Happy new year 2014

Us ho desitjo tot: lo bo i lo millor per al nou any!!!. 

I com sigui que atraiem allò que pensem i allò que desitjem, no penso parar de desitjar coses bones per a tothom, així que prepareu-vos a tenir un molt bon any.

I no només això. De regal aquesta frase perquè hi penseu aquests dies: "Si vols canviar lo visible, abans hauràs de transformar lo invisible". I en això estic. En canviar les arrels per obtenir millors fruits. En canviar lo de dins. En canviar tot allò que no es veu però que no em deixa avançar cap a on vull arribar.

I no. No m´he tornat boja, ni mística, ni he entrat a una secta. Senzillament vull posar en pràctica unes quantes coses que llegeixo i unes quantes coses que m´expliquen, deixant enrera les coses velles que pesen més del compte i recollint-ne de noves. M´explico millor: penseu que la vostra actual situació sentimental és un resultat. O que els numeros vermells -o no- del vostre compte bancari són un resultat. I el teu pes, el teu humor, la relació amb la teva família o el teu numero d´amics. Tot són resultats. Així que si aquests resultats no t´agraden, cal que t´aturis i pensis QUÈ podries canviar al teu interior avui mateix per a canviar els resultats que estas obtenint -i que no t´agraden-.

I aquest és el meu propòsit personal per al nou any: transformar lo invisible per canviar lo visible. Tot i que he de dir que explicar-ho és una cosa i posar-lo en pràctica una altra, perque resulta que transformar lo invisible no és fàcil, has de posar de la teva part perquè és un procés lent i de vegades doloròs, però confio -molt i molt- que a la llarga els resultats seran els que jo vull. 

Així que ja està. S´ha acabat aquest any. Adéu 2013. I benvingut el nou any 2014 ple de prosperitat!!!

It ´s only Christmas...

  

Ineludible del tot. Demà és Nadal. 

I com tot en aquest món, el Nadal té la seva cort de fidels seguidors i la seva cort de lleials detractors. I potser a tu et passa com a mi, que ni ase ni bèstia i al llarg dels anys, de vegades t´han agradat molt aquestes festes i de vegades, gens ni mica. I això per què?. Ja t´ho diré. 

Perquè de vegades, per motius personals -com pot ser una ruptura sentimental, una separació, una malaltia greu, un trasllat a una altra ciutat, una mort, una mala situació econòmica- no tens humor ni ganes d´asseure´t a dinar amb la família, però tot i així, s´espera que ho facis. S´espera que  et reuneixis amb ells i posis la teva millor cara. I si no ho fas, tu mateix et sents fatal, ells se senten ofesos i la teva vida es converteix en el tema principal de la sobretaula. 

No ens agrada el Nadal quan estem sols -literalment sols- o bé quan ens sentim sols -perquè estem envoltats de gent però no hi ha aquella persona o persones especials que voldries que hi fossin-. Tampoc ens agrada el Nadal perquè és una època que convida a la melangia, a las nostàlgia del temps passat, a l´evocació de la infantesa i a reviure aquella il.lusió i aquella innocència que senties de nen i que ja mai tornarà. Et recordes a tu mateix la nit de Reis, quan et costava agafar la són perquè estaves impacient, desitjant que ja fos de dia, i ni de  lluny podies imaginar que la vida seria així - tot i que no l´he inventat jo- i que els Reis d´Orient no existien.

La nostàlgia del temps passat, les persones que ja no hi són, els que no tenen salut i es troben malament, les distàncies físiques que de vegades separen la gent que s´estima, la manca absoluta de diners per destinar a aquestes festes, les situacions personals tristes, les ganes de trencar amb tot, els conflictes sense resoldre, la soledat real quan no tens ningú amb qui celebrar les festes... Aquesta és la realitat d´un munt de persones quan arriba el Nadal. Realitat  que contrasta amb els carrers plens de llums, els arbres de Nadal, els anuncis de la tele, la pila de regals que adornen els aparadors, l´alegria desbordant dels nens que esperen que la màgia nadalenca duri molts dies, les ofertes de cava, torrons i marisc als supermercats, les nadales i les festes a l´escola. 

Per això, alguns dels que tenen fills petits fan un gran esforç per estar a l´alçada i fingeixen un esperit nadalenc que no senten. D´altres, els que s´ho poden permetre, marxen de viatge a passar les festes de Nadal fora. Altres es reuneixen amb amics, només amb amics, renunciant a retrobar-se amb una família amb la qual no s´entenen.  D´altres ploren d´amagades i d´altres es deixen dur i quan estan sols tanquen els ulls pregant en silenci que aquests dies passin ràpids.

Sigui com sigui, el Nadal no dura tota la vida: el 7 de gener s´acaba. I per això, el millor que pots fer per sobreviure a aquest tsunami nadalenc és prendre-t´ho amb filosofia. Pensa que aviat passarà. Surt. Airejat. No et fiquis al llit ni et tanquis a casa. No t´ho aconsello. Al contrari, el que hauries de fer aquests dies és lluir la teva millor cara i el teu millor vestit - ni que sigui per desitjar bon nadal als veïns de l´escala-.

Estic convençuda que atraiem allò que pensem. Així que no deixis que et venci la tristesa ni el desànim. Somriu. Sigues optimista. Valora el que si que tens i oblida´t del que no tens. I si no hi ha ningú amb qui celebrar res, celebra-ho amb tu mateix, que sempre seràs el millor dels teus convidats. I arregla´t. Dona´t un caprici - el que sigui que et puguis permetre-. Escolta música. Passeja. Llegeix... Aviat hauran passat les festes i potser, només potser, resultarà que no han estat tan malament.

***********

Blue Jasmine

Doncs ja està. Ja he vist la darrera pel.lícula de Woody Allen, Blue Jasmine. 

L´argument suposo que ja el coneixeu o l´intuïu pels tràilers que surten a la tele: la Jasmine -interpretada per la Cate Blanchett- és una dona amb molt glamour, guapa, rosa i molt rica de l´alta societat  novaiorquesa que de sobte es troba sense marit, sense casa i sense diners. I és aleshores quan decideix marxar a viure una temporada amb la seva germana Ginger que viu a San Francisco. La germana és una dona treballadora, separada i amb dos fills que esta refent la seva vida amb una nova parella. Mentrestant, la Jasmine, enganxada als antidepressius i als còctels de pastilles vàries, està travessant el pitjor moment de la seva vida malgrat els seus intents de sobreviure per seguir endavant.

I pel que fa a la meva opinió us he de dir que la pel.lícula em sembla molt bona. Però és dramàtica i et deixa un regust amargant -o potser és que jo no tenia el dia-. El cas és que hi ha molts moments que la protagonista aconsegueix que la seva angoixa i el seu patiment traspassin la pantalla, transmetent el seu malestar vital i tocant-te la fibra.

I no parlem del final. Trist. Tot i que suposo que no hi havia una altra manera d´acabar la història. Perquè de vegades, qui la fa, SI la paga.

******

Pues ya está . Ya he visto la última película de Woody Allen, Blue Jasmine.

El argumento supongo que ya lo conocéis o lo intuís por los trailers que aparecen en la tele: Jasmine -papel interpretado majestuosamente por Cate Blanchett- es una glamurosa, guapa, rubia y rica de la alta sociedad neoyorquina que de repente se encuentra sin marido, sin casa y sin dinero. Y es entonces cuando decide irse a vivir una temporada con su hermana Ginger que vive en San Francisco . La hermana es una mujer trabajadora, separada y con dos hijos que esta rehaciendo su vida con una nueva pareja. Mientrastanto, Jasmine, enganchada a los antidepresivos y los cocktails de pastillas, está atravesando el peor momento de su vida a pesar de todos sus fallidos intentos por sobrevivir y salir adelante.

Y en cuanto a mi opinión tengo que decir que la película me parece muy buena. Pero es dramática y te deja un sabor amargo -o quizás es que yo no tenía el día-. El caso es que hay muchos momentos que la protagonista logra que su angustia y su sufrimiento traspasen la pantalla, transmitiendo su malestar vital y tocándonos la fibra.

Y no hablemos del final. Triste. Aunque supongo que no había otra manera de terminar la historia. Porque a veces, quién la hace, SI la paga.

Overworking

  

 

Imagina´t que t´has fet gran. I que tens un fill. O dos. El cas és que un d´ells, el gran, ja té 24 anys, ha acabat els estudis universitaris i ha trobat una feina a una agència de publicitat. 

Tota la família us sentiu molt orgullosos d´ell, per haver trobat aquesta primera feina, tot i que des del començament us adoneu que treballa moltes hores. Potser massa i tot. Però acabeu pensant que això és lo habitual si vols aprendre una professió i promocionar-te a l´empresa, i li traieu importància al tema. I quan advertiu que gairebé no veieu el vostre fill i que només teniu contacte amb ell només a través del mòbil i de les xarxes socials, penseu que potser n´està fent un gra massa, però com que és jove, fort i aquesta dedicació a la feina és "provisional" fins que es faci seu el lloc de treball, calleu. 

Fins que un dia llegiu al seu twitter un missatge semblant a "porto 30 hores treballant i encara segueixo amb forces".  I ja està. Aquest és el seu darrer missatge a les xarxes socials. I a la vida. Perquè l´endemà els seus companys el troben mort a l´oficina, al davant del seu ordinador. Un podeu imaginar un malson així?. Podeu imaginar quelcom més terrible i més absurd que morir per esgotament laboral en ple segle XXI?.

Doncs aquest malson ja és una realitat.  

Mita Diran era una jove publicista que treballava a la filial d´Indonèsia de l´agència Young&Rubicam i després de publicar un missatge al seu twitter dient que duia 30 hores seguides treballant, va ser trobada morta pels seus companys d´oficina, al davant del seu ordinador. Pel que sembla la noia s´havia queixat reiteradament de l´excés de treball i fins i tot havia publicat al seu blog una entrada amb el títol "Una súplica oberta" a la que comentava com es sentia després d´haver treballat vuit dies seguits sense parar.

Com a causes de la seva mort s´han citat l´overworking -esgotament per excés de treball- combinat amb consum de begudes energètiques i cafeïna. Però aquest cas no és un cas aïllat.

Al Japó ja està reconegut l´estrès laboral com a causa de defunció: es calcula que anualment moren més d´un centenar de treballadors per aquests motius -els denominats karoshi- i es relaciona l´estrès laboral amb els atacs de cor sobtats i els vessaments cerebrals. El fenomen també està arribant a Europa on ens va sobtar la mort d´un jove londinenc de 21 anys que treballava com a becari a una sucursal del Bank of America Merrill Lynch i que va morir després de treballar durant 72 hores seguides. La premsa britànica va assenyalar que el jove estava sotmès a molta pressió per aconseguir els objectius que li havia demanat la seva empresa. Tot i que la majoria de casos d´overworking s´estan enregistrant als països asiàtics i especialment a la Xina, on es calcula que aquest fenomen es cobra 600.000 vides a l´any, sobretot entre els joves amb professions lliberals ja que per mantenir la seva política de producció a baix cost es veuen obligats a augmentar el nivell d´exigència i les hores de treball.

Un estudi recent del Institut Nacional de la Salut del Regne Unit determina que els símptomes relacionats amb l´ansietat laboral augmenten les taxes de mortalitat, no només per infart, sinó també per moltes altres causes. Penseu que la mort d´aquests joves esdevé no només a causa de l´estrès sinó també a causa d una combinació d´actituds secundàries associades a l´esgotament laboral com ara l´increment de consum d´alcohol, de tabac, de begudes energètiques i cafeïna, aliments poc saludables... 

Evidentment morir a causa de l´overworking no és la norma, però el que sí que s´està generalitzant és l´excés de treball i la pressió laboral, que en la majoria de casos comporta diferents malalties als treballadors, com ara depressió, ansietat i insomni, malalties relacionades amb els ossos i amb els músculs, pèrdua de visió, pèrdua i molèsties a l´oïda.

Tot plegat ens obliga a fer una reflexió. 

No havíem quedat que l´esclavitud de l´home per l´home havia estat abolida? Quin tipus de societat és aquest que mata els nostres joves per estrès i esgotament laboral? Per què l´excés de treball s´ha convertit en la norma en el món laboral quan resulta que la gran majoria de països té unas taxes d´atur hiper altes? Per què encara no hem après a dir NO col.lectivament? Per què som tan competitius? Per què ens explotem els uns als altres? Per ens importa tant el "prestigi" laboral? Què ho fa que una persona del segle XXI, jove i amb estudis no es rebel.li quan adverteix que li estan esprement l´ànima? Què no es prou important la VIDA?

Intenta amb totes les teves forces només treballar  per viure, i viure només per a tu.

El pessebre de Betlem by Max

Però anem a veure... Algú ha vist aquests dies un pessebre més bonic, més naïf i més graciós que el que ha fet el Max?

Perquè a més a més de ser un naixement alegre, ple de colors, de la varietat d´animals que corren pel pessebre, de la vegetació impossible a Betlem i del riuet fet amb paper de plata i pedretes de vidre erosionat recollides a la platja per la iaia, cal que us fixeu en els detalls escatològics, els que més fan riure al Max -que està a punt de fer sis anys-. Perquè darrere de cada avet nevat o taronger pots trobar-te una sorpresa...

... com ara un caganer o un pixaner.  Què més dóna!. El més important és deixar SER als nens. Deixar-los desenvolupar la seva imaginació i la seva creativitat. Deixar-los jugar. Inventar. Que tinguin molta il.lusió. Que somiïn molt. Perquè ara és Nadal, i els Nadals de la seva infantesa són els que no oblidaran mai.

Bon Nadal !

**************

El pessebre de Betlem by Max

Vamos a ver... Alguién ha visto estos días algún pesebre más bonito, más naïf y más gracisos que el que ha "montado" Max?

 

 

Porque además de ser un nacimiento alegre, lleno de colores, repleto de animales que corren por el pesebre, de una vegetación imposible en Belén y del río hecho con papel de plata y piedrecitas de cristal erosionado recogidas en la playa por la yaya, tenéis que fijaros en los detalles escatológicos, los que más ahcen reir a Max -que tiene cinco años-. Porque detrás de cada abeto nevado y cada naranjo puedes encontrarte una sorpresa... 

...como por ejemplo un caganer o un pixaner.  Qué más da!. Lo importante es dejar SER a los niños. Dejarlos desarrollar su imaginación y su creatividad. Dejarlos jugar. Inventar. Que tengan mucha ilusión. Que sueñen mucho. Porque ahora es Navidad, y las Navidades de su infancia son las que nunca jamás olvidarán.

Feliz Navidad !

Què són les pop-up stores?

Una pop-up o finestra pop-up és una finestra nova que apareix de sobte a la pantalla del teu ordinador. Aquestes finestres emergents apareixen automàticament,generalment sense que l´usuari ho sol.liciti i s´utilitzen per mostrar avisos publicitaris dins una web... Aleshores, què són pop-up stores?

Doncs són magatzems que apareixen de sobte, venen el que exposen i desapareixen al cap d´uns dies. Són "botigues emergents i temporals" - però en aques cas, qui les visita ho fa perquè vol-.

Barcelona, Milà, París o Nova York. A totes les ciutats les marques busquen nous mercats i noves maneres d´arribar a la gent evitant grans inversions i per això, les pop-up stores han revolucionat el mercat de la moda per la seva filosofia: arribar, muntar, impressionar, vendre i desmuntar. Aquestes "botigues" haurien de tenir una durada d´entre dos dies i dos mesos, com a màxim: el que és efímer està de moda, però a més, resulta més econòmic.

Penseu que una pop-up store no és només una botiga, sinó que pretén ser un espectacle, una manera de vendre diferent, una manera especial i extravagant d´arribar al públic. Per exemple, convertint un restaurant en una botiga de moda o una llibreria especialitzada en llibres de muntanya en una botiga de complements i "coses boniques". A més dels beneficis econòmics que reporta una pop-up store - aconseguits per les vendes- aquestes botigues emergents i temporals són una excel.lent campanya de màrqueting, serveixen per testejar el mercat i milloren la imatge de les marques que s´hi exposen.

Al muntar una pop-up store cada marca persegueix el seu propi objectiu. Així per exemple, Custo Barcelona ho utilitza per vendre stocks o Privalia per a reunir tots els seus seguidors un cop a l´any. 

De vegades diverses marques es reuneixen i celebren un Festival pop-up store com ara el REC.0: aquest festival que dura 3 dies reuneix anualment diverses marques com Custo Barcelona, Sita Murt, Pepe Jeans o Diesel, al barri del Rec de la ciutat d´Igualada, per vendre els seus productes amb descomptes de fins els 80% dins de fàbriques abandonades. A la seva darrera edició va rebre 25.000 visitants, xifra que confien ampliar a la seva pròxima edició al Juny del 2014.

Altres exemples de pop-up stores que no us podeu perdre a Barcelona són: Festivalet, que és una fira independent de productes fets a mà que s´ubica aquest mateix cap de setmana , 14 i 15 de desembre, al Museu Marítim -jo hi penso anar-. O el Moritz Pop up Design Market que es celebra a la Fàbrica Moritz de Barcelona del 22 de desembre al 5 de gener, on es venen peces de disseny, peces artístiques i creatives, gadgets, objetes icònics i obres artesanals contemporànies.

Sovint la manera d´assebentar-te d´on apareixerà la pròxima pop-up store és el boca-orella: tots tenim una amiga, germana, cunyada o companya de feina que, no saps com, però sempre s´entera d´aquestes oportunitats i ens ho fa saber. Així que si us ve de gust, pareu l´orella i aprofiteu les pop-up stores d´enguany per fer les compres de Nadal!.

Preparant una pop-up store

**************

Qué son las pop-up stores?

Una pop-up o ventana pop-up es una ventana que aparece de repente en la pantalla de tu ordenador. Estas ventanas emergentes aparecen automáticamente, generalmente sin que el usuario lo solicite y se utilizan para mostrar avisos publicitarios dentro de una web ... Entonces, ¿qué son pop-up stores?

Pues son almacenes que aparecen de repente, venden lo que exponen y desaparecen al cabo de unos días. Son "tiendas emergentes y temporales" - pero en esta caso, quien las visita lo hace porque quiere-.

Barcelona, Milán, París o Nueva York. En todas las ciudades, las marcas buscan nuevos mercados y nuevas formas de llegar a la gente evitando grandes inversiones y por ello, las pop-up stores han revolucionado el mercado de la moda con su filosofía: llegar, montar, impresionar, vender y desmontar. Estas "tiendas" deberían tener una duración de entre dos días y dos meses, como máximo: lo efímero está de moda, pero además, resulta más económico.

Piensad que una pop-up store no es sólo una tienda, sino que pretende ser un espectáculo, una manera distinta, especial y extravagante de vender y llegar al público. Por ejemplo, convirtiendo un restaurante en una tienda de moda o una librería especializada en libros de montaña en una tienda de complementos y "cosas bonitas". Además de los beneficios económicos que reporta una pop-up store -conseguidos por las ventas- estas tiendas emergentes y temporales son también una excelente campaña de marketing, sirven para testear el mercado y mejoran la imagen de las marcas que se exponen.Al montar una pop-up store cada marca persigue su propio objetivo. Así por ejemplo, Custo Barcelona lo utiliza para vender stocks y Privalia para reunir todos sus seguidores una vez al año .A veces varias marcas se reúnen y celebran un Festival pop-up store como el Rec.0: este festival, que dura 3 días, reúne anualmente varias marcas como Custo Barcelona, Sita Murt, Pepe Jeans o Diesel, en el barrio del Rec de la ciudad de Igualada, para vender sus productos con descuentos de hasta el 80%, en el interior de unas fábricas abandonadas. En su última edición recibió 25.000 visitantes, cifra que confían superar en su próxima edición de Junio de 2014. 
Otros ejemplos de pop-up stores que no os podéis perder en Barcelona son: Festivalet, que es una feria independiente de productos hechos a mano que se ubica este mismo fin de semana, 14 y 15 de diciembre, en el Museo Marítimo de la ciudad condal -yo pienso ir-. O el Moritz Pop up Design Market que se celebra en la Fábrica Moritz de Barcelona del 22 de diciembre al 5 de enero, en el que se venden piezas de diseño, piezas artísticas y creativas, gadgets, objetos icónicos y obras artesanales contemporáneas. 
A menudo la manera de enterarte de dónde aparecerá la próxima pop-up store es el boca a boca: porque todos tenemos una amiga, hermana, cuñada o compañera de trabajo que, no sabes cómo, pero siempre se entera de estas oportunidades y nos lo hace saber. Así que si os apetece, poner la oreja y aprovechad las pop -up stores de este año para hacer las compras de Navidad!.

Preparando una pop-up store

Deixar de fumar NO és fàcil, malgrat que sàpigues com

Algú ho havia de dir. Deixar de fumar no és fàcil. Gens. Però evidentment tampoc és impossible. 

Això si, t´has de centrar en el teu objectiu principal: deixar de fumar. Esforça-t en això només. Pensa que deixar de fumar és el més important que pots fer per la teva salut i per la teva vida - les persones exfumadores, deu anys després de deixar l'hàbit, tenen el mateix risc de contreure malalties que les no fumadores-, així que has de ser fort, constant i oblidar-te del multitasking: ara la teva tasca important és deixar de fumar. Concentra´t en això. Que res et distregui. I si per exemple adverteixes que t´estas engreixant o que tens alteracions del son, no et capfiquis. Ja ho resoldràs més endavant, quan ja no fumis.

I quines són les fases per les quals passa algú que deixa el tabac? A partir del dia D, dia en què es deixa de fumar, l´individu passarà per diferents fases: 

• FASE D´EUFÒRIA: 3-8 dies després del dia D. Alegria per haver-ho deixat. Conscienciació de tots els avantatges de deixar el tabac.

• FASE DEL DOL: 10-15 dies després del dia D. Sensació de BUIT i de "pèrdua de l´amic" perquè sembla que la vida no serà igual sense els cigarrets. Coses com fer una cervesa o prendre un vermut ja no tenen cap "gràcia", així que és millor que redueixis o eliminis el consum d´alcohol mentre deixes de fumar. Canvia els hàbits: de moment no t´exposis ni vagis a llocs on la temptació sigui massa gran. Per exemple, a la feina, no cal que surtis a airejar-te cinc minuts amb els fumadors com feies fins ara. De moment, evita situacions i persones que t´inciten a fumar

• FASE DE NORMALITZACIÓ: 15-30 dies després del dia D. Segueixes estant apagat i trist, com si la vida no es pogués gaudir igual sense tabac, però comences a veure una llumeta al final del túnel. Qui et fa costat sovint pensa que ja està, que ja no fumaràs mai: és important que et segueixin donant suport per superar la teva addicció. 

• FASE DE CONSOLIDACIÓ 2-3 mesos després del dia D. Et sents millor. Ja no hi pensen tan sovint a fumar. Et sent més segur i per això convé  gestionar les "fantasies de control" que tenen tots els que deixen de fumar, tipus "ara podré fumar una cigarreta quan jo vulgui, esporàdicament". I això no és cert. No controles el consum de tabac, ni el podràs controlar mai.

Però a més de superar aquestes fases, qui intenta deixa de fumar haurà de superar els símptomes d´abstinència, que podem ser molts i molt variats, depenent del grau de dependència física i psicològica. 

Símptomes com ara: ANSIETAT I DESIG PERMANENT DE FUMAR que es pot pal.liar fent exercici, relaxació, estant ocupat i pensant en altres coses o mastegant xiclet sense sucre. IRRITABILITAT, ira, mal humor i enuig que es pot alleugerir passejant, caminant, donant-se una dutxa i evitant begudes amb cafeïna. DIFICULTAT DE CONCENTRACIÓ que pot millorar dormint més i sobretot, no exigint-te a tu mateix un alt rendiment els primers dies després de deixar-ho. MAREIG, causat per l´augment d´oxigenació del cervell, i MAL DE CAP, que es pot pal.liar fent exercicis de relaxació, dormint i sobretot no bevent gens de cafè ni d´alcohol.  GANA INTENSA, per evitar en la mida de lo possible l´augment de pes, intenta menjar aliments poc calòrics, beure molta aigua i sucs sense sucre. TRASTORNS GASTROINTESTINALS, possible estrenyiment o diarrea que es podem contrarestar bevent líquids i incloent fibra a la teva dieta. DESORDRES DEL SON, els patrons REM s´alteren i apareix insomni o cansament, que poden significar dormir més o dormir menys. Si tens més son i t´ho pots permetre, dorm més. Si el que et succeeix és que perds els són, intenta fer més exercici, evitar les begudes amb cafeïna i prendre una infusió de til.la o llet calenta abans d´anar a dormir. DESÀNIM I ESTAT DEPRESSIU, allò de trobar-te baix, com si res et fes il.lusió. Així que mima´t. Fes coses que t´agradin, escolta música, forca´t a sortir de casa i estar actiu, practica esport.  TRISTESA I SOLEDAT, mentre deixes de fumar et pots trobar molt trist i sol, com si t´haguessin abandonat´. Si pots, envoltat´t de persones que t´estimin, que t´escoltin sense pressionar ni treure importància al que està passant.

Cadascú trobarà les seves  pròpies motivacions per donar-se ànims mentre dura el procés de deshabituació. Jo he escoltat coses com per exemple estalviar tots els diners que dedicaves a la compra del tabac i programar un super viatge per l´estiu, o apuntar-se a un gimnàs, o fer-te soci d´alguna entitat o donar-te un caprici que abans no et podies permetre -perquè ara que no fumes, tindràs més diners a la butxaca-. Tinc una amiga que quan duia sis mesos sense fumar va rebre el regal de la seva vida: un gos preciós que s´ha convertit en el seu millor amic.

Recorda que un nofumador és l'individu que mai ha fumat cigarretes al menys durant un mes de forma diària i un exfumador és aquell individu que havent estat fumador prèviament es manté al menys 12 mesos sense fumar. Així que primer seràs un nofumador i després un exfumador. Però per aconseguir-ho, has de demanar suport i paciència als que t´envolten. 

Recorda també que la gent, en general, intenta deixar de fumar de 2 a 3 vegades, o més, abans d´aconseguir-ho definitivament. Els estudis científics demostren que cada intent "fallit" prepara la persona per a la pròxima vegada, perquè anem aprenent sobre les coses que ens ajuden i les que no ens ajuden a deixar de fumar - a mi per exemple, després de deixar de fumar, em costa horrors parlar per telèfon, perquè ho relaciono directament amb el tabac així que fujo del telèfon tant com puc. També evito l´alcohol, sortir a ballar o quedar per prendre quelcom que no sigui un cafè a una fleca-.

Però sobretot, recorda que tu pots. 

Que pots superar l´addicció al tabac.

I que després d´aquest procés... seràs LLIURE

ÀNIMS

*************

 Dejar de fumar no es fácil aunque sepas cómo


 

Alguién lo tenía que decir. Dejar de fumar no es fácil. En absoluto. Pero evidentemente tampoco es imposible. 

Eso si, tienes que centrarte en tu objetivo principal: dejar de fumar. Esfuérzata sólo en esto. Piensa que dejar de fumar es lo más importante que puedes hacer por tu salud y por tu vida - las personas exfumadoras, diez años después de abandonar este hábito, tienen el mismo riesgo de contraer enfermedades que los no fumadores-, así que tienes que ser fuerte, constante y olvidarte del  multitasking: ahora tu tarea importante es dejar de fumar. Concéntrate en esto. Que nada te distraiga. Y si por ejemplo adviertes que te estas engordando o que tienes alteraciones del sueño, olvídalo. Ya lo resolverás más adelante, cuando ya no fumes. 

 

Y cuáles son las fases por las que pasa alguien que deja el tabaco ? A partir del día D, día en que se deja de fumar, el individuo pasará por diferentes fases :

• FASE DE EUFORIA : 3-8 días después del día D. Alegría por haberlo dejado. Concienciación de todas las ventajas de dejar el tabaco.

• FASE DEL DUELO : 10-15 días después del día D. Sensación de VACÍO y de "pérdida del amigo" porque parece que la vida no será igual sin los cigarrillos. Cosas como tomar una cerveza o un vermut ya no tienen ninguna "gracia", así que es mejor que reduzcas o elimines el consumo de alcohol mientras dejas de fumar. Cambia los hábitos: de momento no te expongas ni vayas a lugares donde la tentación sea demasiado grande. Por ejemplo, en el trabajo, no es necesario que salgas a airearte cinco minutos con los fumadores como hacías hasta ahora. De momento, evita situaciones y personas que te incitan a fumar.

• FASE DE NORMALIZACIÓN: 15-30 días después del día D. Sigues estando apagado y triste, como si la vida no se pudiera disfrutar por igual sin tabaco, pero empiezas a ver una lucecita al final del túnel. Quién te apoya a menudo piensa es esta fase que ya está, que ya no vas a fumar nunca: es importante que te sigan apoyando para superar tu adicción.

• FASE DE CONSOLIDACIÓN 2-3 meses después del día D. Te sientes mejor . Ya no piensan tan a menudo en fumar. Te sientes más seguro y por eso conviene gestionar las "fantasías de control" que tienen todos los que dejan de fumar, tipo "ahora podré fumar un cigarrillo cuando yo quiera, esporádicamente" . Porque eso no es cierto. No controlas el consumo de tabaco, ni lo podrás controlar nunca.

Pero además de superar estas fases, todos aquellos que intentan dejar de fumar deben superar también los síntomas de abstinencia, que pueden ser muchos y muy variados, dependiendo de su grado de dependencia física y psicológica. 

Síntomas tales como: ANSIEDAD Y DESEO PERMANENTE DE FUMAR, que se puede paliar haciendo ejercicio, relajación, estando ocupado y pensando en otras cosas o masticando chicle sin azúcar. IRRITABILIDAD, ira, mal humor y enojo que se puede aliviar paseando, caminando, dándose una ducha y evitando bebidas con cafeína. DIFICULTAD DE CONCENTRACIÓN, que puede mejorar durmiendo más y sobre todo, no exigiéndote a ti mismo un alto rendimiento en los primeros días después de dejarlo. MAREO, causado por el aumento de oxigenación del cerebro, y DOLOR DE CABEZA, que se puede paliar haciendo ejercicios de relajación, durmiendo y sobre todo no bebiendo nada de café ni de alcohol. HAMBRE INTENSA, para evitar en la medida de lo posible el aumento de peso, intenta comer alimentos poco calóricos, beber mucha agua y zumos sin azúcar. TRASTORNOS GASTROINTESTINALES, posible estreñimiento o diarrea que se puede contrarrestar bebiendo líquidos e incluyendo fibra a tu dieta. DESÓRDENES DEL SUEÑO, los patrones REM se alteran y aparece insomnio o cansancio, que pueden significar dormir más o dormir menos. Si tienes más sueño y te lo puedes permitir, duerme más. Si lo que te sucede es que pierdes el sueño, intenta hacer más ejercicio, evitar las bebidas con cafeína y tomar una infusión de tila o leche caliente antes de acostarte. DESÁNIMO Y ESTADO DEPRESIVO, aquello de sentirse "bajo", como si nada te hiciera ilusión. Así que mímate. Haz cosas que te gusten, escucha música , fuérzate a salir de casa y a estar activo, practica deporte. TRISTEZA Y SOLEDAD, mientras dejas de fumar te puedes encontrar muy triste y solo, como si te hubieran abandonado. Si puedes, rodéate de personas que te quieran, que te escuchen sin presionar ni quitar importancia a lo que estás experimentando. 

Cada uno encontrará sus propias motivaciones para darse ánimos mientras dura el proceso de deshabituación. Yo he escuchado cosas como por ejemplo guardar todo el dinero que dedicabas a la compra del tabaco y programar un super viaje para el verano, o apuntarse a un gimnasio, o hacerte socio de alguna entidad o darte un capricho que antes no te podías permitir - porque ahora que no fumas tendrás más dinero en el bolsillo-. Tengo una amiga que cuando llevaba seis meses sin fumar recibió el regalo de su vida: un perro precioso que se ha convertido en su mejor amigo . 

Recuerda que un no fumador es el individuo que no ha fumado cigarrillos al menos durante un mes de forma diaria y un ex fumador es aquel individuo que habiendo sido previamente fumador se mantiene al menos 12 meses sin fumar. Así que primero serás un no fumador y después un ex fumador. Pero para lograrlo, debes pedir apoyo y paciencia a los que te rodean . 

Recuerda también que la gente, en general, intenta dejar de fumar de 2 a 3 veces, o más, antes de lograrlo definitivamente. Los estudios científicos demuestran que cada intento "fallido" prepara a la persona para la próxima vez, porque vamos aprendiendo sobre las cosas que nos ayudan y las que no nos ayudan a dejar de fumar - a mí por ejemplo, al dejar de fumar, me cuesta horrores hablar por teléfono, porque lo relaciono directamente con el tabaco así que huyo del teléfono tanto como puedo. También huyo del alcohol, de salir de fiesta o a bailar y de quedar para tomar algo que no sea un café en una panadería-.

Pero sobre todo, recuerda que tú puedes.

Recuerda que puedes superar la adicción al tabaco.
Recuerda que después de este proceso... serás LIBRE

ÁNIMOS

Espot Nadalenc de Freixenet

 

Torna un clàssic de Nadal: l´anunci de Freixenet. I us he de dir que aquest any mola molt!. 

De la mà d´Íciar Bollaín - actriu i directora de cinema que m´encanta dins i fora de la pantalla- i gravat al Liceu, els de Freixenet presenten un vídeo en el que han reunit a 130 de les emblemàtiques bombolles daurades. 

Les caves Freixenet celebren aquest any el seu centenari i per celebrar-ho han presentat aquest emotiu anunci: a l´espot apareixen 130 dones que ja havien participat en un o altre anunci nadalenc de Freixenet en el paper de bombolles. Per això veureu que les bombolles tenen edats diferents -de 18 a 78 anys-, que han estat primer filles, algunes són mares i d´altres ja són àvies, i que tenen professions variades - tot i que la majoria has estat ballarines, també podem trobar una professora, una doctora en ciències mediambientals, etc-.

Aquestes noies que ara brinden per nosaltres i ens feliciten el Nadal d´enguany, són les "bombolles dels anys 2000, les dels 90, les que van ballar amb la sincro, les que van alternar amb les estrelles de Hollywood". 

A mi personalment m´ha semblat un anunci bonic i doblement "brillant". I a vosaltres què us sembla?

 *******************

 Spot Navideño de Freixenet

 

Vuelve un clásico de Navidad: el anuncio de Freixenet. Y os tengo que decir que este año mola mucho!. 

De la mano de Íciar Bollaín - actriz y directora de cine que me encanta dentro y fuera de la pantalla- y grabado en el Liceu, los de Freixenet presentan un video en el que han reunido a 130 de las emblemàticas burbujas doradas.

Las cavas Freixenet celebran estes año su centenario y para celebrarlo han presentdo este emotivo anuncio: en el spot aparecen 130 mujeres que ya habían participado en uno u otro anuncio navideño de Freixenet en el papel de burbujas. Por eso veréis que las burbujas del anuncio tienen edades muy diferentes -de 18 a 78 años-, que primero fueron hijas, después algunas fueron madres e incluso, algunas ya fueron abuelas, todas ellas con profesiones distintas - a pesar de que la mayoría han sido bailarinas, también podemos encontrar una profesora, una doctora en ciencias medio ambientales, etc-.

Estas chicas que ahora brindan por nosotros y nos felicitan la Navidad de este año, son las "burbujas de los años 2000, las de los 90, las que bailaron con la sincro, las que se codearon con las estrellas de Hollywood". 

A mi personalmente me ha parecido un anuncio bonito y doblemente "brillante". Y a vosotros que os parece?