sud d´Oporto, Portugal, que al mes de juliol celebren el festival Agitagueda i amb aquest motiu van decorar els carrers amb aquests magnífics paraigües de colors. 

D´alguna manera, em recorden moltíssim a un anunci de la tele, de fa uns anys, que em deixava literalment clavada al sofà, mirant-lo hipnotitzada. M´atrapava amb la seva música, el seu moviment i tot aquell festival de colors... Us el penjo -l´anunci i el Making of-:





La cançó es diu Heartbeats de José González  (del seu àlbum Veneer). Per fer aquesta gravació es van llençar 250.000 boles de plàstic reals que anaven rebotan pels pujols de San Francisco. I aqui ve la següent curiositat: no he estat mai a San Francisco, però sovint he  somiat que vaig conduint un cotxe típic americà, un trasto vell d´aquells tan llargaruts,  pels carrers de San Francisco -que ja sabeu que tenen moltes pujades i baixades-. Arribo al final d´un carrer molt llarg que acaba just a dalt de tot del pujol més alt de la ciutat, aparco i em dirigeixo cap a una de les cases del carrer. I de sobte SE que aquella és la meva casa, sóc plenament conscient que visc allà. I de sobte me n´adono que això és IMPOSSIBLE, que jo no puc viure a San Francisco. I de sobte em desperto molt inquieta. I el somni acaba sempre en aquest punt.

El cas es que quan vaig veure l´anunci de Sony Bravia per primera vegada, no sabia que s´havia rodat a San Francisco, però em va enganxar des del primer segon. Casualitat? Misteri per resoldre? En una vida anterior vivia a San Francisco? Potser a l`època del terratrèmol?... Potser ultimament tinc massa temps lliure? jajaja

**pujols= colinas

dijous, 9 d’agost del 2012

Street art, graffiti o "hippies que pinten parets"?



Aquest baobab fantàstic és a Barcelona, a tocar del Mercat de Sant Antoni (exactament Urgell amb Floridablanca). Ocupa tota la façana d´aquest bloc de 4 pisos i el van dibuixar penjant-se amb cordes, sense utilitzar andamis. A la foto -feta amb el meu mòbil- no s´aprecia lo xulo que és, de debò... Jo considero que és street art.

Tothom que passa pel carrer, s´atura a mirar-ho, encuriosida. No deixa indiferent ningú. Crida l´atenció, la gent s´ho mira divertida i si duu la càmera al damunt, fa una foto. El bloc de pisos  esta okupat per La Carbonera, centre social okupat que organitza activitats gratuïtes pel veïnat i cedeix espais a qualsevol col.lectiu del barri que ho demani.

A sota us deixo una foto amb més qualitat - que no he fet jo- perquè veieu el dibuix amb més detall:



S´ho han currat, no? Si això fós Berlín, aquesta façana sortiria a les guies turístiques de la ciutat com a punt d´interés cultural, i tots aniríem a veure-ho i després diríem jo vaig estar aqui!!!