Segons Maya Angelou es pot descobrir moltes coses sobre una persona fixant-te en com s´enfronta a aquestes tres situacions: la pèrdua de l´equipatge, un dia de pluja i una tira de llumets de Nadal ben enredada.
Doncs bé, a mi que plogui de sobte no en fa res. Fins i tot diria que, si no fa massa fred, m´agrada mullar-me els cabells sota la pluja o córrer sota l´aigua sabent que per molt que corri em mullaré sencera perquè cau un xàfec dels de veritat.
Amb la tira de llumets de Nadal súper enredada ja no m´hi trobaria tan a gust però bé, en principi, m´agrada com queden les llumetes a casa i sé que al Max li encanten, així que penso que tindria prou paciència per asseure´m tranquil.lament a desenredar l´embolic.
Ara bé. Amb la pèrdua de la maleta no puc. Ho sento però no. No vull ni imaginar-ne arribar de vacances a un país llunyà i veure que m´han perdut la maleta o tornar a casa sense ella. No em faig a la idea. I suposo que el meu problema és que tinc certa conducta d´afecció, en castellà "apego", per la propietat i les coses físiques -així que ja us podeu imaginar com em sentiria si per exemple algú m´entrés a casa i em robés les meves coses personals-.
L´afecció desmesurada i l´instint de la propietat que sentim per algunes coses, algunes situacions o algunes persones és un problema greu que sovint ens fa restar aturats i ens impedeix avançar i evolucionar. Entenem per afecció desmesurada una vinculació afectiva intensa i, que no toca, per algunes coses materials, per algunes situacions que no ens convenen - o potser ara si ens convenen però no han de ser el nostre model a seguir tota la vida i per tant no cal que ens aferrem a elles per sempre més- o per persones, que no s´ho mereixen - per exemple gent que no et valora o no et tracta bé- o gent que si s´ho mereix, però a qui has de deixar anar -per exemple una mare que monopolitza el seu fill i no el deixa fer la seva vida o a l´inrevés, un fill adult que encara viu sota les faldilles de la mare-.
Com a tot, la gravetat del problema depèn del grau d´afecció -hi ha graus d´afecció normals, sans, bàsics i innats en l´home i d´altres desmesurats, extrems, que s´han convertit en mals hàbits i no som capaços de deixar-los anar-, però sigui com sigui, fa temps que intento superar aquesta feblesa meva i m´entreno per viure el moment, l´instant, el present, sense preocupar-me si les coses són meves, si ho van ser o si ho seguiran sent. Per nassos, he après que es pot viure sense tants parells de sabates o sense acumular trastos vells inservibles a sota el llit, d´aquells que fa anys que ni et mires però que no gosses llençar-los, i que no són res més que un cementiri de records, uns quants objectes materials que et mantenen ancorat en el passat.
Superar l´afecció desmesurada per algú o per quelcom, implica fer net, deixar de tenir angoixa pel futur i melàngia pel passat. Implica acceptació, amor propi i amor als altres, generositat, aprendre dels errors i perdonar-te´ls.
Així que deixa´t portar a un lloc millor, abandona les carregues innecessàries. Sigues més lliure...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada