Ha arribat la fi del Photoshop a la publicitat?

Darrerament estic fent un macro curs en el qual estic aprenent molt i entre les cosetes que he descobert està el Photoshop: una passada tots els retocs i miracles que es poden aconseguir amb aquest programa del paquet Adobe!.

Això si, una cosa és que utilitzant el Photoshop aconsegueixis uns dissenys fantàstics i unes imatges prodigioses i una altra de molt diferent és que s´utilitzi aquesta eina per manipular la realitat del cos humà i vendre al públic uns físics irreals de mides i corbes impossibles, per tal d´augmentar les vendes d´un producte: aquesta pràctica de retoc d´imatges fins a l´absurd és enganyosa, confón al consumidor, i crea un referent de bellesa i un arquetip - especialment femení- que en realitat ni existeix ni pot existir, a no ser que es recorri a la cirurgia plàstica.

Per això, davant de l´imparable augment de queixes i reclamacions per part d´associacions de consumidors i organitzacions de víctimes de desordres alimentaris, als EEUU s´està confeccionant un projecte de llei, conegut com Truth in Advertising Act, per a regular la utilització d´eines de retoc fotogràfic a l´hora de publicar imatges de models a qualsevol mitjà ja sigui diaris, revistes, en línia, per correu, catàlegs de col.leccions de roba, tanques publicitàries o autobusos.

Amb aquesta llei es pretén controlar la publicació d´imatges de models irreals que contradiuen la viabilitat anatòmica: dones estilitzades com Barbie però amb corbes exuberants, o amb separacions increïbles entre les cuixes -el famós thigh gap-, o amb cintures de vespa pròpia de les heroïnes dels còmics, o amb una pell de porcellana sense plecs ni "imperfeccions" o amb malucs dislocats, o amb braços tan prims i allargats que arriben als genolls de la model... a continuació alguns exemples, si més no, desconcertants:

Què us sembla aquest projecte de llei? Cal legislar per impedir aquest tipus de manipulació d´imatges? 

Evidentment no crec que s´hagi de prohibir l´ús de Photoshop perquè seria una llei d´aplicació complicada i plena d´excepcions, però si crec que, com a mínim, en el cas del retoc del físics de models, seria convenient - i èticament correcte- que els mitjans assenyalessin amb una etiqueta quines imatges han estat "retocades" i quines no. 

Així no ens sentiríem ni estafats, ni enganyats, ni pressionats per un fals arquetip de bellesa que està calant fons en la nostra societat i està fent molt de mal, sobretot entre els adolescents.

Las aventuras de Patricia

jaja ... Tots tenim un passat !

Balloon Fest !

Vols saber què passaria si un dia decidissis llençar de cop 1.400.000 globus sobre la teva ciutat? Doncs perquè et faci una idea, mira les imatges de la Ohio's Balloon Fest de la ciutat de Cleveland (Ohio) l´any 1986.

 

No us recorda, ni que sigui una miqueta, a l´anunci de Sony Bravia?

Canvi de paradigma: l´estabilitat perduda

A Setmana Santa, caigui en el mes que caigui, plou. Això és un fet -inexplicable o no- que es va repetint d´ençà que era petita. Ja quan anàvem de campaments de Setmana Santa, sabíem que ens plouria i la mare ens ho recordava a l´hora de fer les motxilles i preparar la roba, les capelines, les xiruques... Així doncs, això de ploure durant les vacances de Pasqua i que s´hagin de suspendre moltes processions arreu del territori ha esdevingut un clàssic - almenys és el que diu la gent quan torna del seu poble o la gent de les confraries, o els organitzadors de festes dels ajuntaments-. Però avui, després d´haver-me queixat pel mal temps i d´haver-me quedat a casa llegint un tros de diari que ahir vaig agafar d´un bar, descobreixo que és realment entendridor que sempre plogui a la Setmana Santa. M´explico.

Ho trobo entendridor perquè és una de les poques coses que s´han mantingut al llarg dels anys, dels meus anys. És allò d´estimar el que coneixes, perquè si. Per costum. I no és que jo sigui una persona tradicional que rebutgi els canvis de manera automàtica, però darrerament hi ha tantes coses que semblaven permanents que ja no ho són, que una comença a estar una mica perdudeta i amb moltes ganes de reubicar-se i aprendre les noves regles del joc.

Perquè és un fet que estem visquen una transformació global i en tots els àmbits: un canvi de paradigma, marcat principalment per una pèrdua. La pèrdua de l´estabilitat.

Si. Avui res no és estable i predomina la incertesa. L´estabilitat és un concepte obsolet que està desapareixent del nostre imaginari. Perquè el que abans era, ara ja no és. Perquè el que abans et servia, ja no et serveix. Perquè res no et garanteix res, i esforç no significa recompensa i treballar no significa ser valorat i tenir un salari fix i estimar no significa correspondència i estudiar no significa seguretat.

La classe mitjana ja no viu bé ni té esperança de millora a curt termini. Els que ja eren pobres, ara són pobres de solemnitat. I alguns rics, ara són més rics que mai. Les diferències socials creixen a passes gegants i això es tradueix en desigualtat i injustícia.

Però no us espanteu perquè crec que hi ha llum al final del túnel. És la llum dels que ja estan imaginant un nou món i una nova manera de fer les coses. És la llum dels que volen aprofitar el canvi de paradigma per fer les coses millors, per sortir-ne tots reforçats: que les coses ja no siguin com abans no vol dir que no puguin ser millors. Així que ha arribat el moment d´unir forces. Ens hem de reprogramar. Hem de vèncer pors. Hem de ser més creatius.

Us preguntareu, "però com?" i us diré que no ho sé. No tinc ni idea.

Però sóc de les que pensa que entregar els teus millors anys a una empresa, vendre la totalitat del teu temps, deixar-t´hi la salut, perdre´t la infància dels teus fills i no tenir temps ni de parlar tranquil.lament amb la teva parella, perquè l´empresari pel qual treballes es faci cada dia més ric i tu cada vegada més vell, més depenent i amb menys drets, és macabre. I cruel. És esclavisme modern, propi de pel.lis de ciència-ficció tipus Màtrix. I m´importa un colló de mico les estratègies empresarials per motivar el treballadors tipus 360º i coses per l´estil: que no us enganyin. Volen que sigueu més rentables. Estan comprant el vostre temps a un preu irrisori i quan les coses els vagin mal dades, és a dir, quan considerin que no tenen prou beneficis, us fotran al carrer sense miraments i sense importar els anys durant els quals els heu reportat beneficis ni les vegades que no vas atendre el teu fill malalt o als teus pares ja grans, per no faltar a la feina.  

I per això, encara no sé exactament com, però intento reprogramar-me per tenir una vida millor, gaudir de la meva gent i assaborir el meu temps finit.

Possiblement la clau sigui dedicar-nos a alguna cosa que ens faci sentir realitzats i recollir els fruit del nostre propi esforç. Possiblement la clau sigui perseguir el somni que una vegada vas tenir, perquè tothom té quelcom que el fa diferent i especial. L´objectiu no és fer-se ric sinó viure la teva pròpia vida amb dignitat. Així que millor deixem de malvendre el nostre temps. Siguem més solidaris, més emprenedors, més humans. Prioritzem allò que realment s´ha de prioritzar. 

Fa por i sembla difícil, però hem d´aprendre a caminar amb unes altres sabates. Hem d´aprendre a viure diferent - amb menys coses i amb més temps-.

Així que amb aquesta reflexió personal i intransferible, us deixo que acabeu tranquils les vacances de Setmana Santa, remullades com sempre, mentre segueixo intentant trobar la manera de reinventar-me a mi mateixa.

I potser, qui sap, la próxima Setmana Santa ja no plou i resulta que a tots ens sembla millor.

Celebració de la "Badalona Home Design" a Ca l´Arnús

Si ets de Badalona i t'agrada la decoració i l'interiorisme estàs de sort, perquè del 24 de maig al 15 de juny es celebrarà per primera vegada a la ciutat la Badalona Home Design

Serà una fira interessant perquè cadascuna de les empreses participants s'encarregaran de decorar una part de la casa nova de Ca l'Arnús, de manera que els visitants de la fira podran veure in situ les diferents propostes d'interiorisme. Amb aquesta original fórmula tots hi sortim guanyant: les empreses perquè es poden donar a conèixer, els visitants de la fira perquè poden gaudir d'una fira vivent i la ciutat perquè amb la celebració de la Home Design serà possible reformar part de l'edifici de Ca l´Arnús -gràcies a la col.laboració de les empreses patrocinadores-.

L'entorn on es celebrarà la Home Design no pot ser més encisador: el Parc de Can Solei i Ca l'Arnús és un espai verd únic a la ciutat de Badalona que té una extensió d’unes 11 hectàrees, de les quals 3 pertanyen al parc de Can Solei i 8 al parc de Ca l’Arnús. L'origen de Can Solei i Ca l'Arnús es remunta a una antiga finca agrícola documentada per primera vegada al 1565 a un arxiu del Marqués de Barberà.

Al 1859 Evarist Arnús, banquer destacat del segle XIX, inversor, filantrop i mecenes, amb un paper destacat a l'Exposició Universal de 1888, va adquirir 8 hectàrees de les 11 que tenia la finca agrícola, dividint-la així en Can Solei de Baix -actual parc de Can Solei- i Can Solei de Dalt -actual casa i parc de Ca l´Arnús-. Evarist Arnús va construir al seu terreny una casa d´estiueig amb piscina, envoltada de jardins i horts. El jardí té tots els elements propis dels jardins romàntics: vegetació frondosa -palmeres, pins, còculs, eucaliptus, plàtans, xiprers, bambús-, camins i diferents zones amb jocs d’aigua, grutes, ponts, illes i un llac central. Al costat de la casa hi trobem una estació metereològica dotada d'un calendari perpetu i instruments de mesura: aquesta estació estava originàriament al costat de l'antic Teatre Líric de Barcelona, fundat per Evarist Arnús, situat entre el Passeig de Gràcia i els carrers Pau Claris i Mallorca. Més tard, el fill d'E.Arnús va modificar la casa pairal afegint una escalinata i construint el castell de torre quadrada que hi ha encara al mig del parc.

Com a anècdota -no sé si positiva o negativa, això ho decidiu vosaltres- us diré que amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, l'Evarist Arnús va allotjar a casa seva durant dos dies a la família reial, de manera que la reina regent i el Rei Alfons XIII que aleshores tenia dos anys i mig, van fer nit a Ca l'Arnús de Badalona: com a testimoni d'aquesta visita reial, avui encara és possible trobar una cadena que voreja la casa, assenyalant així que allà hi va pernoctar un membre de la família reial.

Als anys seixanta l'Ajuntament va expropiar la part de Can Solei,  que finalment esdevingué parc públic el 1977, però val a dir que mentre havia estat propietat privada es podia passejar pels jardins i s'hi celebràvem concerts i espectacles varis en moments puntuals. I per fi, el 2003 va ser possible obrir al públic tot el conjunt: la unió definitiva de Can Solei i Ca l´Arnús es va aconseguir amb la creació d'un eix vertebrador que uneix tots els camins interiors del parc, i comunica la Riera de Canyadó amb el carrer Seu d´Urgell.

Paral.lelament a aquesta primera edició de la Badalona Home Design tindran lloc altres activitats destinades a amenitzar les visites a la fira, com ara conferències, tallers de restauració de mobles i recitals.

Així que ja ho sabeu, del 24 de maig al 15 de juny us esperem a la Badalona Home Design.

Veniu a veure´ns!

Home, sweet home... or not?

Ja ho he comentat alguna vegada que, de tant en tant, em llegeixo l´horòscop, ja sigui a les revistes de la pelu o als diaris de paper de tota la vida que fulleges esmorzant: no és que hi cregui cegament, però si l´horòscop del dia m´es favorable, doncs en fa certa gràcia -gràcia que evidentment s´evapora al cap d´uns segons, però que per un instant em fa somriure, confiada que em passaran "coses bones" al llarg del dia d´acord amb la predicció-.

I avui, precisament ara que m´estic mudant de casa, m´he trobat per casualitat una d´aquestes "cosetes" que et llegeixes per matar el temps i que resulta que t´acaben fent gràcia perquè et "prediu" precisament allò que tu volies escoltar.

M´explico. Segons els experts, la numerologia és una pseudociència o pràctica endevinatòria que utilitza els números per intentar establir una relació mística entre els nombres, els éssers vius i les forces físiques o espirituals. 

I segons la numerologia totes els habitatges tenen la seva pròpia vibració marcada pel número del seu portal, vibració que pot afectar positivament o negativament els habitants d´aquesta casa. I diuen que és bo conèixer aquest número per tal d´aprendre quines debilitats i quines fortaleses et poden afectar. Per obtenir el número de la teva casa només cal que facis la suma de tots els dígits fins que el resultat final sigui una numero d´una sola xifra.

Si us animeu a calcular el número màgic de vostra casa, podeu comprovar a continuació el seu significat:

Nº1: Els habitants d´aquesta llar es caracteritzen per ser líders innats i molt independents. Els agrada rebre visites però corren el risc de presumir massa, provocant l´enveja dels seus veïns així que hauran d´anar amb compte si no volen viure sempre entre xafarderies. Molt sovint tindran canvis de treball i augments d'ingressos.

Nº2: Lloc de moviment constant, dinamisme i jovialitat. Els habitants d´una casa amb nº 2 viuran en un ambient càlid i acollidor. Són excel·lents veïns i amics. Sabran arreglar-se-les perquè mai els falti de res.

Nº3: Alegria i optimisme és el que es viu en una llar amb nº 3. Els seus habitants seran persones de ment brillant i seguiran les normes i els valors morals al peu de la lletra. Sempre disposats a rebre i ajudar a la família. 

Nº4: Serà una llar que requerirà esforç i reparacions, perquè la vibració d'aquest nombre comporta molts desperfectes. Els seus habitants tindran discussions i estrès. Però amb esforç i dedicació, podran aconseguir l'equilibri.

Nº5: La diversió és la clau pels que habiten a una llar nº 5. Els agrada rebre amics, les festes, les converses i viure en un ambient divertit. Simptonitzaran amb tot tipus de persones. Són persones que estimen viatjar i tenir experiències noves, odien la rutina - que pot acabar sent el seu punt feble-.

Nº6: Unió perfecta, harmonia i pau és el que es respira en aquesta llar. Els que viuen en una casa nº 6 viuran sempre un gran romanç, l'amor serà la base d'aquesta llar: els problemes mai seran tan grans com per desarmar la unió existent. Són persones que estimen els nens i els agrada tenir una decoració acurada. El risc és que caiguin en l'egocentrisme, la qual cosa afebliria l'harmonia de la llar.

Nº7: Aquest nombre es relaciona amb el misteri. Els seus habitants tindran tendència per l´ocultisme i els misteris i la casa transmetrà aquesta sensació als que la visitin. Les persones d'aquesta llar seran creatives i talentoses però han de tenir cura de no caure en el tancament i l´aïllament. Han de procurar ventilar molt, ja que és una casa amb tendència a la humitat i foscor.

Nº8: Imatge i estatus són les paraules claus d' aquestes llars. Els que visquin aquí buscaran sempre tenir la imatge d'adinerats. Seran persones treballadores, molt ambicioses i molt tradicionals. Buscaran la sobrietat i han d´evitar caure en extrems o es tornaran freds i severs. Aquest és una llar on la higiene i l'ordre seran fonamentals.

Nº9: Aquesta llar és plena de generositat i franquesa. L´aspecte negatiu és que els seus habitants tendeixen a fer promeses que finalment no compliran: són persones que es mouen en cercles molt tancats. Si pertanys al seu cercle, seran molt solidaris però en cas contrari, oblidaran ràpidament els seus compromisos. Tendència a diluir els diners amb facilitat, desorganització i acumulació de coses innecessàries. 

Quin resultat us dóna? Us encaixa?... No us diré quin número m´ha sortit a mi, però si us diré que m´ha encaixat molt... i per un instant m´he posat mooooolt contenta amb la idea que en aquesta nova llar només m´esperen "coses bones". Així que ara si. Home sweet home !

Les Constel.lacions Familiars // Las Constelaciones Familiares

Les constel.lacions familiars són la teràpia alternativa de moda, però en què consisteixen exactament? Creieu que els nostres problemes tenen a veure amb els nostres avantpassats?.

Aquesta teràpia es basa en el reconeixement de l´existència de la transmissió de conflictes, preocupacions familiars, rols i conductes a través de les diferents generacions que componen una família, de manera que acaben determinant els problemes psicològics actuals del descendent - no estem parlant de transmissió genètica: estem parlant d´una mena de transmissió cultural, de sentiments, coneixements i hàbits-. 

Així doncs, segons la Teoria de les Constel.lacions Familiars, els membres d´una família estan influïts, sense saber-ho i a través de les diferents generacions, per un tipus de consciència comú que prima sobre la consciència individual. Per exemple, imaginem que una dona està permanentment enutjada amb el seu marit, sense motiu, perquè en realitat està transferint l´enuig de la seva àvia amb el seu avi. O un fill gran agafa la responsabilitat dels seus germans, fins i tot perjudicant-se així mateix, perquè està prenent el lloc del seu pare. O un nen que té un sentiment perenne d´abandonament -quan en realitat sempre ha estat estimat i abrigat pels seus pares- perquè ha heretat un sentiment que va experimentar la seva mare mentre estava embarassada d´ell.

Amb les constel.lacions familiars es pretén descobrir quina transmissió dels nostres avantpassats ens pot estar bloquejant en el present per tal d´identificar amb claredat aquest conflicte i resoldre´l: a la teràpia, els participants poden percebre els sentiments dels avantpassats a qui estan representant malgrat que no s´hagin conegut mai en persona i d´aquesta manera, es poden entendre els conflictes, delimitar la responsabilitat i aclarir assumptes pendents.

He de dir, però, que no hi ha cap evidència científica que avali els resultat de les constel.lacions familiars. Tot i així, sóc del parer que en aquesta vida hem d´agafar les coses que ens fan sentir bé i deixar anar les que ens generen malestar. De manera que si a tu, participar en una constel.lació familiar et fa sentir millor i t´ajuda a resoldre alguns problemes personals, doncs endavant. I si pel contrari, aquest tipus de teràpia no t´acaba de fer el pes o trobes que no encaixa amb tu, ni tens ganes de descobrir i remoure les teves arrels familiars, doncs res. No cal ni que ho intentis.

Perquè al final, com sempre, l´objectiu és sentir-se bé amb un mateix i és un mateix qui ha de decidir quines eines necessita per arribar a la seva pròpia zona màgica d´equilibri i benestar.

*******

Las constelaciones familiares son la terapia alternativa de moda, pero ¿en qué consisten exactamente? Creéis que nuestros problemas tienen que ver con nuestros antepasados​​? . 
Esta terapia se basa en el reconocimiento de la existencia de la transmisión de conflictos, preocupaciones familiares, roles y conductas a través de las distintas generaciones que componen una familia, de modo que acaban determinando los problemas psicológicos actuales del descendiente -no estamos hablando de transmisión genética: estamos hablando de transmisión cultural, de sentimientos, conocimientos y hábitos-.
 
Así pues, según la Teoría de las Constelaciones Familiares, los miembros de una familia están influidos, sin saberlo y a través de diferentes generaciones, por un tipo de conciencia común que prima sobre la conciencia individual. Por ejemplo, imaginemos que una mujer está permanentemente enojada con su marido sin motivo aparente, porque en realidad está transfiriendo el enojo de su abuela con su abuelo. O un hijo mayor se hace resposanble de sus hermanos, incluso perjudicándose a sí mismo, porque está ocupando el lugar de su padre. O un niño que tiene un sentimiento perenne de abandono -cuando en realidad siempre ha sido amado y arropado por sus padres- porque ha heredado un sentimiento negativo que experimentó su madre mientras estaba embarazada de él.

Con las constelaciones familiares se pretende descubrir qué transmisión de nuestros antepasados ​​nos puede estar bloqueando en el presente para identificar con claridad este conflicto y resolverlo: durante la terapia, los participantes pueden percibir los sentimientos de los antepasados ​​a quienes están representando aunque no se hayan conocido nunca en persona y de esta manera, pueden comprender el origen de los conflictos, delimitar la responsabilidad y aclarar asuntos pendientes.
 
Debo decir, sin embargo, que no hay ninguna evidencia científica que avale los resultados de las constelaciones familiares. Sin embargo, opino que en la vida debemos tomar las cosas que nos hacen sentir bien y dejar ir las que nos generan malestar. De modo que si a ti, participar en una constelación familiar te hace sentir mejor y te ayuda a resolver algunos problemas personales, pues adelante. Y si por el contrario, este tipo de terapia no te acaba de convencer o encuentras que no encaja contigo, ni tienes ganas de descubrir y remover tus raíces familiares, pues nada. No hace falta ni que lo intentes.

Porque al final, como siempre, el objetivo es sentirse bien con uno mismo y es  uno mismo quién debe decidir qué herramientas necesita para llegar a su propia zona mágica de equilibrio y bienestar.

Consells per a viure la vida

Ho he llegit avui a Internet i m´ha encantat.

Va dedicat a una nena petita, però a mi m´ha fet pensar en el Max. I en tu. I en mi. En les meves amigues i en els meus amics. En la meva família, en els nens de tot el món que un dia seran grans. En el temps que s´escapa. En les coses importants i en les que no ho han de ser mai. En el mar. En la vida.

Savis consells.

NO TE VENDAS

" Viaja, viaja sin descanso. Viaja sola y acompañada, en familia y enamorada (no existe nada mejor) viaja con amigos y también —por qué no, con un amante, viaja en primera pero también en apestosos trenes regionales. Tienes que conocer La Mamounia y ver caer el atardecer en la terraza del Fortuny, con un Bellini en la mano (yo me encargaré de esto). Viajar es la única cura (bueno, y unos cuantos libros) que he conocido contra la estupidez.

No acumules trastos, no tengas dos armarios, no pierdas el tiempo soñando con un vestidor. Sólo son cosas, no te definen. Y quizá esta sea la lección más difícil de aprender (a mi me costó toda una vida). Las cosas sólo son cosas: no tengas miedo a deshacerte de ellas, a lo único que has de tener miedo es a no acumular calambres.

No te midas, no dejes cosas por decir, saca la mierda —ya— de la alfombra. Aún no lo ves, pero la vida es jodidamente corta, un día medirás tu vida por las cosas que no hiciste. Ojalá te salgan las cuentas.

Paga tus deudas, aprende a decir no (es lo que diferencia a un tarugo de un Rey) recuerda siempre que nadie te debe nada. Sé fiel. A tu pareja, a tus valores, a tu gente y (también) a ti misma. Esa fidelidad inquebrantable es la única vía que yo he conocido para dormir bien por las noches. Y qué placer, qué importante es dormir bien por las noches.

Lo de la sangre —por mucho que a tu padre le fascine El Padrino, es una soberana gilipollez. Tu familia es tu gente, y tu gente son los que se partirían la cara por ti, en cualquier situación. Nada vale tanto como un buen amigo. Nada.

Bebe vino, aprende a comer, cocina para otros. Tienes que probar el rodaballo de Elkano, la cocina de Ángel León y la elegancia de Quique Dacosta; las locuras de David Muñoz y la esencialidad de Josean Alija. Caerte en los baches de Cádiz y recorrer las tabernas de la Calle Laurel, patear las calles de Lo Viejo en Donosti y fondear la ría de Vigo. Michel Bras en Laguiole, De Kas en Amsterdam, las tabernas de Shibuya y las barras en el Soho. Come, siempre que puedas, frente al mar. Todo es más fácil frente al mar.

Dedica tu vida a los animales. Cada minuto perdido con ellos valdrá un millón de veces más que muchas de las personas que habitarán tus días.

Es inevitable: la música será tu vida. Escucha lo que sea que escuches —no hagas caso a los carcas, pero haz hueco para Chet Baker, Coltrane, Morricone, Dylan, Miles Davis, Mozart y los Smiths. No hagas puto caso a los infelices que te digan (lo harán, créeme) que no hay que escuchar esto o lo otro. Si te emociona, me sirve.

El cine, el cine —ya lo sabes, fue el mejor diván que pudo tener tu padre: una sala oscura, el silencio, unos títulos de crédito. Las veremos juntos, pero aquí te dejo una letanía: Rojo, Amour, La última noche, Cuentos de la luna pálida de agosto, Chihiro, El Gatopardo, Fresas Salvajes, Nelly y el sr. Arnaud, Los Puentes de Madison, Dublineses, Hannah y sus hermanas, Dersu Uzala, El Río, Tierras de Penumbra, Big Fish, todo Wilder, todo Hitchcock, todo Pixar, todo Buñuel, todo Erice, todo Kubrick. Y claro, aquella pequeña obsesión de tu viejo.

Escribe, escribe sin descanso. No esperes un tema, ni una excusa ni un trabajo: sencillamente escribe. Créeme, todo es más fácil cuando lo ves sobre el papel. Lee hasta que se te caigan los párpados, no lo dejes cuando la vida te reclame horarios (lo hacen tantos…) que leer no sea un recuerdo de tu juventud, que sea una necesidad, una sed: No hay otro camino, y nunca lo hubo.

No es lo que miras, es cómo lo miras. Aprende a mirar. Y a mirar se aprende mirando: exposiciones, calles, vidas, cafés, lienzos, amaneceres y portazos. Un pequeño truco: cuatro ojos ven más que dos.

Aprende a sobrevivir pero que nunca sea suficiente: has de vivir.

Te van a hacer daño (es inevitable) pero te levantarás. Yo estaré ahí, ayudándote un millón de veces. No pretendo que no caigas, tan sólo que aprendas una lección —por pequeña que sea, tras cada caída. Esas lecciones serán tu tesoro.

Date entera.

Y por lo que más quieras, nunca te vendas."

Jesús Terrés 

aquí

PILLOW FIGHT BARCELONA 2014

Estàs molt empipat amb algú en concret i et vols desfogar? Vols deixar anar tota aquesta ràbia acumulada a causa de la feina o de l´atur, de l´estrès, els embussos, la manca de temps per a tu o la crisi?. O bé tens ganes de gresca, de passar-ho bé o de tornar a ser petita i reviure una d´aquelles batalletes que tant et feien riure a tu i als teus germans?. Doncs jo et diré a on i quan: dissabte 5 d´abril, a la Plaça Catalunya de BARCELONA es celebra la PILLOW FIGHT BCN.

Si vols participar a aquesta cinquena edició de la gran batalla de coixins a Barcelona, només cal que agafis el coixí més gran que tinguis a casa i t´acostis a Plaça Catalunya. Això si, el coixí no ha de tenir cremalleres - per evitar fer mal a ningú- i està prohibit donar coixinades a les persones que no duguin coixins.

I ja està... a gaudir com un nen petit!

 *******

¿Estás muy enfadado con alguien en concreto y te quieres desahogar? ¿Quieres soltar toda esa rabia acumulada a causa del trabajo o del paro, del estrés, los atascos, la falta de tiempo para ti o la crisis?. O bien tienes ganas de fiesta, de pasarlo bien o de volver a ser pequeñito y revivir una de esas batallitas que tanto te hacían reír a ti y a tus hermanos?. Pues yo te diré dónde y cuándo: sábado 5 de abril, en la Plaza Cataluña de Barcelona se celebra la PILLOW FIGHT BCN.

Si quieres participar en esta esta quinta edición de la gran batalla de almohadas en Barcelona, sólo tienes que coger el cojín más grande que tengas en casa y acercarte a la Plaza Cataluña. Eso si, la almohada no debe tener cremalleras - para evitar hacer daño a nadie - y está prohibido dar "cojinazos" a las personas que no lleven almohadas.

Y ya está... A disfrutar como un niño! 

Oxitocina, l´hormona de l´amor !

L´oxitocina, coneguda popularment com a "hormona de l´amor" és una hormona present en els mamífers que actua com a neurotransmissor. El seu paper en el cervell humà està relacionat directament amb els lligams afectius i el reconeixement social -que dóna lloc a sentiments d´estimació, unió, confiança i connexió entre les persones-. En el cas de les dones, l´oxitocina s´allibera durant el part, facilitant el naixement del nadó, i després, amb l´estimulació dels mugrons, facilitant l´alletament. Però a més a més, tant en les dones com en els homes, l´oxitocina s´allibera durant l´orgasme. 

El nivell d´oxitocina al cos depèn doncs de moltes variables: segons la genètica, el tipus de vida que dugui una persona, els seus hàbits -fer esport, una vida sexual plena i menjar xocolata augmenten el nivell d´oxitocina- o el moment vital que estigui travessant. Però a més a més, tenir un alt nivell d´oxitocina, fomenta certes conductes que generen més oxitocina i ens fan trobar millor - és a dir, indirectament, l´oxitocina genera oxitocina-.

A mesura que avancen els estudis sobre aquesta hormona se n´han desvetllat fantàstiques propietats:

• Un alt nivell d´oxitocina et fa confiar més en els altres, a l´hora que millora la confiança en un mateix i combat la timidesa.

• Un bon nivell d´oxitocina en els homes, fomenta el bon record pel que fa a l´afecte de les seves mares durant la infància. I a més, els homes amb un nivell més alt d´oxitocina són més fidels i troben més atractives a les seves parelles.

• L´oxitocina té un paper molt important en el reconeixement facial dels altres -ens permet recordar millor o pitjor els trets facials dels nostres coneguts i/o familiars)-.

• Durant l´embaràs, les dones sintetitzen grans quantitats d´oxitocina, coneguda també com a hormona de l´afecció:  els nadons, en néixer, també tenen un alt nivell d´oxitocina i això reforça el lligam entre mare i fill -aquell vincle especial que uneix mare i fill-.

•  Sembla que les dones amb un nivell més alt d´oxitocina es divorcien menys (a veure, no cal ser Einstein, si l´oxitocina s´allibera durant l´orgasme i una dona té  un nivell alt d´oxitocina, voldrà dir que té una vida sexual satisfactòria i per tant, l´índex de divorci serà més baix en el cas d´aquestes dones, no?)

Això fa pensar als experts que aquesta "hormona del bon rotllo" podria  ajudar a pal.liar els efectes d´algunes malalties. Per exemple, estudien si es viable utilitzar-la com a tractament per a l´anorèxia nerviosa o per a controlar addiccions a diferents drogues, ja que l´oxitocina redueix la sensació de plaer resultant de prendre drogues i disminueix la sensació d´estrès (fins i tot, sembla que el comportament addictiu podria respondre a un baix nivell d´oxitocina durant la primera infància).