Ets una persona amb sentit de
l´humor, rius sovint i xerres molt. Quan estàs en un entorn familiar,
amb un grup d´amics fent un vermut, o a un dinar amb companys de la
feina, et sents molt còmode, segura i relaxada.
Però què passa quan no “controles” l´entorn? Què passa quan per exemple et trobes a
una persona coneguda a un lloc que no esperaves?
En un primer moment fins i tot penses a amagar-te, però ja t´ha
vist així que aquest opció no és viable.
I allà el tens. Plantat al teu davant i tu no saps què dir. Et trobes
molt incòmode dins la teva pròpia pell, no esperaves trobar aquesta
persona aquí i tot i que no estàs fent res dolent, no actues
amb normalitat. I quan més conscient ets de la teva incomoditat, més et cremen les galtes, més et suen les mans i mes tonteries ets capaç de dir. Per què et passa això? Per què aquesta vergonyeta incòmode? Perquè ets TÍMIDA - tot i que hi ha gent que et coneix i no s´ho creu-.
La timidesa és un estat anímic. Una
sensació de malestar psicològic que experimenta una persona quan es veu
exposada a determinades situacions socials i que es basa en un excés
d´atenció als propis pensaments, sentiments
i reaccions físiques. Val a dir que en major o menor grau, tots
experimentem certa incertesa, ansietat i inseguretat a l´hora de
conèixer gent, parlar en públic o visitar un lloc que no és el nostre espai habitual: pots ser que ens sentim fora de lloc, que
ens suïn les mans, que ens tremoli lleugerament la veu, que ens
ruboritzem... El normal, però, és que un cop trencat el gel, aquestes
situacions socials ens semblin suportables i fins i tot, agradables -si no es així la timidesa pot
derivar en un problema més greu, com ara la fòbia social-.
Però per què ens sentim així? A
part de ser un tret que pot format part de la nostra personalitat, hi ha
altres factors que faciliten l´aparició d´aquest malestar com ara el
desig que tenim de ser positivament valorats i
la por que sentim davant el rebuig social: no sabem si resultarem prou
competents, prou valuosos o prou atractius pels demés i això ens
preocupa massa –una vegada més, allò de voler agradar sempre resulta
nociu-. A
més, amb aquesta inseguretat, estem provocant l´efecte peix que es mossega la
cua: no estem prou segurs de valdre i ens autosabotegem. Crec que no
valc, transmeto imatge
que no valc, la gent percep que no valc, jo noto el que pensen els
demés i al final m´auto-convenço que tenia raó, i que definitivament, no
valc. Així que trenca aquest cercle i surt de la roda!. Comença a ser espontani i a ser tu mateix sense aturar-te a analitzar cadascuna de les teves reaccions.
Per valorar si ets poc o molt tímid et diré que hi ha unes habilitats socials mínimes que tots hauríem de saber afrontar sense patir i sense ruboritzar-nos:
- Iniciar i mantenir converses.
- Parlar en públic
- Expressar amor, afecte o que alguna cosa ens agrada
- Demanar favors
- Rebutjar peticions
- Fer compliments
- Acceptar compliments
- Expressar en veu alta les nostres opinions personals
- Expressió justificada d´una molèstia
- Disculpar-se o admetre ignorància
- Petició de canvis a la conducta de l´altre
- Entomar crítiques
Que tingueu certa dificultat en una o dues d´aquestes habilitats entra dins la "normalitat", però si teniu dificultats per dur a terme la majoria d´elles -jo n´he comptat unes quantes que em costen-, aleshores el problema és més greu: sou massa o bastant tímids!
Però no us amoïneu que tot és pot arreglar... La timidesa és un estat anímic i com a tal, es pot modificar, només és qüestió d´esforçar-se i treballar els punts dèbils - fins i tot hi ha cursos per millorar les nostres habilitats socials-, tot i que per superar-ho potser hi hauria prou amb deixar d´autocensurar-te, saber-te únic i acceptar que no ets infal·lible ni pots agradar a tothom.
I com a cònsol us diré que la història és plena de tímids famosos que vam triomfar als seus respectius camps: Borges, Hitchcock, Agatha Christie, Marilyn Monroe, Nietzsche, Marx, Einstein ... i que els tímids són més sensibles, més observadors i es fixen en més detalls que la resta dels mortals perquè esta comprovat científicament que les persones introvertides tenen una major activitat cerebral, analitzen la informació més profundament, reflexionen més temps abans de prendre una decisió i són més creatius. I encara més. La majoria d´homes troben molt sexy que una dona es ruboritzi... Així dóna gust ser tímida a que si?
