Dilluns
al vespre. Casa gairebé a les fosques i silenci absolut. Temps per mi!.
Em fico a la dutxa i ho omplo tot d´escuma de sabó de coco. Cada cop que oloro aquest sabó em donen ganes de beure´m l´ampolla sencera!. Surto, obro una mica la finestra i m´estiro a l llit. Que estrany tant silenci!
Després
obro la llum tènue de la tauleta, encenc una espelma de vainilla,
estiro el braç i agafo el llibre que estic llegint “Quisiera que algo bueno pasara por fin”. Em capbusso a
les pàgines
del llibre mentre menjo sobre l´edredò, sense que m’importi gens ni
mica que caiguin engrunes, unes ulleres de xocolata. Mummm. Al cap d´un
minuts ja no estic al planeta terra.
Passades
dues hores acabo el llibre. No esta malament. Acaba amb final feliç i dóna bon rollo. És una mica
tard ja
però abans de dormir surto al menjador a veure si m´he deixat algun
llum encès que sempre em passa. Fa moltíssima calor. Sento veus i surto
al balcó. Res. Uns nois que van cap a la platja. Em sec a l’esglaó a
prendre una mica la fresca. Sembla que no tinc
son tot i que ja són les 2.04 am del 31 de juliol. De sobte, veig un
estel fugaç que sembla que caigui sobre unes casetes de la muntanya que es veu al davant. Quina passada! Feia anys que no en veia cap i menys a la ciutat.
Em sento afortunada. Sé que és molt típic del realisme
màgic, però no ho puc evitar i crec sincerament que l´estel és un senyal que algú m´envia. Una picada d´ullet de la vida cap a
mi. Un senyal que em recorda que tot va bé. Que tot estarà bé.... I després d´aquests estel, encara em veig 7 o 8 més!
Em fico al llit pensant que sòc una persona amb sort i tinc l´agradable sensació que, malgrat que els canvis sempre fan por, el pas que acabo de donar a la meva vida tot just fa un mes és l´inici d´una nova etapa que per força serà millor. I amb aquest pensament m´adormo de seguida...
D´això que us explico fa un any. I he de dir que l´endemà, a la tele, el Molina va explicar que havia hagut una pluja d´estels que s´havia pogut veure clarament des de Barcelona.
I avui, 10 d´agost de 2013, llegeixo que esta previst que aquest cap de setmana es vegi una nova pluja d´estels, i no sé perquè però estic molt contenta -bé, si ho sé, però ho deixo per mi-. I penso que torna a ser un senyal i que aquest vespre o demà tinc una cita amb el firmament.
Doncs bé, per si us venen ganes de sortir aquest cap de setmana a veure els estels, us diré que la llum de la lluna, en fase creixent, no deslluirà l´espectacle d´estels fugaços perque es retirarà aviat i que lo millor per gaudir de l´observació nocturna d´aquest fenomen es buscar un lloc de cel ben negre, sense llums urbanes i amb un camp ampli de visibilitat. Els estels fugaços són petites partícules de pols de diferents mides -algunes més petites que un gra de sorra- que van deixant els cometes al llarg de la seva òrbita al voltant del sol. Penseu que estem parlant que es podrà veure, de mitja, una perseida per minut i un màxim de cent per hora a "l´hora punta" del fenómen, sobretot si mireu en direcció nordoest, cap a la constelació de Perseo. Imagineu quants desitjos podeu demanar???.
El fenomen de les perseides, que són restes del cometa 109P/Swift-Tuttle, es produeix cada any a mitjans d´agost, això vol dir que si no les veieu aquest cap de setmana, haureu d´esperar a l´any vinent. Així que vinga, no desaprofiteu l´ocasió i sortiu a veure el cel aquesta nit, o la nit de diumenge, o la de dilluns... però no us ho perdeu!
