diumenge, 3 d’agost del 2014

Le Mont-Saint-Michel




"El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia (França)". Aquesta seria una primera definició. Però s´han oblidat de citar la màgia del lloc.  

La ubicació on està construït el poble i l´abadia és senzillament espectacular: des que vaig veure una foto, vaig saber que ho havia de veure en persona, i un cop hi vaig ser-hi, he de dir que una vegada més, la realitat va superar qualsevol imatge que havia vist prèviament, perquè Mont Saint Michel es troba sobre una illa de granit situada al bell mig d´una immensa badia banyada per fortes marees, desafiant el pas dels segles: un entorn natural de bruna, boira, alta i baixa mar, que et convida a somiar i a imaginar com era viure aquí abans. 

A les imatges de Mont Saint Michel no es pot copsar ni l´ambient, ni la llum, ni la brisa marina, és clar. Ni tampoc et poden transmetre l´emoció que sents la primera vegada que veus la silueta de l´illa retallada sobre l´horitzó -que et transporta directament als contes de fades i a l´edat Mitjana-. Ni l´encant dels seus carrerons, ni de les seves pendents de llambordes arrodonides erosionades pel pas del temps, ni de l´olor de crêpe que sura a l´ambient. El poble està protegit per unes muralles que daten dels segles XII i XV i té un gran nombre d´edificis classificats com a monuments històrics, petits museus, restaurants acollidors i petits comerços. Hi ha també jardins i miradors des d´on les vistes al mar són brutals. I al cim, l´abadia. 

Ara fa poc he vist Malèfica i em vaig recordar de Mont Saint Michel. I el mateix em va passar amb la sèrie Once Upon a time -quan sortien els castells dels diferents regnes-. Vaig visitar aquest lloc idíl.lic enamorada i suposo que això influeix, però a banda de com era jo en aquells moments, aquesta illa rocosa, unida a la terra per un sorral només quan hi ha marea baixa, i considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, té molt encant. Sobretot pel tema de les marees.


Penseu que les marees -fins a 15 metres d´alçada, dos cops al dia- van fer d´aquesta illa una fortalesa inexpugnable, perquè el mar es retirava a gran velocitat una desena de metres i després tornava amb la mateixa velocitat i només es podia accedir a l´illa per via terrestre, quan la marea era baixa, i per via marítima, quan la marea era alta.

Avui en dia però, s´hi pot accedir per una carretera i deixar el cotxe en un aparcament proper -construccions que resten encant al lloc-. I l´illot només queda envoltat per l´aigua del mar durant les grans marees de l´equinocci, és a dir, 53 dies cada any i només durant unes hores. Per sort però, per resoldre la desafortunada intervenció de la mà de l´home i retornar Mont Saint Michel al seu estat natural, el 2005 es van començar unes obres de rehabilitació de la badía, que inclouen construir una nova presa, desarenat i eliminació de la carretera i l´aparcament, que permetran que el 2015, el Mont Saint Michel torni a ser una illa

Així que jo hi penso tornar algun dia amb el Max perquè flipi!.







2 comentaris :

  1. Hola Pat, és un lloc molt pintoresc, qué maco! jo hi vaig estar a punt d'anar fa anys i per qüestions de temps, vaig haver de canviar la ruta prevista, m'acabes de recordar que ho tinc pendent.. merci per compartir, amb el teu permís, et segueixo, salut!

    ResponElimina
  2. Doncs si Gemma, has d'anar-hi i despertar de "las tinieblas" definitivament, val? Ara jo també et segueixo! Gràcies per comentar!

    ResponElimina