Le Mont-Saint-Michel

"El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia (França)". Aquesta seria una primera definició. Però s´han oblidat de citar la màgia del lloc.  

La ubicació on està construït el poble i l´abadia és senzillament espectacular: des que vaig veure una foto, vaig saber que ho havia de veure en persona, i un cop hi vaig ser-hi, he de dir que una vegada més, la realitat va superar qualsevol imatge que havia vist prèviament, perquè Mont Saint Michel es troba sobre una illa de granit situada al bell mig d´una immensa badia banyada per fortes marees, desafiant el pas dels segles: un entorn natural de bruna, boira, alta i baixa mar, que et convida a somiar i a imaginar com era viure aquí abans. 

A les imatges de Mont Saint Michel no es pot copsar ni l´ambient, ni la llum, ni la brisa marina, és clar. Ni tampoc et poden transmetre l´emoció que sents la primera vegada que veus la silueta de l´illa retallada sobre l´horitzó -que et transporta directament als contes de fades i a l´edat Mitjana-. Ni l´encant dels seus carrerons, ni de les seves pendents de llambordes arrodonides erosionades pel pas del temps, ni de l´olor de crêpe que sura a l´ambient. El poble està protegit per unes muralles que daten dels segles XII i XV i té un gran nombre d´edificis classificats com a monuments històrics, petits museus, restaurants acollidors i petits comerços. Hi ha també jardins i miradors des d´on les vistes al mar són brutals. I al cim, l´abadia. 

Ara fa poc he vist Malèfica i em vaig recordar de Mont Saint Michel. I el mateix em va passar amb la sèrie Once Upon a time -quan sortien els castells dels diferents regnes-. Vaig visitar aquest lloc idíl.lic enamorada i suposo que això influeix, però a banda de com era jo en aquells moments, aquesta illa rocosa, unida a la terra per un sorral només quan hi ha marea baixa, i considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, té molt encant. Sobretot pel tema de les marees.


Penseu que les marees -fins a 15 metres d´alçada, dos cops al dia- van fer d´aquesta illa una fortalesa inexpugnable, perquè el mar es retirava a gran velocitat una desena de metres i després tornava amb la mateixa velocitat i només es podia accedir a l´illa per via terrestre, quan la marea era baixa, i per via marítima, quan la marea era alta.

Avui en dia però, s´hi pot accedir per una carretera i deixar el cotxe en un aparcament proper -construccions que resten encant al lloc-. I l´illot només queda envoltat per l´aigua del mar durant les grans marees de l´equinocci, és a dir, 53 dies cada any i només durant unes hores. Per sort però, per resoldre la desafortunada intervenció de la mà de l´home i retornar Mont Saint Michel al seu estat natural, el 2005 es van començar unes obres de rehabilitació de la badía, que inclouen construir una nova presa, desarenat i eliminació de la carretera i l´aparcament, que permetran que el 2015, el Mont Saint Michel torni a ser una illa

Així que jo hi penso tornar algun dia amb el Max perquè flipi!.