Vermut & friends

Diumenge al migdia. Vinc de fer el vermut amb unes amigues i m´han quedat claríssimes unes quantes cosetes. 

Com ara que Barcelona és una ciutat plena de terrasses amb encant i que trigaràs anys a conèixer-les totes. 

O que beure una cervesa ben fresqueta sentadeta al solet és un luxe low cost que  hauríem de practicar més sovint i a ser possible en companyia -allò de mediterràneament-.

M´ha quedat  clar que aquest octubre és diferent d´altres octubres. Potser perquè tinc més temps. O perquè miro més endins i això m´està fent canviar la mirada. O perquè fa un solet tan agradable que ho il.lumina tot. 

Com a toc frívol diré que també he observat que estan de moda els serrells -flecos para los amigos- tipus cowboys i oest americà. I que es porten a les botes, a les bosses, a les samarretes, a les jaquetes i a tot arreu -ho anoto doncs per la meva shopping wish list-.

Però sobretot he vist clar que les meves amigues són unes dones imperfectes súper perfectes. Lluitadores. Úniques. I m´encanten. I quan parlo amb elles sembla que els problemes ja no són tan greus i acabo rient si o si, perquè la vida és xula, malgrat algunes coses i algunes persones. Perquè les dones comuniquem més i millor. Amb menys paraules i més gestos. Amb mirades. Amb empatia. I escoltem més. I cuidem més als altres. I som més solidàries, més tol.lerants, més obertes, més humanes i més properes. I jo tinc la sort d´estar envoltada de dones reversibles -maques per dins i maques per fora-.

Així que us recomano que practiqueu el vermut & friends diumenge al matí, perquè, evidentment, no se´t solucionaran tots els problemes, però segur, segur que tornes a casa una mica més lleugera. Més contenta. Més somrient.